El mandat de l’oficina covid consisteix en el control de traçabilitat dels infectats i els seus contactes per evitar una propagació descontrolada del virus. Després de la baixada dels casos, el relleu a la cartera de Salut i els terminis de funcionament del dispositiu, el director, Bruno Bartolomé, duu a terme un balanç i una previsió del full de ruta.

–La covid ja s’ha acabat?
–De cap manera. La societat ha de ser prudent en aquest sentit i no cantar victòria abans d’hora. La covid segueix generant números importants i el virus continua circulant. Si bé és cert que la disminució es fa evident des de fa setmanes, no es pot oblidar que tenim una mitjana de 70 contagis al dia.
 
–Com valora les noves mesures de les autoritats sanitàries?
–Em sembla lògic que s’hagin alleugerit les mesures de restricció donat que la poca incidència ho permet i la pressió sanitària continua a la baixa. S’ha de començar a normalitzar la situació dins els paràmetres que estableixen les autoritats sanitàries.
 
–Hi ha hagut algun canvi en la tasca que duen a terme en aquests moments?
–Estem fent la mateixa feina però amb menys efectius. En aquest sentit, els StopLabs també ens estem adaptant al nombre de casos i, des del febrer, en comptes de tenir tres dispositius actius, tan sols en tenim un a Andorra la Vella. El punt del Pas de la Casa segueix actiu un cop a la setmana per garantir la cobertura de la zona septentrional del país. Actualment, l’equip està format per vuit traçadors, tres tècniques d’anàlisi de dades, quatre operatius pels StopLab i tres administratius. Cal destacar que durant l’etapa més forta de l’òmicron érem 45 traçadors.

–Actualment, s’acompanya a tots els casos actius?
–A dia d’avui, es duu a terme un procés d’acompanyament a les persones de la franja d’edat més petita i més gran, ja que són els col·lectius més vulnerables.

«Hem d’aprofitar la baixada dels casos per millorar les nostres eines, innovar i ser més eficients en etapes futures»

–Hi ha algun nou projecte en marxa?
–Estem tirant endavant diverses iniciatives per incrementar l’eficiència del servei al ciutadà. Primer de tot, estem desenvolupant un nou portal web que inclou un registre aglutinador de les proves que es realitzen a les farmàcies i els laboratoris amb la finalitat de centralitzar tots els diagnòstics oficials del Principat. Aquesta web porta en funcionament des de dilluns de la setmana passada. D’altra banda, els professionals estan duent a terme un procés exhaustiu de revisió dels contactes de positius i la base de dades per evitar duplicitats i corregir els errors que es van originar durant la sisena onada. En aquest sentit, s’està fent una feina molt important d’arxivística i catalogació dels dossiers en paper i els registres informàtics. També estem introduint noves dades a l’observatori covid per la incidència del coronavirus persistent mitjançant enquestes telefòniques. Hem d’aprofitar la baixada dels casos per millorar les nostres eines, innovar i ser més eficients en etapes futures.

–Creu que existeix un perfil de nous contagiats?
–No hem detectat un perfil concret quant als nous contagiats. De fet, durant les últimes setmanes estem detectant que existeix prevalença a totes les franges d’edat sense destacar un grup específic. Tot i això, també cal ser prudents en aquest aspecte perquè s’ha demostrat que el coronavirus sempre ens pot sorprendre.

–La sisena onada va ser una mica caòtica i des de l’oficina es van admetre alguns errors a l’hora d’executar mesures de control i diagnòstic. Què va passar exactament?
–Primer de tot, cal destacar que durant aquells mesos vam experimentar un volum excessivament elevat d’incidència. En tots els processos es produeixen errors i aquest no va ser una excepció. Com més elevada sigui la quantitat de casos i diagnòstics per avaluar, més quantiós serà l’error que es pugui produir. La irrupció de l’òmicron va necessitar una resposta ràpida per part de l’oficina covid i va provocar que s’originessin alguns errors puntuals. També m’agradaria destacar que una gran quantitat de professionals van intervenir durant la part més feixuga de la sisena onada; en aquest sentit, es va fer el possible per donar una resposta l’abans possible de manera reactiva.
 
–A part dels errors de diagnòstic, quina incidència destacaria?
–El sistema de baixes automàtiques. De la mateixa manera que els diagnòstics, el programa va començar a funcionar a ple rendiment a la segona actualització, després d’assegurar-nos dels ajustaments necessaris que requeria. Els ciutadans, els quals són els primers interessats en què aquest sistema funcioni, ens van fer arribar els seus dubtes i les seves inquietuds, cosa que ens va ajudar molt.

