El cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Majoral, exposa les necessitats de la parròquia, els avenços que s’estan duent a terme en matèries com urbanisme o transport i valora aspectes d’actualitat com l’arribada dels temporers o l’habitatge, alhora explicant les novetats del Centre cultural i de congressos després de l’incendi que es va produir el 9 de novembre.
 
–Per començar, podria fer un repàs de la situació actual del país?
–Bé, la situació general del país no és fàcil, vist des d’un punt de vista global. Menciona els temporers, jo m’atreveixo a parlar fins i tot de llocs de treball. La construcció està saturada, també ho està la restauració, i falta personal a tot arreu. En l’àmbit d’habitatge, els preus són els que són, per tant, és difícil obtenir un domicili amb un cost relativament assequible. Falta oferta, per la qual cosa, els preus augmenten. Més enllà de tot això, hi ha una crisi energètica, a escala europea com a mínim. I sortim d’una pandèmia que va deixar les arques bastant tocades. Ara per ara, estem en una situació complicada, i penso que en un futur immediat també ho estarem.

–Quina afectació té a Sant Julià de Lòria l’arribada dels temporers? 
–L’afectació a Sant Julià és menor del que podria ser a Canillo o a les parròquies altes que tenen les estacions d’esquí. Al final, recordem que els temporers, en gran part, venen per la temporada d’hivern. A conseqüència d’això, busquen habitatge a proximitat del seu lloc de treball i, per tant, aquí ens escapem més d’aquesta problemàtica, tot i que per la dimensió de país acaba afectant, però amb menys mesura. 

–Què pensa de la política actual, amb el naixement de tants nous partits polítics?
–És una situació política difícil d’entendre per un país de les nostres dimensions. Cal recordar que no fa uns anys només hi havia dos partits. En aquell moment, hi havia el partit liberal, m’atreveixo a dir un centredreta, o liberal clarament; i un partit socialdemòcrata. Per tant, era un bipartidisme. Aquest centredreta s’ha transformat ara en vuit o nou partits, per la qual cosa se’m fa difícil d’entendre tantes ideologies polítiques sortint tots del mateix lloc. Una situació divertida, però difícil d’entendre.

–Quina relació té amb Concòrdia?
–A nivell comú, la relació que tenim no és diferent que en qualsevol altre partit. Estem aquí no per fer política, però sí per governar i gestionar una parròquia. Per tant, que es digui Concòrdia, socialdemòcrata, demòcrata, liberal, Acció, o que es digui com vulgui, aquí el tracte és el mateix per tothom.

–Han instat el Govern a fer el manteniment de les carreteres secundàries. Quin és el seu estat actual?
–Sant Julià és la parròquia que més quilòmetres de carretera secundària té. Tots, des de la primera fins a l’última parròquia estem venent que és el país ciclista per excel·lència, i penso que ho és, perquè tenim uns paisatges ideals, però per continuar sent-ho, s’han de tenir les coses en condicions. El manteniment de les carreteres secundàries correspon al Govern, i el que està demanant el comú, i ja fins i tot per qüestions de seguretat, és que les carreteres secundàries estiguin cuidades, i això ens permetrà estalviar diners en un futur, perquè vui estem en el moment de mantenir, i sinó, demà haurem de refer. No és que tinguem unes carreteres desastroses, però ja comença a haver-hi esquerdes i alguna zona comença a marcar com si s’anés enfonsant. No estem demanant, penso, cap cosa que no sigui de sentit comú.

–Des del Govern s’ha donat alguna resposta a aquesta demanda?
–No s’ha donat resposta, però tampoc n’espero cap. El que espero és veure els camions arreglant aquests desperfectes. En tot cas, la situació del Govern no és per tirar coets, i això ja ho puc entendre. No demanem que s’arreglin totes les carreteres en un mes, però sí que es tingui un pla de manteniment anual i fer una valoració segurament més global i dir: potser no cal que ho invertim tot a qualsevol altre lloc, partim-ho, i anem arreglant trams a tot arreu. 

–Com se sent respecte al vial de Sant Julià, aquest etern projecte de país que sempre s’acaba descartant?
–Com a lauredià no em sento tractat diferent que una persona que visqui a Andorra la Vella, perquè al final, tothom apunta sempre al vial de Sant Julià, però no és el vial de Sant Julià, és el vial d’entrada al país. Per tant, com andorrà, i amb sentit comú, crec que el vial ens fa entrar set milions de turistes al país. Que malauradament no es queden a Sant Julià, sinó que van a tot el país en general, però penso que el que hauríem de tenir present és tenir el turista content, ja que això també facilitaria segurament més la vida al resident. Però en tot cas, és qüestió de saber què és prioritari, si cuidar d’aquest turista o tenir, a títol d’exemple, una autopista que pugi a les pistes d’Arcalís. La meva prioritat hauria estat el vial d’entrada al país.

