El Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT) segueix el seu procediment de formalització, ultimant els seus estatuts per tal de poder-se registrar com a sindicat. Aquesta tasca l’estan desenvolupant Cristian Asensio, que està al capdavant de la junta gestora del SAT, i juntament amb quatre companys més. No obstant això, també estan treballant amb la Unió Sindical d’Andorra (USdA) per fer una contraproposta a la reforma del sistema de pensions proposat per la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS).

–En quina situació es troba el SAT?
–Vam fer una assemblea, que per motiu de la covid, va haver de ser telemàtica, i això no ens va ajudar gaire. Tot i això, vam ser una vuitantena de persones assistents. En aquesta trobada es va convenir establir una junta gestora, formada per cinc persones i que és la quina tenim actualment, per tirar endavant un seguit d’accions, sobretot pel que fa als estatuts. A continuació, vam acordar entrar-los al Govern, pas que encara no hem efectuat perquè hi ha algun serrell per acabar de tancar, ja que hi ha algun membre de la junta gestora que no l’acaba de veure i li agradaria canviar-lo. 

Una altra de les tasques que hem fet ha estat recopilar les dades de persones simpatitzants i afiliades anteriorment al sindicat, que tenim de l’antic secretari general, el Guillem Fornieles. Tot plegat, els hem anat contactant i ja sumen prop de 300 persones, de les quals prop del 80% tornarien a afiliar-se o simpatitzar amb el sindicat. Això era molt important de fer, perquè muntar un sindicat sense tenir el suport de treballadors a darrere, seria complicat. I estem satisfets, perquè aquestes persones han estat d’acord que és hora d’estar units i fer força.

–Tenint en compte això, se’ls fa difícil poder desenvolupar la vostra tasca?
–Sí, el fet de no estar dins del registre de sindicats és  un problema, i des del SAT en som conscients. Per això és una de les feines que estem fent, però és feixuga i per això s’està allargant, i més si tenim en compte que ho fem entre els cinc membres de la junta gestora. Esperem que, amb una mica de sort, puguem tenir finalitzada aquesta tasca per Setmana Santa i poder donar entrada a la documentació, per tal que el Govern ens pugui tenir més presents.

–Quant temps pot passar des que presentin la demanda fins que us l’aprovin?
–No ho sabem, però per altres experiències que he tingut amb entitats esportives, per exemple, els dos mesos no ens els traurà ningú. Si tot va bé, crec que podria estar resolt cap a l’estiu o passat Meritxell, que és quan hi ha la represa d’activitat pública i l’inici del curs.
De totes maneres, continuem treballant. El secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, ens va contactar des d’un bon inici i sempre ens ha tingut molt en compte. En aquest moment, anem sota el paraigua de l’USdA, no diré que no, però som un sindicat totalment independent. Està clar que ara mateix, si el Govern ha de citar els representants dels sindicats, citarà a l’USdA perquè és el que està legalment inscrit.

–Quin és el perfil de les persones d’aquesta junta?
–Som treballadors d’àmbits molt diversos. Hi ha una persona per part dels aparcaments privats, una d’una fàbrica, una de prevenció de riscos laborals, una que treballa al SAAS, i jo mateix, que sóc de l’administració. En qualsevol cas, un cop estiguem registrats i ja siguem un sindicat de totes totes, es farà una assemblea on esperem que vingui molta gent per acabar d’escollir els membres de la junta sortint, els passos que hem de fer, els objectius del sindicat, les afiliacions i tot plegat.

–I creu que a Andorra falta implicació per part dels treballadors amb els sindicats?
–Falta molta implicació, i és una de les dificultats que ens trobem. Penso que encara hi ha molta por de prendre part d’un sindicat, com si des de l’empresariat ja t’haguessin de fer una creu per participar. I d’altra banda, també hi ha persones que no hi creuen o que vénen d’altres països on la seva vida és pitjor que la d’aquí i no volen problemes. Però tot això, de mica en mica es veu que va canviant. A Andorra ha crescut l’associacionisme, i es veu amb el pes que guanyen grups com l’ADA, Acció Feminista i altres. És palpable que cada vegada hi ha més mobilització.

Crec que, sobretot, hem d’aprendre a reivindicar més. Al bar tots fem les nostres proclames, però anar tots a l’una ja és més complicat. Així, un dels objectius que hauríem de tenir amb el debat que volem tirar endavant per la reforma de les pensions, i que l’Estat hauria de tenir clar que ha de passar, és que la ciutadania hi ha de dir la seva. 

Per exemple, des del SAT ens hem posat en contacte amb l’associació de residents portuguesos al país i el cònsol honorari portuguès, i ens ha convidat a trobar-nos amb l’ambaixador, que ve de vista aquest mes d’abril. I per part de l’USdA també estan fent contactes amb altres entitats, així que és qüestió que vagi sortint tot.

