Els representants de l’oposició parlamentària, a excepció de Terceravia que no es va pronunciar, rebutgen el Projecte de llei del pressupost pel 2023 que va presentar ahir el Govern per la seva «manca» d’acció en l’àmbit de l’habitatge, la principal problemàtica i preocupació del Principat actualment. Així, el president del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López, va declarar que «tan sols amb un projecte com el de la Borda Nova, que ja porta més de tres anys engegat, no es pot fer front a la problemàtica estructural de l’habitatge». 

Continuant en la mateixa línia, López va afirmar que calen accions visibles per part de l’Executiu amb la finalitat de rebaixar l’impacte de la inflació en els ciutadans. «Si no s’abaixen els impostos especials del carburant per instal·lacions bàsiques com el transport o la calefacció la gent ho passarà malament», va recalcar López, alhora que va subratllar que la prioritat del pressupost hauria de ser «les famílies». Igualment, va incidir en la pujada del preu de la llum i el context d’estalvi energètic del país emfasitzant «l’absència de resposta i d’operativitat per part del Govern per a un escenari d’incertesa».

D’altra banda, els socialdemòcrates creuen que projectes com el multifuncional, amb una inversió superior als 30 milions d’euros, «no té cap sentit, tenint en compte que s’han dedicat menys recursos a la creació d’habitatge». Així, López va indicar que aquesta iniciativa porta al darrere «moltíssim treball urbanístic amb la col·laboració de privats», per la qual cosa va posar en dubte la viabilitat política i econòmica en un moment en què, a parer seu, caldria reorganitzar les prioritats de l’acció pública.

Paral·lelament, el PS va posar l’accent en la previsió del 4,5% d’inflació que reflecteix el Govern en el pressupost. En aquest sentit, va advertir que «desconeixem les bases per les quals l’Executiu pensa que acabarem l’any amb aquesta xifra de l’IPC, però estic convençut que si no es duen a terme mesures per combatre la inflació, caldrà demanar crèdits addicionals». Així, les paraules de López es contraposen a la visió del ministre de Finances, Eric Jover, el qual va afirmar durant la presentació dels comptes que un augment de la xifra final del càlcul de la inflació es podria solucionar sense la necessitat de demanar crèdits extra.

Per la seva banda, la consellera no adscrita Carine Montaner, va criticar el projecte de llei assenyalant que aquest «hauria de centrar-se a combatre l’empobriment de la població i a donar suport a les empreses del país» sense «malgastar» diners públics en projectes «que no donaran qualitat de vida als ciutadans». Tot això ho va afirmar incloent el fet del «context econòmic de crisi energètica el qual ens estem a punt d’enfrontar». 

A banda, Montaner va proposar una reducció general dels salaris dels representants polítics i també la reducció de càrrecs de confiança i el nombre d’electes als comuns «per estalviar recursos i per facilitar la feina als usuaris i als funcionaris». Igualment, va posar l’accent en la situació del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) afirmant que gaudeix d’una xifra molt elevada de coordinadors i càrrecs intermedis, «en comparació a la quantitat d’infermers»; per tant, «cal una optimització dels recursos de Salut».

Visió extraparlamentària

Per part de la nova formació política Concòrdia, un dels seus impulsors, Cerni Escalé, va denunciar, en primer lloc, una manca de transparència sobre la visibilitat dels comptes a la pàgina web del Consell General. «No hem pogut visualitzar el text del projecte de llei a internet, potser es dona pel procés de revisió que ha de seguir a Sindicatura, però caldria més transparència pública», va indicar Escalé. Entrant en detall dels punts més significatius dels comptes, la formació critica «l’optimisme» que desprenen les xifres davant d’un escenari econòmic «volàtil». 

D’aquesta manera, Concòrdia es qüestiona «quines són les prioritats del Govern si esdevé un escenari de recessió». Igualment, Escalé va titllar d’«irresponsabilitat» el fet d’augmentar l’endeutament en un moment de creixement econòmic i també va subratllar la necessitat de «reordenar prioritats», ja que «s’inverteixen més de 30 milions d’euros en el multifuncional i menys de 15 en la compra d’habitatge públic».