Amb l’inici del nou curs escolar tot just engegat, com sempre, després de Meritxell, la directora de l’escola andorrana, Mayte Casals, aborda l’actualitat educativa. Enguany, queden enrere les mesures sanitàries, tot i que algunes pràctiques –la majoria tecnològiques– es mantindran. Detalla característiques del sistema andorrà, apunta novetats i no defuig temes polèmics com el vel islàmic o l’assetjament escolar.

–Com es presenta el nou curs?
–D’entrada, es presenta amb normalitat respecte a la covid, que això ja és important. Primer vam començar els equips directius i després els equips docents i no docents. Divendres passat van venir els alumnes i ho encarem amb moltes ganes de tornar a fer un curs sense cap mesura sanitària i també amb les ganes de tirar endavant els projectes que tenim previstos i que vam començar a treballar el juliol, amb la idea d’implementar-los durant aquest curs. Cada centre té el seu projecte però segur que el que tots volen és poder-los tirar endavant sense mesures.

–Podríem dir que aquest seria el primer curs postcovid?
–Espero que sí. Es fa difícil d’avançar, perquè l’any passat pensàvem que començaríem molt tranquils i a la tardor ens va caure el món a sobre, però creiem que aquest any sí.

–En principi no està previst que cap mesura sanitària es mantingui aquest curs, oi?
–No, cap. En principi comencem el curs com el vam acabar.

–A banda de les mesures concretes, hi ha alguna manera de procedir de la pandèmia que s’hagi quedat?
–Les escoles han afegit com una pràctica educativa les eines telemàtiques, tot i que abans ja es feien servir bastant, perquè els alumnes tenen el seu iPad i els de batxillerat un dispositiu. Potser es quedarà la idea de crear fòrums per part dels alumnes o deixar penjades tasques a la web o al classroom, de manera que s’hi puguin adreçar. O si algun alumne pateix una malaltia llarga, poder treballar des de casa i no perdre setmanes lectives. També tutorials que ha preparat el professor amb matèria que els alumnes volen tornar a revisar perquè han costat d’entendre. Totes aquestes són pràctiques que es van normalitzar durant la crisi sanitària i que es mantindran.

–Es preveu anar incrementant en el futur els mitjans digitals?
–Hem anat canviant els projectors de pantalles interactives que donen molt joc, ja que et permeten moltes tasques que poden ser beneficioses per als alumnes. Abans hi havia aules d’informàtica estàtiques i ara cada cop tendim més a tenir carros d’ordinadors portàtils, de manera que l’alumne no va a l’aula, sinó que els carros entren a l’aula, així com la possibilitat de fer servir dispositius mòbils per diferents moments. I les pantalles interactives en un nivell de maternal i primera ensenyança també s’estan començant a implantar perquè són molt potents.

–Ha comentat que cada centre presentarà el seu projecte. Quins són?
–Són molts, cada centre té els seus per desenvolupar i millorar les diferents competències. Fan un pla de millora anual a partir de les tasques i el desenvolupament que ha tingut aquell curs. Així, amb la comissió pedagògica proposen un pla de millora que inclou diferents aspectes per fer un pas endavant en diversos elements en totes les àrees. Hi ha un projecte en l’àmbit de tots els centres, que és el pla de foment de la lectura, ja que una bona lectura ens porta a un aprenentatge millor en les diferents àrees.

–Tot i que cada centre presenti el seu propi projecte, hi ha alguna instrucció general des de la direcció?
–El projecte bàsic que tirem endavant és que l’alumne sigui protagonista del seu aprenentatge pel que fa a la metacognició. És a dir, ajudar l’alumne perquè sigui coneixedor de quines són les pràctiques educatives, com aprèn, com millor aprèn i que ell mateix ho sàpiga i donar-li les eines perquè aprengui millor des de la idiosincràcia de cada alumne. I aquest és un projecte de conjunt de l’escola andorrana, ja que veiem que un alumne que coneix com aprèn i sap quines estratègies ha de tirar endavant per millorar en l’aprenentatge, és un alumne que té més èxit.

