El Comú de Canillo és una corporació marcada per les polèmiques que giren al voltant del Palau de Gel i la gestió d’algunes infraestructures dirigides a la promoció del sector turístic, tals com el mirador del Roc del Quer i el Pont Tibetà. El conseller d’Objectiu Comú (OC) Albert Torres reflecteix el punt de vista de la minoria envers la gestió de la corporació a l’etapa final del mandat.

–Passat l’equador del mandat comunal, quina és la valoració de la gestió de la corporació per part de la majoria, en termes generals?
–Primer de tot, m’agradaria destacar que els integrants de la majoria ens han menyspreat des del moment inicial del mandat. I sembla que aquest menyspreu va en augment, segons vam poder comprovar a la darrera sessió de Consell de Comú. D’altra banda, crec que s’han fet moltes coses improvisadament sense saber o voler saber. No sé si tenien gaire interès a renovar els contractes del Palau de Gel, ni crec que un tobogan amb piscina sigui la salvació, però d’aquest tema ja en parlarem més endavant.

–Per què creu que es produeix aquest menyspreu?
–Han estat vuit anys sense ningú que els qüestionés i, ara, hi ha dues persones que expressen un punt de vista diferent envers les directrius de la corporació i sembla que això els molesta.

–I, concretament, la gestió de la covid a la parròquia ha sigut adequada a parer seu?
–Crec que s’ha fet el millor que s’ha pogut. De fet, nosaltres vam impulsar diverses propostes que han rebut suport per part de la corporació i ens hem mostrat oberts a donar suport a la gent en els moments més difícils. Hi ha un aspecte que ens crida l’atenció i no hi estem totalment d’acord. Es tracta de les telecomunicacions. Al principi de la pandèmia, el comú va començar a promoure les videotrucades i les comunicacions a distància i ho han allargat fins a dia d’avui. Fa poc, el cònsol ens va enviar un missatge al mòbil per fer una reunió de poble i altres trobades. Un altre exemple és la comissió de turisme en què ens vam assabentar del projecte del tobogan i el rocòdrom en el mateix moment que els ciutadans sense tenir oportunitat a discutir-ho.

–De quina manera ha treballat l’oposició al llarg del mandat per donar representació als interessos dels votants i els ciutadans de la parròquia?
–Hem dut a terme molts debats amb criteris propis, propostes i preguntes a la corporació sobre temes cabdals com les inversions del comú. Sols han acceptat algunes mesures per l’etapa més dura de la pandèmia com la reducció del cost d’alguns comerços durant el tancament i la rebaixa del foc i lloc per la gent que menys activitat econòmica podia dur a terme per les restriccions. Tanmateix, no es van dur a terme tal com nosaltres vam proposar. Tot i això, el comú decideix mitjançant vuit de 10 persones, sense escoltar les dues restants. No es tracta de fer un projecte de vuit, sinó un projecte de 10 amb les objeccions i les apreciacions que sorgeixin.
 
–Quin element dinamitzador creu que li falta a la parròquia per incrementar l’activitat econòmica?
–La dinamització econòmica passa per la promoció de l’activitat turística desestacionalitzada i també per la generació de riquesa fora de les estacions d’esquí. Cal revitalitzar el moviment empresarial. La gestió del comú passa pel dia a dia, no per la promoció de grans infraestructures que no sabem quina rendibilitat ens oferiran. De totes maneres, cal remarcar que acabem de sortir d’un moment molt complicat per la pandèmia i el context geopolític general tampoc és gaire òptim. També m’agradaria recalcar que el Comú de Canillo no s’ha de convertir en el Ministeri de Turisme d’Andorra.
 
–Quina és, per al partit minoritari, alguna de les prioritats a les quals s’hauria de prestar més atenció?
–Crec que falta proximitat per part de la majoria amb la gent. Està bé situar-se a la cinquena planta, però s’ha de baixar al carrer. La realitat tan sols s’observa passejant pel carrer i preguntant als ciutadans. Els representants del poble han d’estar més a prop de tothom.
 
–Creu que s’està treballant bé pel que fa a l’habitatge, segons les competències que té el comú?
–No s’està fent res. La corporació no vol saber ni quin és el problema ni com solucionar-lo, per tant, no podem fer res. Els vam demanar de fer un estudi de les zones disponibles i encara no hem rebut resposta. Tot i això, es tracta d’una problemàtica que té un abast nacional i per aquesta raó està la Taula Nacional de l’Habitatge, però tan sols veiem que es parla molt i no es tiren endavant les accions. La Taula, si no avança, millor que es clausuri. També crec que el pressupost no és suficient per engegar projectes d’aquesta envergadura. Es necessita comptar amb professionals de tota mena i, sobretot, voluntat política.
 
