Després de vuit anys al capdavant del rectorat de la Universitat d’Andorra (UdA), Miquel Nicolau encara el que considera el seu darrer mandat al capdavant de la institució després d’experimentar un increment notable dels estudiants matriculats durant dos anys consecutius i un projecte ambiciós d’ampliació de les instal·lacions universitàries.

–Com s’inicia el curs acadèmic d’enguany?
–Amb dues importants notícies. Per una banda, la fa poques setmanes anunciada ampliació de la universitat amb un nou espai de 3.000 m2 que s’ubicarà a la mateixa parròquia de Sant Julià de Lòria i que alhora permetrà desenvolupar i assumir el nostre creixement durant els pròxims 20 anys. Entre els equipaments del projecte es preveu obtenir noves aules, sales d’esbarjo i espais pel professorat, entre altres. D’altra banda, el nou increment d’estudiants que arriben fins als 674. Tan sols amb què s’hagués mantingut la xifra sense que haguessin baixat estaríem contents, però els números ens han sorprès positivament.

–A què es destinarà el nou edifici?
–Bé, encara falta definir alguns aspectes del projecte, però es dedicarà a la complementació de les aules de classe i d’estudi, noves zones d’esbarjo i aire lliure, i per a espais de recerca i innovació.

–I tindran alguna característica especial?
–Seran edificis intercanviables. Això significa que es podrà tancar en èpoques de poca afluència com l’estiu i es podrà obrir en funció de les necessitats espacials de la universitat i la quantitat de persones que hagi d’acollir.

–Quines novetats trobem a les graelles de formacions acadèmiques d’enguany?
–Quant a la formació reglada, aquest any incorporem el segon curs del Màster en Educació que completa el recorregut d’ensenyament del Principat de tres anys de bàtxelor i dos de màster. També implementem el nou pla d’estudis del Màster en Dret, en què es diferenciaran dues mencions. Per una banda, la branca orientada a l’advocacia i, per l’altra, la menció encarada a altres carreres judicials com els batlles i procuradors. En aquest cas, la menció específica figurarà en l’expedició final del títol obtingut. També estrenem el Diploma Professional Avançat en Comptabilitat i Administració que és un títol d’Estat que ha tingut molt d’èxit amb més de 30 estudiants en curs. Igualment, celebrem la consolidació del bàtxelor d’informàtica, el qual fa més de tres anys que desenvolupa el nou pla d’estudis encarat a competències. Així, un dels semestres es realitza en anglès i un altre es duu a terme a l’estranger en alguna universitat que tingui un conveni amb nosaltres.

–Cada cop és més comú a les universitats impartir assignatures en anglès.
–Aquesta directriu té un doble vessant. Si bé volem fomentar l’ús i l’aprenentatge d’una nova llengua, també serveix per atraure a nous alumnes vinguts de l’estranger.

–De quina manera es nota el creixement d’estudiants?
–L’any passat va ser l’augment més gran de la història de la universitat amb una pujada del 15%. Aquest any ha sigut la meitat, però celebrem que el gruix majoritari d’aquests siguin estudiants internacionals, que són aquells que han realitzat els estudis preuniversitaris fora d’Andorra. L’any passat van passar de representar del 32% al 40% del total. 

–I el personal que fa funcionar l’ UdA?
–L’augment d’estudiants ha de ser proporcional al del personal administratiu i els tècnics que vetllen pel funcionament de les institucions. Comptem amb més de 300 col·laboradors, però a l’àmbit administratiu estem més coixos amb comparació a altres universitats europees. És un substrat fonamental per l’UdA que cal consolidar.

–Què em pot dir del projecte de la residència universitària?
–Tot va sobre rodes. Estem entrant les respostes de les enquestes de viabilitat de la iniciativa. Igualment, ja s’han dut a terme proves d’estudiants ubicats a hotels. Personalment, crec que hi ha moviment i existeix una demanda latent d’aquesta infraestructura. Si disposem de residència obtindrem més estudiants internacionals i també serà beneficiós per acollir professorat vingut de fora i investigadors que es trobin en mobilitat.

–Es posiciona, doncs, a favor del concepte coliving?
–Per què no? El concepte de coworking i coliving no són aliens al nostre tarannà. Més aviat creiem que es tracta d’una bona iniciativa per crear sinergies no tan sols entre els estudiants, sinó també amb empreses i associacions per consolidar un teixit resistent que contribueixi a la diversificació.