–Parlant de la reforma de les pensions, com valora la proposta de la CASS?
–Ja fa dies que parlem d’aquesta qüestió amb el Gabriel Ubach. Hem mantingut reunions i també vam ser partícips d’una trobada amb l’assessor contactat per l’USdA per la comissió de la reforma de les pensions impulsada pel Consell General, Antonio González. Ens van explicar el detall de l’estudi que va fer aquest assessor, que ve de l’UGT de Madrid, i hi vam estar completament d’acord. I ara ha tornat a ressorgir aquest tema, fruit de la publicació de la proposta de la CASS.

Ens vam tornar a trobar la setmana passada, i en aquesta ocasió, incloent-hi també molts dels sindicats del sector públic. I aquestes trobades segueixen, per tal de fer una bona comparativa de la proposta de González amb la de la CASS, i fer contrapropostes ponderades, perquè no estem gens d’acord amb aquestes 14 mesures. Semblen més aviat un pedaç, perquè fins i tot al mateix document es diu que és possible que aquestes propostes s’hagin de revisar, augmentant novament l’edat de jubilació o les contribucions que s’han de fer.

–I quina acció prendríeu al respecte, primerament?
–Des de la junta gestora del SAT, no estem gens d’acord amb aquestes mesures, i anem en consonància amb l’USdA opinant que qui ha de decidir les modificacions i si s’ha de fer un canvi del sistema de pensions han de ser els mateixos afiliats, siguin assalariats, empresaris o autònoms, ja que al cap de la fi, som els que posem els diners cada mes.

En aquest sentit, vam poder veure les declaracions del representant dels pensionistes al Consell d’Administració de la CASS, Jacint Risco, dient que era impensable fer una consulta. Jo no crec que sigui tan complicat fer un procés participatiu dins de la CASS amb els afiliats per veure quin és el model que s’ha d’implementar. 

I d’altra banda, el mateix Risco va dir que estava d’acord amb les propostes de la CASS, posant d’exemple Islàndia. No ens podem comparar amb aquest país: el seu salari mitjà dobla o gairebé triplica el d’Andorra; les pensions tenen tres potes, des dels impostos de l’Estat, les contribucions dels treballadors, i una altra part que és privada i obligatòria. I sí que és cert que l’edat de jubilació és als 67 anys, però per la resta de punts no ens podem comparar, perquè aleshores també ens podríem comparar amb Burundi, i aleshores nosaltres estaríem millor. Així que trobo una mica incongruent el que va dir.

–I amb qui estan compartint les seves reflexions?
–Volem mantenir reunions amb els grups parlamentaris. I com he dit abans, també volem trobar-nos amb altres agrupacions i entitats del país, com les associacions de residents, representants de l’empresariat, i altres. L’objectiu d’aquests contactes és poder-los exposar el nostre model en comparació amb les 14 mesures de la CASS. La proposta de González és més similar a la tendència europea i consistent a engegar un impost amb recaptació per part del Govern que es dirigeixi a la branca de les pensions o a la de salut.

–És a dir, coincideixen que cal augmentar les cotitzacions?
–Sí. De fet, tenim la sort que la part impositiva d’aquest país és mínima, no com a la majoria de països europeus, on les obligacions tributàries són força elevades per cobrir les necessitats. Penso que establint un impost directe, i potser també incrementant la contribució, podem començar a trobar millors solucions, però seria amb un model totalment diferent del que proposen. 

Per exemple, la part de la salut està subvencionada arreu d’Europa per l’Estat, i aquí no. Doncs potser hem de començar a revisar aquests elements abans de tocar l’edat de jubilació. Si a un treballador que té una feina dura, com per exemple la d’un obrer, li has de dir que es jubili dos anys més tard, no té sentit. A més a més, com que som un país petit, pot ser més fàcil de modificar.

–En quins aspectes de la reforma se senten més allunyats?
– Doncs ben bé amb les 14 mesures. És que, ja només amb el paràgraf que et diu que és una reformeta i potser d’aquí a set anys s’haurà de retocar, t’indica que no s’està agafant el bou per les banyes. Insisteixo, s’està posant un pedaç per salvar uns anys, però s’haurà de tornar a revisar, i nosaltres pensem que no pot ser. Si ho abordem, fem-ho bé. Encara som a temps, perquè el fons de pensions està previst fins al 2040, així que no cal córrer tant. No podem hipotecar les pensions de tots els treballadors d’Andorra perquè ara venen les eleccions i s’ha d’aprovar una reformeta. Hem de seure a debatre-ho, i sobretot, qui haurà de donar el vistiplau final han de ser els mateixos assalariats, i això ho tenim claríssim.

–A curt termini, quina acció creu que hauria d’emprendre la CASS respecte de la reforma?
–Penso que una de les coses importants seria fer un exemple pràctic de la nova proposta. Exposar el cas concret d’un treballador que té 45 anys i cobra 1.500 euros, a veure quina pensió li quedarà als 67. Jo estic convençut que amb el nou sistema, li quedarà una pensió al voltant del 40 o el 45% del que cobra, que és de riure. Els animo que exposin exemples clars i reals. El Consell d’Administració de la CASS ho hauria de fer més entenedor, perquè de la forma que ho han comunicat fins ara, o ho has estudiat molt, o tens un plànol, o resulta impossible de comprendre. Cal més pedagogia, perquè si no, sembla que vulguin amagar alguna cosa.