La substituta de Susanna Vela des del 2020 al capdavant de l’Arxiu Nacional, Lidia Arbués, va treballar com a suport de gestió de documentació dels diferents Departaments del Govern des del 2006 fins al 2009, any en què va ser derivada a l’Arxiu com a tècnica d’inventaris i classificació dels actius.

–Varia gaire la seva feina d’abans a estar al capdavant de l’organisme?
–La veritat és que es nota molt el canvi qualitatiu i quantitatiu, pel que fa a responsabilitats, del meu càrrec. És un canvi important. No es tracta de tenir tanta feina en matèria de documentació, sinó que està més encarada a la realització i el control del pressupost, els contractes, el seguiment de les polítiques de l’organització i la presa de decisions. Tot i això, en el moment que la Susanna deixi el seu càrrec públic i torni a l’Arxiu, jo seguiré sent tècnica.

–En quin estat es troba ara mateix l’Arxiu Nacional?
–Actualment tenim molta feina en el tractament de documentació en diferents suports com pergamins i gràfics. Però el que realment ens ocupa la major part del temps és el procés de digitalització que es va iniciar fa gairebé 10 anys. D’aquesta manera, intentem fer més accessible la informació als usuaris i a la ciutadania. També destaca la nostra feina de suport en la digitalització de l’administració general. En el moment en què la informació electrònica tingui el mateix valor que la física, ens tocarà treballar fort.

–Podria explicar de quina manera col·labora amb els ministeris?
–Duem a terme un assessorament complet sobre el tractament de la documentació, l’ordenació i la indexació dels arxius, i la utilització del nou programari electrònic. De la mateixa manera, també gestionem la conservació i la preservació dels àudios i vídeos del Govern amb la finalitat que, quan sigui necessari, puguin trobar fàcilment la documentació requerida ja sigui històrica o administrativa.

–De quantes peces en total consta l’Arxiu?
–Portem prop de 160.000 documents digitalitzats, però encara queda una quantitat més elevada  que aquesta per transferir-la al món digital, per tant, entre material textual, fotogràfic i audiovisual, podem parlar de més de 300.000 unitats, tranquil·lament. Estem parlant d’un total de 341 fons documentals, tot i que els més nombrosos ja estan digitalitzats.

–Encara es van descobrint nous documents?
–El cert és que van arribant nous fons de famílies. Aquestes ens porten el material original i, normalment realitzem una còpia i ens la quedem. A les persones sempre els fa gràcia quedar-se amb l’original, per raons òbvies.

–Només arriben arxius del Principat?
–També arriben peces provinents de l’exterior, sobretot d’Espanya i França, però especialment anem rebent arxius referents a l’època de les vegueries catalanes. El problema és que encara hem d’aconseguir molta documentació andorrana ubicada a altres països. En alguns casos, hi ha usuaris que s’han de desplaçar i consultar la informació a l’estranger, per tant, encara s’han d’extreure molts actius valuosos amb la finalitat de completar l’arxiu en el major grau possible.

–S’han trobat amb entrebancs a l’hora de demanar documents a altres països?
–Si es demana amb antelació no hi ha cap problema, encara que hi ha algunes còpies d’originals que ens les fan pagar. Els idiomes tampoc són una barrera, perquè, normalment, una bona part dels arxius provenen de Catalunya.

–Tornant als orígens, ens podria explicar des de quin any està actiu aquest organisme?
–L’Arxiu es va crear l’any 1975 a petició del Consell General en què, al principi, s’administraven moltes peces en format microfilm.

–En què consisteix el mètode de conservació que utilitzen?
–Tenim un laboratori de restauració per dur a terme una tasca de conservació preventiva en cas que es produeixi l’aparició de forats i fongs, sobretot, als arxius en format paper. 

–I pel que fa als formats audiovisuals i fotogràfics?
–Aquests formats són molt sensibles i necessiten unes condicions de temperatura i humitat estables més exigents que el gènere textual. És per aquesta raó que el fons està dividit en dues parts diferenciades i separades. De la mateixa manera, disposem de sistemes d’extinció de foc i camises específiques per alguns documents amb l’objectiu d’evitar la proliferació de microorganismes als papers i evitar que es malmetin. També disposem d’armaris metàl·lics com un sistema de protecció davant dels incendis. La digitalització és un altre mètode de protecció.