«Mentre el Govern ho consideri necessari, seguirem formant part de l’escut de protecció dels ciutadans»

–Creu que en algun moment es va donar una situació de col·lapse?
–Estem convençuts que no es va produir cap situació tràgica durant el transcurs de finals del 2021 i principis del 2022. El moment en què no es dona una resposta a la població es pot qualificar de col·lapse. El que ens va passar a nosaltres van ser retards a l’hora de donar resposta. Si bé és cert que ens hem endarrerit entre 48 i 72 hores en donar el veredicte d’algunes proves, mai s’ha deixat de banda els ciutadans. Es va intentar donar resposta l’abans possible i així es va fer.
 
–Han pogut parlar ja amb el futur ministre de Salut, Albert Font?
–Encara restem a l’espera que agafi el relleu del ministre Benazet. Tan bon punt estigui al capdavant de la cartera de Salut, buscarem un moment per fer una reunió exhaustiva per aclarir el full de ruta de l’oficina covid i establir els nous projectes que ens queden per fer. També volem actualitzar el calendari i marcar les prioritats fins a finals d’any.

–Amb relació al Ministeri de Salut, el ministre Benazet va afirmar que la població havia d’acostumar-se a conviure amb el coronavirus com si fos un company de viatge.
–Estic d’acord. De fet, la part de convivència és on ens trobem ara mateix i estem començant a perdre la por, però mai es pot perdre el respecte i les mesures de prevenció, ja que no tenim la certesa sobre si es produirà una nova mutació. En qualsevol cas, aquesta calma ens ajudarà a conviure molt millor entre la ciutadania. Després caldrà avaluar la pèrdua de la immunitat al cap dels mesos i la incidència estacional a la primavera. 

–Es deia que l’oficina es mantindria fins al juny d’enguany. Creu que es podria clausurar abans donat que els casos van minvant progressivament?
–Primerament haurem d’esperar les noves directrius del nou ministre. Posteriorment, s’haurà de valorar la incidència i el desenvolupament de la pandèmia durant els mesos d’abril i maig amb l’arribada del bon temps. De moment, no tenim més informació sobre el futur de l’oficina covid, però creiem que necessita una continuïtat donat que es poden produir més situacions de risc virològic. Val a dir que, mentre el Govern ho consideri necessari, seguirem formant part de l’escut de protecció dels ciutadans.

«En tots els processos es cometen errades; com més elevat és el nombre de casos, més gran serà l’error»

–Com definiria l’actitud de la ciutadania durant aquests més de dos anys de pandèmia?
–Crec que la major part de la població s’ha comportat de manera exemplar durant totes les etapes del coronavirus, tant en la quarantena total, com en la relaxació de les mesures de prevenció i interacció social. Som una societat petita alhora que solidària i responsable. La gent ha seguit les recomanacions de les autoritats sanitàries en la majoria dels casos. El gruix de la població conscienciada forma part de la solució de la pandèmia mundial. En aquest sentit, la participació ciutadana ha sigut clau al Principat, ja que, a tall d’exemple, s’ha comprovat com els macrobotellots que s’han produït als països veïns han tingut conseqüències fatals.

–Quina opinió creu que tenen els ciutadans sobre l’actuació del Govern i l’oficina?
–Crec que la percepció general és que s’ha fet una bona feina des de les institucions i l’oficina covid a excepció de les errades puntuals. D’altra banda, cal remarcar que les enquestes són aclaridores. Més del 80% dels ciutadans valora positivament les actuacions de les autoritats sanitàries.

–En què s’ha diferenciat l’oficina covid d’Andorra amb els sistemes de rastreig d’altres països?
–Un dels trets diferencials de l’oficina covid és que, durant un any i mig s’ha establert contacte directe amb tots els casos positius mitjançant trucades telefòniques. En cap indret s’ha aconsellat i acompanyat com s’ha fet a Andorra. Creiem que és una estratègia de personalització molt encertada i ben valorada pels ciutadans.

–Quan creu que es donarà per acabada oficialment la pandèmia?
–No tinc la capacitat d’establir una data per al fi de la pandèmia. Formem part d’una xarxa de col·laboració i cooperació sanitària a nivell internacional. Els comitès científics hauran de determinar el moment en què entrem a una nova fase virològica. En qualsevol cas, hem de seguir treballant per un entorn segur, garantir la salut pública i mantenir la guàrdia. Les decisions globals pertanyen a l’Organització Mundial de la Salut. A títol personal, crec que estem entrant a la fase final, però no podem cantar victòria abans d’hora, ja que la covid ens pot introduir en un nou escenari d’incertesa en qualsevol moment.