«El protocol del ‘bullying’ funciona, però cal detectar els casos abans i que els nens coneguin les eines per ser ajudats»

–Si cada alumne aprèn millor de maneres diferents, com es cohesiona la classe?
–Aquesta és la compleixitat que tenim en educació, ja que hem de treballar de manera que la nostra pràctica educativa pugui donar resposta a diferents alumnes. Si preparo una tasca només en suport paper, potser hi ha nens auditius que no els hi anirà tant bé, o d’altres que tenen dislèxia i necessiten que aquell anunciat es faci d’una manera més esquemàtica. Així doncs, la idea és treballar amb els alumnes i els docents perquè la pràctica educativa es presenti de diferents maneres, ja que els alumnes que aprenen de manera diferent perquè són diferents puguin arribar al màxim de les seves possibilitats. El professor ha de presentar la pràctica educativa de la manera més diversa possible perquè tots hi puguin arribar. És en aquest punt que l’aprenentatge entre iguals agafa un paper rellevant, ja que és sabut que els ajuda a aprendre més i millor. Per tant, hem de fer servir diverses estratègies per aconseguir que aprenguin. La coavaluació també és rellevant, ja que es creu que el professor ho ha de corregir tot, però si es corregeixen entre els alumnes i l’autoavaluació del mateix alumne són elements que estem treballant.

–Així, l’avaluació és triple.
–D’aquesta manera, la nota arriba des de diferents punts de vista. És bo que l’alumne sàpiga com li ha sortit aquella activitat, per què i de quina manera ho pot millorar. També és bo que els companys li diguin, perquè sovint un mateix no s’adona d’on falla, però si un company t’ho fa veure i el professor també, doncs ja canvia. D’aquesta manera, l’aprenentatge és proactiu.

–Aquest sistema està en procés d’implementació o està consolidat?
–L’anem implementant però cada vegada intentem saber-ne una mica més i mirem de trobar les eines, perquè dir-ho és molt fàcil però fer-ho és més complex. Així, treballem amb els professors per buscar eines i estratègies per ajudar els alumnes i que estiguin més motivats per conèixer la seva manera d’aprendre.

–Quina és la resposta dels alumnes en aquests casos?
–Hi ha alumnes de tot. N’hi ha alguns que es queixen que això representa molta feina. Pot ser que el professor et digui que això ho has fet malament, però l’alumne tampoc ho acaba d’entendre. Pensem que si comencem amb aquest sistema amb nens de 7 i 8 anys, quan arribin a l’adolescència, l’edat que els hi fa més mandra tot, ja tindran una pràctica educativa interioritzada que formarà part del seu dia a dia.

–Amb uns 4.300 alumnes, l’escola andorrana continua al capdavant dels tres sistemes. Volen continuar sent els primers?
–El que no voldríem és que desapareguessin els altres sistemes perquè crec que és bo que en tinguem tres, ja que ens enriqueix a tots, fem activitats entre els col·lectius docents dels tres sistemes per aprendre els uns dels altres.

–L’objectiu no seria ser els millors, sinó oferir un model diferent?
–L’objectiu és fer-ho el millor possible dins del nostre model educatiu, sense competir amb els altres.

–Caldrien més centres i mestres?
–No. Tenim un centre de primera ensenyança a cada parròquia, inclòs a Encamp. És a dir, tenim vuit centres en set parròquies. A més, tres centres de segona ensenyança i un de batxillerat. Ara per ara estem bé, no ens podem queixar. Vam acabar les millores a l’escola de Santa Coloma l’any passat i vam ampliar amb sis aules noves a batxillerat.

–Canviant de tema, en quin punt està el problema de l’assetjament escolar. Hi ha preocupació? Estan implementant algun protocol?
–És un fet complex, que ens preocupa molt a les escoles i que treballem, tant a primera ensenyança, com a segona i a batxillerat. En tots els plans d’acció tutorials es treballen amb els alumnes l’autoafirmació i les competències emocionals. També ho fem amb els professors, perquè siguin capaços de copsar ràpidament un cas d’assetjament i aplicar els protocols. En el moment que veiem que un alumne, els pares o un mestre ens avisa d’un possible cas, tirem endavant les mesures que tenim a l’escola per detectar si realment és un cas d’assetjament o no ho és. Totes les escoles tenen molt coneixement del protocol, i quan creuen que l’han d’engegar m’ho fan saber.

