Està acaronant els darrers mesos a l’administració, ja que, després de 40 anys, té la intenció de plegar un cop entri el nou Govern sorgit dels comicis vinents. Mentrestant, continua al peu del canó. 
 
–Fa pocs dies va ser a la presentació de l’informe Imaca de l’Automòbil Club. Què li va semblar?
–Molt interessant. Com sempre, l’ACA és una bona font de motivació i l’altre dia no va ser cap sorpresa. Per exemple, s’ha parlat del futur cap a la interconnexió, que és aquí, molt a prop, tot i que queden molts serrells. Destacar que les administracions ja fa anys que treballem amb moltes dades, els nínxols d’informació hi són i ara possiblement el que calgui són plataformes per llançar tota aquesta informació i que s’interconnecti.

–El fet que Andorra Telecom sigui un nou actor o el cotxe connectat en què pot ajudar la mobilitat?
–El fet que anem amb tecnologia 5G i un traspàs immediat d’informació fa que el destinatari final, el conductor, pugui prendre decisions, i la mobilitat és això.

–L’augment de la tecnologia podria millorar la seguretat?
–El tercer carril em sembla una bona idea, ja que la interconnexió ens optimitza la xarxa viària en un 200%, perquè tot conductor disposarà d’una informació que avui ja la té, però la té d’una manera molt disgregada en diverses aplicacions. Si aquesta informació la pots rebre al moment dins del cotxe, fa que les coses puguin canviar molt.

«Al final, hauria d’imperar un canvi de paradigma, ja que la mobilitat amb cotxe privat no serà sostenible»

–L’informe de l’ACA recull algunes dades que, si bé varien respecte al 2020, són similars en relació amb el 2019 quant a sancions i sinistralitat. En aquest sentit, l’ACA va afirmar que el marc sancionador ja és prou restrictiu i que caldria formar bons conductors. Com ho veu?
–En primer lloc, les xifres són tossudes, i el fet que estiguem en dades similars a abans de la pandèmia, en realitat són inferiors, perquè el parc automobílistic, i el nombre de conductors i residents ha crescut. Fet aquest matís, la formació al llarg de la vida sempre és important, però també ho és conscienciar. En aquest sentit, les administracions estem fent grans esforços a través de diferents campanyes. Per exemple, les xarxes socials han arribat a un nivell de comunicació molt alt. Nosaltres, en concret, tenim molts seguidors i estem incidint de manera reiterada quant a conductes o consells. En sortida de vacances, reprendrem la campanya Volem que tornis que vam fer l’any passat, amb bon resultat, tot i que serà un lema diferent però amb el mateix missatge. El cotxe t’ho diu, aquell que vol que tornis i les administracions, i això és rellevant. A més, altres agències fan espots d’aquests d’impacte, en aquest cas en els atropellaments.

–Creu que són útils?
–Crec que sí, i a més aquests impactes, amb el punt de crueltat que tenen, ens fan reflexionar, però poca estona, igual quan ens trobem amb un accident en circular per la carretera. En aquell moment tenim una conducció reflexiva, però la memòria és molt curta.

–Tornant a la formació, per quina possibilitat apostaria?
–Tot plegat és evolutiu. Veníem d’unes sancions molt laxes, a dia d’avui s’han actualitzat quant a imports, i en un futur ja es veurà, però possiblement, més que endurir les sancions, s’hauran de fer retirades puntuals del permís de conduir supeditades a una formació per tornar a obtenir-lo. Aquest és un camí que han traçat diferents direccions de trànsit de països veïns, i al final el resultat ha estat bo. També estem veient una part de la població amb conductes irresponsables, amb alcohol i drogues al volant. En aquest punt, tenim un problema més social que de trànsit.

–També veiem gent que fa ostentació de la velocitat i el risc.
–Em quedaria més amb la ingesta d’alcohol rutinària. La major part de la societat té molt clar que quan s’ha de conduir no es beu, i una altra que encara cal conscienciar-la.

–Després de tants anys, encara hi ha gent que no ho té clar?
–Les xifres així ens ho diuen, i sobretot ens han parlat d’una franja d’edat que em sembla molt perillosa, entre 30 i 49 anys, persones fetes i dretes. Fa 25 anys que fem a les escoles el programa de seguretat viària, i estem veient una reducció important de l’accidentabilitat en els menors de 30 anys, cosa que vol dir que la pedagogia funciona.

–Com més petit, més entra.
–Marca més, el fet que la policia i els mestres facin xerrades i sortides amb els nens al carrer, i que nosaltres des de Mobilitat els hi ensenyem com funciona la gestió del trànsit, els hi genera una inquietud per la seva curta edat.

–El pla de mobilitat sostenible 2030 s’aprovarà d’aquí a poc. Quan està previst que tiri endavant i què creu que hauria d’incloure?
–De fet, el pla de mobilitat de la vall central es va presentar fa pocs dies a la Taula Nacional de Mobilitat, que va traslladar-ne als cònsols les línies mestres, i aquest pla dona un full de ruta del que hauria de ser una filosofia de la mobilitat encarada al 2030.

–Quina hauria de ser la filosofia?
–Una filosofia encaminada a polítiques per als vianants, a les noves formes de mobilitat, polítiques de seguretat viària o la pacificació de ciutats.

–Això passaria per reduir els cotxes a la via pública i augmentar el pes del transport públic?
–Hauria d’imperar un canvi de paradigma. La mobilitat amb cotxe privat al final no serà sostenible, així que s’hauran d’intentar limitar el màxim que es pugui els desplaçaments, fer servir altres formes de mobilitat i fer ús del transport públic.

