La darrera resident a Faber Andorra, Magdalena Szkwarek, va estudiar Filologia hispànica en primera instància a la Universitat de Wroclaw (Polònia) i, posteriorment, va continuar els seus estudis a Varsòvia. Després de treballar a l’ambaixada de Polònia a l’Equador va entrar en contacte amb la literatura catalana a Barcelona, on va llegir les primeres obres de Teresa Colom.

–De Polònia a Andorra. Com es va fer possible aquest trajecte?
–A partir de la meva experiència a Barcelona, em va començar a interessar molt la cultura catalana. Tant va ser així que vaig decidir traduir del català al polonès alguna de les obres de Teresa Colom, entre altres. Posteriorment, ens vam posar en contacte.

–Però vostè no va estudiar traducció, oi?
–No. Tot i això, vaig trobar un plaer molt gran duent a terme aquest procés de difusió. Sempre intento traduir els artistes més desconeguts al meu país. A l’hora de publicar la traducció a Polònia, vaig descobrir que ja existia una antologia d’artistes catalans traduïda al meu idioma matern i em va sorprendre molt positivament.

–Quina visió té del Principat?
–Andorra em sorprèn en gran manera. No coneixia gaires coses i mai m’hauria imaginat que un territori tan petit mostrés aquest grau d’interès per la cultura i l’art. A totes les parròquies hi ha un afany molt gran per cuidar i preservar el patrimoni i això és una de les coses que m’enamoren d’aquest país. A banda, els museus, els camins de pedra, l’oferta natural i paisatgística em deixen sense paraules.

–Ja ha escrit alguna cosa sobre la seva experiència aquí o encara és massa d’hora? 
–He de confessar que ja he materialitzat unes postals literàries d’alguns llocs icònics. També he escrit un text petit sobre les escultures dels set poetes del Consell General. Normalment, davant dels parlaments europeus hi ha estàtues de grans conqueridors, militars o bé polítics. En el cas d’Andorra, és el primer cop que em trobo davant del seu parlament una dedicatòria a la cultura.

–Què espera extreure de la seva experiència com a resident?
–Ja m’enduc moltes coses d’aquí. Començant per les experiències professionals i artístiques amb Teresa Colom en un espai privilegiat de la naturalesa com aquest. També l’oportunitat de visitar les biblioteques i els centres culturals m’aporta una riquesa cultural indescriptible. De fet, en el futur realitzaré un text descriptiu sobre el funcionament de les biblioteques andorranes per publicar-lo a Polònia. D’aquesta manera, m’agradaria transmetre als lectors del meu país una descripció del Principat a través de les meves experiències perquè tinguin més coneixement d’allò que representa Andorra.

–Ha mencionat a Teresa Colom en dues ocasions. Parlant d’això, com va anar l’acte que vau dur a terme conjuntament?
–Va ser molt emocionant. També perquè vam presenciar la sala amb els haikus (poemes breus) de Miquel Martí i Pol. Al principi vam fer una reflexió de la cultura poètica a Polònia i després la Teresa va començar a recitar en català. A continuació, jo mateixa em vaig encarregar de fer el mateix utilitzant la meva llengua.

–Va haver-hi algun imprevist durant la jornada poètica?
–Sorprenentment, el Ministeri de Cultura em va demanar si podia realitzar una traducció dels haikus de Martí i Pol. És un repte, perquè hi ha una mètrica que s’ha de complir a la perfecció i després se li ha de donar un sentit al text.

–Podria explicar per què l’apassiona tant la cultura llatina?
–Tot comença amb l’idioma. El primer cop que vaig sentir parlar algú en castellà tenia uns 15 anys. Em va encantar el so i la manera en què es produïen aquelles paraules, de la mateixa manera que el català. De fet, té moltes similituds amb els sons de la llengua polonesa. Un cop em vaig interessar per l’idioma, vaig decidir emprendre la recerca de tot allò que hi ha al darrere. Tot un entramat d’art, cultura i història.

–Té algun referent al món de la poesia universal? 
–Es fa difícil donar una única resposta a aquesta pregunta perquè l’art s’alimenta de moltes fonts i hi ha molts referents al món de la poesia. Malgrat tot, si hagués de destacar a algú especialment, aquest seria l’argentí Jorge Luís Borges. A part de la poesia també va influir en moltes altres manifestacions artístiques, passant pels llargmetratges i els còmics.

–I què és allò que més li transmet de la seva obra? 
–Bàsicament és la seva manera de descriure el món. Encara que va morir el 1986 encara continua obrint molts camins i creant escola. Els autors més ben valorats són aquells en què encara es continuen basant els nous artistes després de la seva mort.

–Sobre què tracten els seus poemes personals?
–Tracten sobre la vida en general. No hi ha cap temàtica recurrent, ni tampoc divideixo les meves obres temàticament. Principalment, em dedico a observar i em venen les paraules al moment. Acció i reacció. Per exemple, un cop em vaig fixar en la pluja torrencial d’estiu que es produeix aquí a Andorra i vaig fer un poema. Vaig improvisant i interpretant els estímuls del meu voltant.

–També s’ha entrevistat amb alguns professionals de la biblioteca nacional, oi?
–Així és. Ha sigut una experiència molt fructífera per a la meva carrera professional. M’agradaria destacar que l’edifici on està ubicat tot, juntament amb el Ministeri de Cultura, em va impressionar. A banda, també em van ensenyar el funcionament de l’Arxiu Nacional i algunes de les peces més icòniques. Definitivament, em va sorprendre el valor afegit de tot plegat i la concentració del patrimoni cultural en un edifici públic.

–En quina mesura creu que es coneix la cultura catalana a Polònia?
–Bé, hi ha cinc universitats en què es pot aprendre literatura catalana, però hi ha pocs professionals i traductors que es dediquin expressament a la seva traducció per fer-ne una major difusió. Jaume Cabré és el més ben valorat allà i, musicalment, L’estaca de Lluís Llach es va convertir en un himne d’un moviment solidari; inclús hi ha una versió en polonès.

–Algun projecte de futur que tingui al cap?
–De moment, vull centrar tots els meus esforços a finalitzar el meu doctorat sobre els motius jueus a les obres de, precisament, Jose Luís Borges, el qual ja fa molts anys que està en marxa.