–Aquests protocols han servit per aturar casos a temps?
–El protocol funciona perquè a les escoles s’han obert diferents informes per copsar si era un cas real o no. Alguns s’han tancat perquè no n’hi havia, i altres s’han continuat. No tinc la xifra, no són molts, però hem de continuar-hi treballant perquè de vegades se’ns pot passar per alt alguna situació. És important que els nens puguin tenir les eines per verbalitzar que estan patint un assetjament, ja que és complicat, perquè no sempre és tan evident com sembla. Tots plegats hem de posar totes les eines per detectar-ho i poder-ho resoldre, tant per la víctima com per l’agressor, perquè no és tot tan fàcil. Hem de posar totes les mesures per detectar els casos com més aviat millor i que els alumnes sàpiguen les eines disponibles per ser ajudats.

«Com més es parla del vel més complex es fa tot; l’important és que la nena estigui escolaritzada i rebi els coneixements»

–En un altre ordre de coses, li preocupa una mica el col·lapse que es pot produir en hores punta en el transport públic, provocat per la implantació de l’abonament gratuït?
–Ens ha preocupat i per això portem tot l’estiu treballant amb el departament que ha assumit el transport. Hem informat del nombre d’alumnes que comencen cada dia i ells també estan pendents. Ens preocupa però hi hem treballat molt i creiem que ens en sortirem. És cert que a partir d’ara hi haurà molta afluència, sobretot en unes hores concretes, de quarts de vuit a quarts de nou del matí, i ja se’ns ha dit que es duplicaran serveis. Era un tema a tenir present, hi hem donat moltes voltes, hem treballat amb el ministeri i creiem que ho tenim per la mà.

–Quina relació tenen amb el SEP?
–Hem fet reunions i, tot i que no soc la directora de recursos humans, la majoria de docents estan a les meves escoles. Hem tingut una entesa bona, ha fluit la informació. Ells ens han manifestat aspectes que podíem millorar, i nosaltres també.

–La modificació de la llei de la funció pública els ha ajudat?
–Sí, clar. Amb aquesta modificació tirem endavant una inquietud que teníem tant el ministeri com el col·lectiu dels interins per poder-se presentar als edictes en la fase interna. S’ha treballat i estem satisfets i el SEP segur que també ho està.

–El nombre d’eventuals el volen reduir o ja és el que volen?
–En treiem cada any, tant la passada legislatura com l’actual, per mirar de reduir el percentatge del col·lectiu interí. Per culpa de la pandèmia vam haver d’allargar el procés de convocatòria que havíem iniciat, però cada any hem pogut treure un edicte. En aquells departaments educatius que tinguem més d’un 15% de personal interí volem treure edicte per reduir-los.

–Cal millorar les seves condicions?
–Tothom vol millorar les seves condicions. El que volem és que els interins estiguin equiparats el màxim possible als funcionaris, i en l’àmbit de la formació i del contracte anual això ja és força així. Volem que els interins tinguin les mateixes condicions que el personal contractual.

–Com està el reglament de la carrera professional del professorat?
–Tenim una primera versió feta. A partir d’aquí, la ministra ho explicarà als claustres i farem les taules sectorials perquè tots els col·lectius hi participin per tancar la proposta.

–Canviant el terç, el tema del vel islàmic està solucionat?
–No voldria parlar molt d’aquest tema perquè com més se’n parla més complex es fa tot. Arran de l’aprovació de la llei, tenim el servei que dona resposta als alumnes que per qualsevol situació no es poden escolaritzar en un centre. Si hem d’oferir ajuda a aquesta nena des d’aquest servei se li ofereix sense cap problema. Però l’important és que la nena, com qualsevol altre nen, estigui escolaritzada i rebi els aprenentatges.

–En el cas dels refugiats ucraïnesos, com està anant el procés d’adaptació?
–Aquest any hem tingut força nens d’Ucraïna a les escoles. Alguns han marxat i altres s’han quedat, mentre altres estan arribant nous. El que hem fet és donar suport als mestres i fer un acompanyament als nens, perquè se sentin a gust. Van arribar de manera esglaonada i ens vam adaptar a les necessitats de les famílies. Ara, a aquest curs, els inclourem com una incorporació tardana per donar-lis els màxims recursos perquè entenguin el català, el francès i el castellà, de manera que se sentin inclosos al centre.