–Això requereix un canvi de mentalitat, hi ha la voluntat real des del Govern que això sigui així?
–Li posaria un exemple. Només hem de passar per l’estació d’autobusos i fa quatre o cinc dies que hi ha cues.

«Jo no utilitzo el transport públic, sempre vaig a peu, i us diré que és el gran descobriment que hauríem de fer molts»

–Però, quan es dona alguna cosa de franc sol haver-hi cua.
–O potser és l’oportunitat de descobrir alguna cosa. Faré una petita confessió: jo no utilitzo el transport públic, perquè em desplaço sempre a peu, però, just abans de la pandèmia, vaig participar en un programa de ràdio en què vam fer una crònica en directe des de dins d’un autobús i ens vam moure des de Sant Julià fins a la part alta d’Escaldes-Engordany, i us diré que és el gran descobriment que hauríem de fer molts, perquè són uns autobusos moderns, còmodes i que es mouen amb facilitat. El fet de fer-ho gratuït pot ser la descoberta per part de molta gent. En aquest sentit, cal destacar el model de Luxemburg, on la reducció de la mobilitat privada va ser dràstica.

–Però la gratuïtat no ho és tot, potser el que faria avançar el transport públic és que tingués preferència a la via pública, per exemple.
–Si han tingut ocasió de visitar Bilbao aquests últims mesos, s’adonaran que no té trànsit intern i això és perquè s’ha ampliat el servei de transport públic amb un preu molt assequible, que ha traspassat la mobilitat privada cap al transport públic. Ara bé, la nostra geografia és diferent, amb uns llocs de residència separats, i en això el transport a la demanda que han posat en marxa certs comuns, combinat amb la resta de línies, hi hauria més gent que es podria aproximar amb aquest tipus de transport. En aquest sentit, queda molta feina per fer.

–Insisteixo, la voluntat és que el transport públic domini a la via pública per sobre el cotxe privat?
–Crec que no hem de demonitzar res. El paradigma d’una ciutat en la qual tothom hi viu i treballa, és molt diferent a la nostra realitat. Cada matí, a la vall central hi arriben 6.000 vehicles, que venen d’altres parròquies a treballar i fer negoci. Si analitzem aquests moviments, el senyor que viu al coll d’Ordino, potser no té accés al transport públic. Es tracta d’analitzar aquesta demanda i, de manera conjunta amb els comuns, lligar-ho amb les línies interurbanes. Totes les coses han de tenir un preu, però si el preu és inferior al cost habitual per anar a treballar, segur que és una bona oferta.

–De tota manera, si és gratuït, vol dir que el paguen tots els ciutadans amb els impostos.
–Està clar. Fem una hipòtesi, imaginem que, amb aquest trasbalsament cap al transport públic, segurament l’Estat hauria d’invertir menys en infraestructures.

–Es potencia prou el vehicle elèctric?
–Si substituïm un tipus de vehicle per un altre tindrem els mateixos problemes de mobilitat. Ara bé, si parlem en termes de medi ambient, millorarem la qualitat de l’aire.

–Hi ha marge per més carril bici?
–Estem treballant per tenir un carril bici que sigui sagregat del trànsit. Tal com està dissenyat avui està molt bé pel cicloturisme, però cal donar-li una punta de seguretat.

«Potser tenim altres opcions que l’enginyeria actual ens permet més barates i ràpides de fer a una perforació o un túnel»

–L’altre dia es va presentar l’eixamplament de la CG3 a l’entrada de la Massana i es va aparcar la variant? Cal la variant?
–La variant és viva. El pla sectorial de noves infraestructures viàries té 18 anys d’antiguitat i ens hem adonat amb el pas dels anys que la realitat era una altra, així que cal actualitzar-lo i potser obres faraòniques que s’havien previst seran més racionals i assumibles. Potser tenim altres opcions a una perforació o un túnel que l’enginyeria actual ens permet, com ara trams de carretera sobre pilars, més econòmiques i més ràpides de fer. A més, des que es comenci a fer fins que s’acabi, poden passar tres o quatre anys. Si redimensionem el projecte i el fem més adaptat a la necessitat pot ser força important.

–I el segon tram de la variant de Sant Julià?
–Penso el mateix. Un tram amb cel obert fa que sigui molt menys car de mantenir i d’executar.

–Anem a la seguretat. Està previst ampliar la xarxa de ràdars?
–El nostre rati de ràdars és de 7,4 quilòmetres. A més, la interconnexió és l’oportunitat de la velocitat, amb un sistema de guiatge, que sap quina és la velocitat de limitació i a la que vas. Anem cap a aquests sistemes. Sabem qui ets, quin cotxe condueixes, per on vas, la velocitat límit i a la que vas. Els ràdars fan una funció pedagògica i també sancionadora, amb 14.000 infraccions en un any.

–Què més es pot fer?
–El Govern està fent grans esforços en el manteniment de carreteres. La xarxa de mobilitat està en bona salut, vam obtenir tres estrelles sobre cinc, tenim un notable, tot i que no ens hem de relaxar.

–Com s’imagina la mobilitat a Andorra d’aquí a 10 anys?
–Si l’any 1977 m’haguessin dit que estem com estem no m’ho hauria cregut. Prat de la Creu era un camí de terra. Aquests últims anys s’han fet grans esforços en comunicacions. Jo m’imagino un país ideal, amb un progrés continuat i una ciutat modèlica, perquè hi ha moltes ganes de canviar les coses per augmentar l’atractiu vital del país.

–El veurem en l’administració vinent?
–El meu desig seria agafar-me un merescut descans, fa 40 anys que estic a l’administració i començo a tenir signes de fatiga.

–Està satisfet?
–Me’n vaig gloriós per la porta gran, hem molta feina i hem deixat la mobilitat en un molt bon nivell i amb un reconeixement internacional.