El corrector de català més famós de Twitter va ser aquest dimarts passat a Escaldes-Engordany per presentar el seu llibre, 'Llengua i república'. Membre del controvertit grup Koiné, professor retirat (que no jubilat, un castellanisme d’ús habitual, assegura) i lingüista, aprofita l’entrevista per criticar l’autoritat normativa, marcar el camí del futur del català i fer una nova classe magistral de llengua.
 
–Com l’he de tractar: de tu, de vós o de vostè?
–Soc del parer que les persones que no ens coneixem ens tractem de vós, i si es coneixen, de tu. No m’agrada el tractament de vostè perquè és d’origen castellà.

–Així doncs, no intervé l’edat de la persona?
–Només en els nens. Se’ls pot tractar de tu encara que sigui desconegut. En canvi, si un noi de 20 anys entra en un comerç, el venedor l’ha de tractar de vós. En francès passa igual.

–I com li agrada més que li diguin: mestre, professor o senyor?
–El que vulgueu. Senyor Virgili està bé.

–Quin missatge vol transmetre amb el llibre que està presentant aquests dies?
–L’hem fet amb el grup Koiné i està dividit en diversos apartats. En la part central hi ha el manifest Koiné, que explica com ha de ser el procés de normalització lingüística en la futura Catalunya independent, on diem que la llengua preeminent hauria de ser el català. I ho vam fer perquè sentíem que determinats polítics importants o bé defugien el tema o d’altres deien que no havia de canviar res.

–Com s’aplica aquest principi a Andorra, que ja és independent?
–Aquests dies que he estat aquí he observat que la manera de fer és similar a la de Catalunya. No s’insisteix prou que la llengua principal ha de ser el català. Per exemple, la recepcionista de l’hotel on m’he allotjat ens parlava en castellà. Vam anar a sopar i el cambrer ens parlava en castellà. I això no hauria de ser així.

–En canvi, a Andorra és l’única llengua oficial.
–Exactament. Precisament el manifesta Koiné insisteix que la llengua no marcada ha de ser el català, que és la que es parla d’entrada. Després, si el client parla en francès o en castellà en un hotel o un restaurant, aleshores la persona que l’atén pot canviar de llengua amb l’objectiu d’atendre’l millor.

–Així doncs, l’oficialitat no ho és tot?
–No, és clar, l’oficialitat no ho és tot, així que les autoritats haurien de fer mans i mànigues per aconseguir que el català, tant a Catalunya com a Andorra, fos la llengua no marcada d’inici. Després, com que som persones educades i tolerants, podem canviar de llengua, però la que hauria de saber tothom és el català. Per tant, si tu parles en català, t’haurien de continuar parlant en català a tot arreu.

«Ara soc molt estricte i només corregeixo els meus seguidors o excepcionalment els mitjans de comunicació públics»

–A Catalunya hi ha aquests dies i ja fa temps força rebombori sobre la immersió lingüística. A Andorra hi ha tres sistemes educatius públics, i només un dels quals, l’andorrà, aposta per la immersió en català. Com ho veu?
–Jo soc partidari del sistema d’immersió en català, sense excloure l’ensenyament en les altres llengües. Els nens alemanys fan immersió en alemany, els nens espanyols fan immersió en castellà, i si va un refugiat ucraïnès a Valladolid li faran immersió en castellà. Llavors, a Catalunya, i també a Andorra, hauria d’haver immersió en català, llevat de casos excepcionals. Però entenc que la situació d’Andorra és particular, ja que és un estat petit amb molta influència de França i Espanya, i per això és respectable.

–Aquesta setmana els governs català i balear han arribat a un acord en el projecte Aina per les veus en diversos accents en l’àmbit digital. Hi hauria de ser també Andorra i el País Valencià?
–Estaria bé que hi fossin, perquè la llengua és del conjunt dels Països Catalans, i Andorra n’és un més, amb tot el respecte a la seva independència, però és un país català més i per això estaria bé que hi fos.

–S’hi troba a gust fent correccions a Twitter?
–Sí, molt a gust, i tant. M’hi vaig dedicar amb més intensitat així que em vaig retirar de la feina.

–Suposo que és conscient que té admiradors i detractors. És a dir, que no deixa indiferent.
–Sí, però cada vegada tinc menys detractors, o si més no ja no em diuen res, em deixen tranquil. De fet, guanyo molts seguidors i, a banda de polítics, esportistes d’elit o famosos de diversos àmbits, poca gent pot dir que té 66.000 seguidors.

«Si no canviem res en l’estructura de la llengua i en l’aspecte sociolingüístic, soc pessimista pel que fa al futur del català»

–Hi ha qui pensa que el fet que corregeixi a la gent, pot fer que algunes persones optin per no escriure en català per por a ser corregits.
–Quan entres al compte d’algú, hi ha uns mots de presentació, on ja dic que qui em segueix accepta que pugui ser corregit algun dia. Potser quan començava, per fer-me més conegut, fins que vaig tenir cinc mil seguidors, és cert que corregia a tothom. Però ara soc molt estricte i només corregeixo els meus seguidors, ja que considero que si em segueixen és que autoritzen ser corregits, o excepcionalment mitjans de comunicació públics. Durant més de 40 anys vaig ser mestre i professor, i quan em trobava un alumne que feia una errada, li corregia a ell sol i no davant de tota la classe, perquè és la manera que aquella persona ho aprengui. I quan hi ha algun dubte sempre explico que les meves correccions són per ajudar a millorar el català, i en cap cas per fer un retret o fer befa d’aquella persona, ben lluny del meu pensament. Tothom sap les dificultats històriques que ha tingut el català i els problemes actuals de castellanització.

–Vós sou crític amb l’autoritat normativa.
–Sí, perquè accepta el català que ara es parla. Per exemple, m’he fixat que a Andorra no es fa servir un castellanisme habitual: l’ús de marxar amb el significat d’anar-se’n. Però com que en altres contrades la gent ho diu, doncs ho han posat al diccionari, i per tant és normatiu. Jo trobo que això no s’ha d’amagar, a la gent se li ha de dir que marxar amb el significat d’anar-se’n és castellà. És un mot correcte, però amb aquest significat és un castellanisme. Ni en francès, que és la llengua on s’origina el mot, té aquest significat. A mi m’agrada fer saber què és castellà i què és català genuí o no interferit.

–És optimista o pessimista en el futur de la llengua?
–Si canviem la manera de fer i fem les coses bé, soc optimista. Ara bé, si fem les coses malament, i això és com les hem fet fins ara, soc pessimista. Parlo tant pel que fa a l’estructura de la llengua com en l’aspecte sociolingüístic. Així doncs, si no canviem res en aquests dos aspectes, soc pessimista, però si ens convencem que hem de canviar coses, per exemple, això que deia, aconseguir que el català sigui la llengua no marcada en el nostre territori. I també hem de fer saber a la gent allò que són castellanismes, perquè si ho busques al diccionari, no diu que marxar amb el significat d’anar-se’n sigui un castellanisme. O d’altres mots, com ara buscar (cercar), preguntar (demanar) o quedar, que són castellanismes i el diccionari no ho especifica. Per tant, s’ha d’informar a la gent què és castellà i què el català no interferit, i això no es fa saber, com que la gent ho diu es posa al diccionari, i el parlant es troba que no és informat convenientment. Per això a mi m’agrada informar-ne, i després que cadascú faci el que vulgui. Jo no vaig renyant la gent perquè diguin castellanismes, cadascú és prou gran per fer el que cregui que ha de fer.