–Creu que l’UdA és un punt de referència estudiantil a la zona dels Pirineus?
–Clarament. És un dels eixos centrals de l’ensenyament. No només per la creació de treballs de recerca i el bagatge de coneixement. Un estudi de Vives demostra la transversalitat de la institució i les facilitats que ofereix a la població local per a la seva formació. També és un ascensor professional per als d’aquí i crea la possibilitat de retenir potencial. L’Estat inverteix en els estudiants amb diners públics i aquesta inversió ha d’obtenir un retorn per al país en forma de talent. 

–I pel que fa a la llengua?
–Nosaltres protegim el català òbviament. Malgrat això, som flexibles durant el primer any de carrera universitària i permetem que es duguin a terme assignatures amb alguna de les llengües de suport que comprenen el castellà, el francès, l’anglès i el portuguès. Un cop s’acaba l’inici, cal tenir un nivell mínim de català per seguir la formació acadèmica correctament.

–Quin impacte té la universitat a la parròquia i al conjunt del país?
–L’impacte pot ser encara molt més gran. Gràcies a la implantació i la consolidació de l’UdA, a Andorra existeixen quatre universitats. En comparativa amb Espanya, això suposaria que al país veí del sud hi hauria d’haver 4.000, però hi ha poc més d’un centenar. Es tracta d’un nucli de coneixement que elabora sinergies econòmiques i culturals. Cada cop hi ha més oferta d’assignatures i modalitats d’estudi. Estic convençut que té cert impacte en el PIB. Encara que sigui petit, hi ha institucions espanyoles com la Universitat de Salamanca que són emplaçaments imprescindibles per a la dinamització social i econòmica de les regions on estan establertes i volem seguir aquest exemple.

–Fins a quin punt es vol portar aquest creixement?
–Volem assolir una mida adequada a les dimensions del país. Personalment, crec que podem arribar a una xifra que comprengui entre els 1.500 i els 2.000 estudiants. Amb el camí de les noves titulacions i les opcions d’especialització i màsters estem fent molt bona feina per arribar als nostres objectius, i també per trobar cada cop més estudiants interessats en les matèries que imparteixen els nostres docents. Per una banda, afavorim la implantació de la formació reglada que l’atorga l’Estat i, per l’altra, la formació continuada, que són titulacions pròpies de l’UdA. Crec que es poden doblar les xifres a ambdós vessants.

–Existeix una fuga de talent al Principat?
–Existeix un anhel de missió interior i, alhora, internacional, perquè l’objectiu no és formar els joves perquè després marxin tots a l’estranger. Cadascú és lliure d’anar on vulgui, però el coneixement que promou la universitat hauria de revertir al país interiorment.

–En quina situació es troben els convenis internacionals amb les altres universitats?
–Quan vaig agafar el càrrec de rector, un dels meus principals objectius era posar l’UdA al mapa del món. Avui dia, comptem amb més de 40 convenis amb les universitats i pertanyem a diverses xarxes de coneixement compartit i de recerca. Des de fora del país també es percep cada cop amb més força el nostre tarannà internacionalista.

–Creu que l’acord d’associació facilitarà la convalidació de títols?
–No acostuma a haver-hi problemes a l’espai educatiu de tots els països que formen part del Consell d’Europa. Una altra cosa és el reconeixement de les professions regulades en àmbits com la Salut, l’Educació i el Dret. En aquests casos, els professionals s’han de sotmetre a les legislacions de cada país i calen homologacions.

–Quina és la reclamació de l’UdA en el marc de l’acord d’associació?
–Ens agradaria tenir accés als programes Erasmus i Horizon 2020 com a socis de ple dret i beneficiar-nos de les oportunitats d’intercanvis i recerca.

–Sempre s’ha promogut el curs d’Infermeria, però continua havent-hi manca d’efectius en el sector.
–Continua havent-hi manca perquè el món necessita molts infermers i infermeres per cobrir a tots els pacients. Es tracta d’una professió que requereix molta formació i oportunitats de pràctica. Actualment, tenim 35 places per a unes preinscripcions que arriben a les 150.

–Quina visió té de les universitats privades del país?
–És evident que existeix la competència. Hi ha negocis universitaris que fan por, però hi ha bona sintonia, sempre que hi hagi projectes amb cara i ulls.