Malgrat el context actual, l’economia del país és «una de les que més creix» arreu d’Europa

El Missatge de Cap d’Any del cap de Govern, Xavier Espot, va estar marcat pel «bon paper» que Andorra ha fet davant les últimes crisis viscudes: la de la pandèmia del coronavirus i l’energètica derivada de la guerra a Ucraïna. Pel que fa a la primera, Espot va considerar que «va posar en suspens les nostres vides» i «va condicionar –i molt– l’activitat econòmica i social, mentre que el conflicte bèl·lic el va titllar de «llarg, cruel i del tot injustificat». En ambdós casos, però, «les ciutadanes i els ciutadans d’Andorra han tingut una actitud modèlica», ja que, segons Espot, el Principat s’ha convertit en un «referent de civisme i eficàcia». A més, i respecte a l’acollida de refugiats ucraïnesos, va celebrar que el país hagi donat «la seva millor cara de solidaritat, de compromís amb la pau i del respecte al dret internacional i de consciència». «Des d’un punt de vista humà, les persones d’aquest país podem estar satisfetes d’aquest balanç», va assenyalar el cap de Govern. Així mateix, va afirmar que, malgrat el context actual, «molt complicat», l’economia andorrana és «una de les que més creix» en el conjunt d’Europa i que tant les empreses com els professionals «continuen tenint la capacitat de generar riquesa, crear llocs de treball i obrir noves oportunitats».

Amb tot, el cap de l’Exeuctiu va reconèixer que s’estan produïnt «desequilibris del creixement econòmic», que s’intenten pal·liar tant des del Govern com des del Consell General. En aquest sentit, va considerar que les últimes mesures preses per millorar el poder adquisitiu de la ciutadania han estat «valentes», però «no excemptes de dificultat». D’aquesta manera, va posar com a exemples la pròrroga forçosa dels contractes de lloguer, l’augment dels salaris, les noves tarifes elèctriques que fomenten l’estalvi o la gratuïtat del transport públic. Totes elles «s’inscriuen en l’obligació que tenim –des de les institucions– de vetllar perquè el desenvolupament econòmic es tradueixi en un veritable progrés social». 

Ara bé, al parer d’Espot, «Andorra no necessita un canvi radical de model», sinó que cal «una feina constant per encarrilar el creixement i per compensar desequilibris i desigualtats». «I aquesta feina constant exigeix també la capacitat de planificar allò que es pot preveure i de saber reaccionar davant d’allò imprevisible», va afegir. 

Tot i no incidir específicament en la problemàtica de l’habitatge, el cap de Govern sí que va defensar la tasca duta a terme els últims mesos en matèria d’urbanisme, a la qual s’havia permès «un creixement poc equilibrat», però que ara busca un «desenvolupament harmònic» tenint en compte la transformació energètica dins un pla que aposti per les fonts verdes i la producció nacional d’electricitat. 

Espot també va tenir paraules per a les entitats del país en els àmbits social, cultural, artític, esportiu i filantròpic, així com per als intel·lectuals i els mestres, que constitueixen «una part importantíssima del teixit social» i «creen riquesa».

Finalment, va agraïr l’esforç fet per totes les persones que «han contribuït a què Andorra continuï prosperant» i va prometre que durant el 2023 el Govern «continuarà treballant per una Andorra pròspera, oberta i solidària».