–Des de quin any data el document més antic en la vostra possessió?
–L’acta de consagració de l’església de Sant Cerni de Nagol de Sant Julià de Lòria, la qual data de l’any 1055. Es tracta d’un pergamí que autoritza la utilització de l’edifici per al culte religiós i es va trobar durant unes obres de conservació de l’església a la part inferior d’una llosa.

–I la fotografia més vella?
–Es tracta d’una peça que data del 1840 provinent de Casa Rossell. En el retrat hi apareix un senyor no identificat. Pel que fa al material audiovisual més antic, aquest és un petit documental del 1935 anomenat Andorra, la república más pequeña del mundo.

–De quina època gaudeix de més documents l’arxiu?
–Tenim molts actius de l’època medieval, però a partir del segle XV, fins a principis del segle XX es tracta d’una etapa d’abundància. El que més ens manca, evidentment, és l’època anterior a l’any 1400. Després cal destacar el període d’entre guerres. Des de la Primera Guerra Mundial fins als anys 80 es produeix un desordre una mica generalitzat a causa de la inestabilitat causada pels conflictes. De la mateixa manera, també trobem a faltar diversos documents dels anys 60 i 70. Molts d’ells encara estan en possessió de les institucions i es fa difícil trobar-los tots. 

–Quina és la tasca més complicada en l’àmbit de l’arxivística?
–Res és especialment complicat a nivell tècnic. Tot i això, a vegades hi ha tasques feixugues i molt laborioses, ja que es treballa amb un material molt delicat. Requereix molt temps. Jo ho qualificaria com una feina de formigueta. A vegades, la digitalització d’un fons s’eixampla moltíssim, perquè hem d’externalitzar un gruix molt important d’informació.

–Quin seria, aproximadament, el percentatge d’aportacions públiques d’arxius i el percentatge de donacions privades?
–Pel que fa a la part pública, disposem de diferents fons com, per exemple, el Tribunal de Corts, l’Arxiu de les Set Claus, el Consell General, la Batllia, i els fons parroquials dels comuns, entre altres. Aquests ens proporcionen un volum més gran de documents, però els privats suposen més unitats variades d’arxius.

–Passant a l’àmbit dels recursos humans, compten amb suficients arxivers i arxiveres?
–Tenim un ampli ventall de professionals per cada tipus de tasca. Malgrat això, mai és suficient. Aniríem més ràpid amb més mans, evidentment, però en comparació amb altres arxius d’altres països, estem bé i comptem amb bons recursos humans.

–No troba a faltar cap figura alternativa en aquesta feina?
–Potser ens manquen arxivers administratius per tractar la documentació de les institucions d’una manera preventiva i avançar la feina un cop arriba a l’Arxiu. Cada cop que es descobreix un fons requereix molta tasca d’anàlisi. Amb aquesta nova figura se’ns facilitaria molt la feina.

–Quin és el nivell d’interacció amb la ciutadania?
–Cada cop s’utilitza més l’arxiu en línia amb un total de 16.000 consultes l’any. Pel que fa a les visites presencials, estem al voltant del mig miler cada any.

–Quin és el perfil que més freqüenta l’Arxiu?
–Hi ha de tot. Venen moltes famílies a dur a terme investigacions genealògiques o bé recerques concretes d’historiadors. També acudeixen persones a demanar fotografies antigues per portar-les a casa seva.

–També ve la gent jove, oi?
–És clar, la majoria per observar fotografies i material audiovisual antic. El format en paper és més atractiu per a la gent gran.

–Tenen alguna campanya de difusió preparada de cara el futur?
–Actualment tenim dues exposicions en línia a la nostra pàgina web i fa uns dies vam publicar un petit documental sobre Ràdio Andorra. Normalment, pels dies internacionals fem especials. És probable que de cara el 27 d’octubre, el Dia Internacional del Patrimoni Audiovisual presentem un treball nou. A part d’això, també anirem a les escoles i farem difusió a través de les xarxes socials de les noves recopilacions que anem completant.

–Es preveu alguna ampliació o inversió dedicada a l’Arxiu?
–Ara mateix ens trobem en un procés de trasllat a l’Hotel Rosaleda d’Encamp. Es tracta, sens dubte, d’un espai més gran per guardar tots els actius i trobar més sales per ampliar els dipòsits. També ens ajudarà perquè compartirem espais amb el Ministeri de Cultura i afavorirà la col·laboració.