–El comú volia fer una reforma del Quart Bus. Com va la millora?
–La reforma que s’ha fet i que ja està a punt d’implementar-se és que s’ha posat transport públic a través del Quart Bus al sector de Certers. Es faran tres viatges al dia: matí, migdia i nit, que és el que ens han demanat alguns dels veïns. La finalitat és continuar donant servei a tota la gent que viu allà dalt i que no pot desplaçar-se pels seus propis mitjans, ja sigui perquè són grans o perquè no tenen vehicle. Serà un transport limitat a aquestes franges horàries, però, en tot cas, és millor del que hi havia, perquè no hi havia res, i esperem poder donar satisfacció a la demanda en la major possibilitat. Alhora, continuem donant servei a la resta de quarts com s’estava fent fins ara, a Aixirivall i a Juberri.

–Tenen una data d’entrada en funcionament?
–Ja està adjudicat. Ara estem acabant de preparar tota la retolació de les noves parades amb els nous horaris, i també la part comunicativa. En principi, hauria d’estar enllestit a finals d’aquesta setmana, i la idea és posar el bus amb el nou sistema a partir de, a tot tardar, principis del mes vinent.

–I respecte a l’abocador de la Rabassa?
–En aquest sentit, tenim dues línies de treball. La primera, acabar d’omplir l’abocador actual, que em sembla recordar que encara hi queden 40.000 metres quadrats. Ara com ara, està en un concurs públic perquè les empreses constructores es presentin per sol·licitar capacitat d’abocament. D’altra banda, i sobre l’ampliació, tenim demanat des de fa temps un projecte d’enginyeria per definir com ha de ser aquest abocador, del qual ja se’n va fer una primera validació. Ara, des del mateix despatx d’enginyeria, estan desenvolupant tot el projecte d’impacte ambiental i tot el que comporta, de manera estem pendents de rebre els informes.

–Hi ha alguna novetat sobre el projecte de la xarxa de calor?
–Està anant molt lent. Per part del comú vam encomanar un projecte executiu que vam presentar al Govern, que com a concepte sembla que encaixava perfectament. Vam fer un pas més, que era començar a preparar un plec de bases tècnic per poder treure una concessió, que està acabant de ser redactat, i quan el tinguem, demanarem hora amb el cap de Govern per presentar-li el projecte, que prenguin la decisió i es posi a concessió, sigui ell o sigui el comú. A partir d’aquí, s’haurà de decidir si es vol fer, o si ja es deixa de fer per sempre i no cal que en parlem més.

–Recentment, s’ha instal·lat una prova pilot de recollida de llenya. Com està funcionant?
–La veritat és que grata ha estat la nostra sorpresa, perquè vam treure el concurs públic la setmana passada, i a data d’avui, ja tenim cinc lots ocupats. Ens estem plantejant, pel fet que és una prova pilot, si hem de posar cinc lots més, però tampoc voldríem que això se’ns n’anés de les mans. La demanda hi és, i al final sempre dic que quan alguna cosa beneficia tothom, la gent s’hi aboca. 

–Cambiant de tema. Com es podria fer perquè Naturland sigui rentable?
–Naturland no està anant bé, però està anant millor del que anava. Quan vam arribar, la corporació posava un milió d’euros. A data d’avui, n’hi posa 400.000. Sempre estem en el mateix discurs de què aporta Naturland a la parròquia, i la veritat és que hi ha dues maneres de veure-ho. La primera és: Naturland omple els carrers de Sant Julià quant a turista que es quedi, compri i dormi a la parròquia? No. Alguns segurament sí, però no és el que podria ser l’avinguda Meritxell. Però hi ha l’altra part, que sempre obviem, o bé per interessos o bé perquè no es vol dir, que no deixa de ser que Naturland està ingressant avui dia entre quatre i cinc milions d’euros, els quals se’ls torna a gastar. Aquesta despesa va a les empreses andorranes, de Sant Julià de Lòria, a nòmines per a les famílies que viuen al país. Per tant, quan em diuen que Naturland no té cap impacte, sempre dic que sí que en té un, quatre milions i mig posats a la societat andorrana.

