Albert Ramos Viñolas (Barcelona, 1988) és un dels jugadors de tennis espanyols més reconegut en l’àmbit mundial i amb més incidència dins d’aquest esport. Fa gairebé quatre anys, Ramos es va establir al Principat, i des d’aleshores no és estrany veure’l entrenar en alguna de les instal·lacions del país. Finalitzada la temporada 2022, el català es va assegurar el lloc 39 al rànquing ATP, i continua lluitant cara a cara amb els millors del planeta. Ramos va arribar a ser 17è del món el maig de 2017 i ara, amb 34 anys, continua amb la mateixa ambició i una nova mentalitat.

–Com ha estat el tram final de la temporada 2022 i la pretemporada que ha començat?
–Sempre és una mica el mateix. El tennista fa 10 mesos a l’any de competicions molt seguides. En 30 setmanes tens uns 34 de tornejos, més alguna de descans. És un no parar. Pel que fa a la pretemporada establim dues setmanes de descans i sis d’entrenament, que és molt dur perquè has d’intentar acumular molta càrrega de feina per mantenir el que has guanyat durant l’any, però no fatigar-te tampoc en excés.

–Canvia la manera d’entrenar durant la pretemporada?
–És una mica diferent. Molt de gimnàs, molt d’entrenament i algun canvi tècnic. Sempre hi ha coses a millorar, encara que amb l’edat sembli que no, però s’intenten coses per pujar el nivell (riu). I ens centrem en això, amb molt volum d’entrenament i moltes hores.
 

–Com es pot mantenir un equilibri entre descans i entrenaments?
–Això em pregunto jo també (riu). És un problema que mai solucionarem. Fa molts anys que estic competint i viatjant, i acabo la temporada, faig una setmana de descans només i ja torno a entrenar. No sé com ho fem, és un no parar, però també té la seva part positiva i és que, al cap i a la fi, fem el que més ens agrada i ens sentim molt realitzats.
 

–Estrenen la nova temporada amb la United Cup per seleccions. Com veu aquesta nova creació?
–És diferent. Similar a la Copa Davis, però amb categories masculina i femenina, a més del mixte. No tenim gaire informació, però veurem com surt tot plegat.
 

–Què destacaria del 2022?
–Les temporades són molt llargues. Hi ha moments de tota mena, bons i dolents, i s’ha de saber afrontar els dos. El 2022 ha tingut moments bastant bons, i altres no tant, i l’important és sempre intentar seguir. Quan les coses van bé és molt més fàcil, però quan les coses no van tan bé has d’intentar buscar solucions mentals i intentar competir millor. Veure el que s’està fent malament per millorar-ho. Al cap i a la fi, això és l’esport.
 

–Va començar a competir amb 16 anys. Ha canviat Albert Ramos des d’aquell moment fins avui dia?
–Tinc la mateixa il·lusió que en aquell moment. Mirant enrere sempre es veuen coses que es podien haver fet millor, i altres que s’han fet bé. Si tornés enrere, algunes coses canviaria, evidentment. Alguna manera de treballar, alguna cosa que podia haver fet millor, però sempre he tingut la consciència tranquil·la. Tot el que he fet, ho he fet al màxim, intentant ser el més professional possible i el que jo creia que era el millor per a la meva carrera.

–Quina és la clau per mantenir-se a l’elit tants anys com vostè?
–Entrenar molt i intentar sempre millorar. Cada any intento fer coses noves, tècniques, tàctiques, intentar tenir sempre la il·lusió per seguir aprenent. A mi m’ha anat molt bé amb aquesta mentalitat.
 

–Amb 34 anys, com veu els joves i les joves que comencen a destacar ben aviat? 
–Com amb tot, hi ha persones que estan més avançades a una edat més jove, tenen un do, més físic, més qualitat tècnica, velocitat de pilota, i arriben aviat a l’elit. Però també hi ha altres que no. Al final cadascú és com és, i crec que cadascú té el seu procés. Hi ha gent que té la sort de destacar molt aviat, però això no determina el potencial que pugui tenir.
 

–Vostè va ser 17è del món i també va començar a destacar aviat. Com es porta això?
–És un tema d’un mateix. En el meu cas, jo tinc un entorn molt bo que sempre m’ha protegit bastant de tot, del bo i del dolent. Tant el meu entrenador com el meu equip en general han sigut bones persones que sabien tractar-me. La meva família també, i crec que això és important. Un entorn on la gent no creï falses expectatives, no fiqui massa pressió, no generi molt de soroll al voltant. A més, en el meu cas, soc d’un perfil bastant tranquil (riu).
 

–Destacaria algun moment de tota la seva carrera esportiva?
–Són molts moments. No sabria dir un, perquè són tants anys... Però sempre intento aprendre de tot el que pugui, de totes les persones que conec i a tots els llocs on vaig, i crec que, en general, tot m’ha servit per continuar endavant.
 

–Quan deixi de ser jugador, li agradaria aportar el seu granet de sorra al tennis andorrà?
–La meva família està encantada amb el país i la gent. Estic molt agraït a Andorra, per acollir-me d’aquesta manera tan maca, i el dia que em retiri veurem que passa. Espero que sigui d’aquí a un temps llarg (riu).