–Com s’hauria de revertir aquesta situació a Canillo?
–Ara per ara, no tenim capacitat operativa per nosaltres mateixos amb 22 milions d’euros de pressupost. Igualment, ningú al comú té clar per on s’hauria de començar.
 
–Pel que fa a Andorra 2027 pels Campionats del Món d’esquí alpí, FEDA, juntament amb l’organització, van informar que es restringiria la mobilitat privada a aquestes zones si triomfés la candidatura. De quina manera afectarà aquest esdeveniment a la mobilitat de la parròquia?
–Em sembla perfecte que aquests dos organismes col·laborin per a un objectiu de país, però caldrà veure les noves formacions del Govern i els comuns. És molt d’hora per parlar d’un esdeveniment que tindrà lloc d’aquí a cinc anys. Tot i això, s’hauria d’estudiar més a fons l’afectació d’aquestes restriccions per no ocasionar problemàtiques entre els habitants de Canillo.
 
–Quina opinió li mereix el dèficit registrat del Palau de Gel i la seva gestió?
–Aquesta problemàtica que s’ha cronificat s’hauria d’haver resolt fa 10 anys. Es tracta d’un peix que es mossega la cua; si no s’inverteix, no es renova i viceversa. Si s’haguessin gestionat els recursos de manera intel·ligent una dècada enrere, a dia d’avui, tindríem retorn i s’hauria solucionat el dèficit, en canvi, ara semblem okupes. Les inversions del vessant estructural és coherent perquè tots els edificis necessiten manteniment, però algunes mesures arriben tard.
 
–En aquest sentit, la corporació va anunciar una reestructuració i noves activitats per revitalitzar el Palau de Gel i rescatar-lo del dèficit econòmic.
–Ni el tobogan amb la piscina, ni el rocòdrom salvaran el mig milió d’euros de dèficit més els 20.000 euros al mes de lloguer que arrossega aquesta infraestructura any rere any. De totes maneres, s’hauria d’haver fet una taula de diàleg amb tots els actors implicats i, evidentment, amb Objectiu Comú.
 
–Quina política adoptaria, doncs?
–Crec que s’ha de trobar una solució en l’àmbit energètic al voltant de la sostenibilitat i l’energia verda amb la finalitat de convertir el Palau de Gel en un element que generi riquesa i cohesió social a la parròquia. També estudiaria a fons les propostes d’inversió per no malbaratar fons.
 
–Com ha sigut la gestió dels temporers d’enguany?
–No em consta cap queixa ni problemàtiques al respecte i la gent ha començat a sortir i a recuperar els nivells d’afluència prepandèmics.
 
–Creu que el projecte del Pont Tibetà obtindrà un retorn adequat amb relació a les inversions?
–Costa de cinc a sis milions i la corporació diu que encara que no es cobri res per la seva utilització, serà bo per la parròquia. A nosaltres no ens han informat quin càlcul de retorn han fet, ni tampoc del Roc del Quer. Fa dies que preguntem sense resposta i, això, és un altre exemple de les mancances de la gestió comunal.
 
–Si pogués revertir instantàniament alguna acció empresa pel comú, quina seria?
–La gestió del Palau de Gel i el Pla d’Urbanisme, sens dubte.

–Durant l’última sessió de Consell de Comú, el vostre grup va enviar una nota de premsa en què indicaven un menysteniment per part de la majoria. 
–Tal com he esmentat anteriorment, la majoria ens ha menyspreat des del principi, però l’última sessió de comú va ser la cirereta del pastís. Durant tots els anys en què he pogut presenciar sessions del consell, mai havia vist una dinàmica com aquesta. Ens tallaven les respostes, no ens deixaven parlar i ens van tractar de males maneres a l’hora de respondre per al·lusions. Nosaltres no som enemics de ningú, simplement aportem la nostra visió a l’àmbit públic. El fet de portar molt de temps en què ningú s’oposa obertament al comú genera un seguit de mals vicis que perjudiquen la institució.
 
–Veurem a Albert Torres postulant-se com a candidat a cònsol a les pròximes eleccions?
–Falta més d’un any. Encara no hem plantejat res i, també, hi haurà eleccions generals entremig.