–Què representa per a la parròquia el canvi de marca que han fet?
–Sempre dic que el funcionament intern d’una empresa o comú es reflecteix també a l’exterior pel que fa a imatge, i ho dic amb el cor a la mà i sense voler criticar res. Però en tot cas, la imatge que donàvem era de disbauxa. Cada departament utilitzava un logotip, d’altres no en portaven, i aquesta imatge d’endreçat i de ben gestionat crec que reflecteix una mica en el funcionament intern de la mateixa societat. El que volem amb això és intentar endreçar, i ara toca donar la imatge que representa el comú.

–Com valora l’incendi del Centre cultural i de congressos lauredià? 
–D’entrada valorar-ho des d’un punt de vista de ràbia, perquè rebre una trucada a les 04.00 hores perquè et diguin que s’ha cremat el Centre cultural i de congressos, que és emblema de Sant Julià...Quan vaig baixar del llit i vaig posar els peus a terra, el primer que vaig dir va ser: això no, quina ràbia. Després, i aquesta és la part positiva amb la qual em quedo, un sentiment de solidaritat. M’he quedat molt sorprès de les trucades, dels correus, que hem rebut tant la cònsol com jo, per part de ciutadans de peu posant-se a disposició pel que fes falta. En moments complicats, s’agraeix aquesta trucada. Hi ha hagut algun comú que s’ha oferit fins i tot personalment per si necessitàvem ajuda. Tenia clar que Sant Julià era un poble solidari, però no m’havia trobat mai davant d’una situació com aquesta, que realment t’ho demostra. Altrament, teníem clar que la cultura ha de continuar, és un dels pilars principals de la nostra parròquia i no podíem estar sense el centre cultural. Gràcies als equips tècnics, ha estat fàcil entre cometes. Ara està tot sobre els raïls, la màquina està en marxa i això comença a caminar. En una setmana ja hem aconseguit ubicació nova per tothom, començant per la biblioteca, passant per l’escola d’art, les classes de català, l’Esbart o els Pastorets, tot continua tenint lloc, sigui a les escoles, a l’esglèsia o en espais privats. A més, durant la setmana vinent, els treballadors podran tornar al despatx de circulació, i segurament també obrirem l’aparcament no només per als usuaris, sinó que per tothom.

–Com se sent respecte que el ministre Eric Jover digués que l’incendi era un problema del comú i que el Govern no hi ajudaria?
–Sincerament, no he vist aquestes declaracions, però si és així, no puc dir més que hi ha visions i visions. Si el senyor Jover va dir que era un tema de comú, en som molt conscients, però hi ha altres comuns que han trucat donant suport. Ell no ho ha fet, no passa res.

-Què li sembla que Sant Julià sigui valorada com la parròquia universitària?
–Se sent satisfacció de poder fer avançar una parròquia al voltant de l’educació. Quan vam entrar al comú, hi havia una universitat pública, i en tres anys de mandat, han aterrat a la parròquia tres noves universitats. Per tant, orgullós d’haver estat a la corporació en aquest mandat. No només és gràcies al comú, però, que pot haver posat el màxim de voluntat perquè els privats vinguin aquí, però al final és gràcies a un seguit d’actors.

–Fa poc, han engegat el procés participatiu. Què en pensa d’aquesta iniciativa?
–Crec que vam ser el primer comú a fer un projecte participatiu i un canvi de manera de fer política. Jo només parlaré de Sant Julià, i a la parròquia és el primer cop que un comú crida a la ciutadania per prendre decisions de manera conjunta. Aquest procés millora la democràcia, ajuda a prendre decisions encertades i també facilita que la ciutadania vegi les coses diferents, ja que d’aquesta manera, quan les decisions es prenen conjuntament, s’acaba veient que no es prenen perquè sí. 

–Com valora el seu càrrec fins al dia d’avui?
–Un càrrec així té dues parts, la blanca i la negra, i jo em centraré en la blanca. És positiu poder treballar pel teu poble amb un càrrec de decisió rellevant. Com a persona que s’estima un poble o un país és el millor que et pot passar, perquè pots decidir, escoltar la gent, gestionar el poble de la manera que creus que ha d’anar. Si vols sentir-te realitzat, crec que és el càrrec idoni.

–Finalment, en un ambient electoral com l’actual, té alguna previsió de si optarà a la reelecció?
–Aquí  li hauria de parlar de la part negra. Encara queda un any, i poden passar moltes coses. Tot i així, no només depèn de la meva persona, sinó que depèn d’un equip, d’un partit, d’una família, de moltes coses. En el moment volgut s’haurà de posar tot sobre la balança i fer el pes.