En l’assemblea general que es va celebrar en el si de l’Associació del Trastorn de l’Espectre de l’Autisme d’Andorra (Autea), la vocal Ana Muñoz va esdevenir la nova presidenta de la junta de l’organisme agafant el relleu d’Inés Martí, la qual passa a ser vicepresidenta segona. L’orientació principal de la nova junta és donar continuïtat als projectes engegats durant l’etapa de la pandèmia tot i els entrebancs que va suposar aquest context per al desenvolupament de les iniciatives de l’associació.

–Quin és l’objectiu principal de la nova junta directiva?
–Hem conformat una junta de continuïtat perquè som els mateixos integrants que érem abans. Simplement, hem dut a terme una rotació dels representants de l’associació. Volem acomplir tot allò que ens vam proposar abans i durant l’etapa forta de la pandèmia.

–Hi ha algun projecte en curs que sigui de major importància que els altres?
–Tots els projectes són importants. No hi ha cap que sigui més petit que l’altre perquè estan dedicats íntegrament a la millora del dia a dia dels associats, per tant, no en podria nomenar tan sols un.

–Quina és la perspectiva d’Autea envers el panorama actual de l’autisme?
–Nosaltres volem posar els Trastorns de l’Espectre Autista (TEA) al focus d’atenció de la societat per normalitzar la convivència amb aquest col·lectiu. Creiem que fa falta integració i volem sensibilitzar a la gent perquè sàpiga que les persones amb TEA tenen moltes capacitats que a vegades a simple vista no s’aprecien per la majoria.

–Creu que el suport del Govern és suficient per a les necessitats de l’associació?
–Nosaltres no rebem ajudes directes del Ministeri d’Afers Socials, tot i que estaria molt bé, perquè en els nostres processos intervenen molts professionals. L’administració pública s’encarrega d’aprovar els projectes que els hi presentem, però no existeix una via regular d’ajuda, ja que ens nodrim dels associats i les donacions privades. A vegades, l’Executiu ens finança el 75% del programa que proposem, però no sempre es dona aquesta situació.

–Des d’associacions que representen col·lectius amb diversitat funcional, tals com Amare o Trana-Em, afirmen que l’estigma social envers els afectats encara és molt fort a la nostra societat. Està d’acord amb aquesta afirmació?
–Estic d’acord. Per aquesta raó, una de les nostres lluites gira al voltant de la divulgació de la informació sobre el TEA. És una afectació heterogènia la qual s’ha de comprendre per poder integrar-la a la societat i avançar com a societat moderna.

–L’acceptació social també ha de passar pel procés educatiu, doncs?
–Si aportem tot el nostre coneixement a les noves generacions des de ben petits, després, en l’etapa adulta es tindran més eines per empatitzar i comprendre.

–També representeu a les persones amb Síndrome d’Asperger.
–Afirmatiu. De fet, és un tipus de TEA que es caracteritza per una alta capacitat intel·lectual amb dificultats a l’hora d’establir interaccions socials amb les persones de l’entorn.
–Quin és el full de ruta a seguir per a les persones que tenen nivells alts de dependència?
–Crec que aquests casos necessiten a un professional que els acompanyi al llarg de la seva trajectòria. Mentre puguin adaptar-se al creixement i l’evolució pròpia de la seva edat, no hi ha cap problema. Si es fa un bon treball d’acompanyament, arribarà un punt que aquesta persona esdevindrà autònoma.

–Quina és la situació actual del programa d’atenció integral Joves En Inclusió (JEI)?
–Precisament, acabem de rebre un premi de l’ens més influent del món de l’autisme, el NAS (National Autistic Society). Es tracta d’un reconeixement que certifica la qualitat del servei que atorguem als joves en aquest programa. De fet, van venir expressament des d’Anglaterra per entrevistar els familiars dels usuaris i avaluar la nostra acció. Cal remarcar que cap centre d’Espanya i França té aquest reconeixement i estem molt orgullosos.

–Sovint totes les atencions se centren en infants i joves. Què passa  quan aquestes persones arriben a l’edat adulta?
–Els adults amb TEA són els grans oblidats i per aquesta raó Autea està apostant fort pel tractament d’aquest col·lectiu. Molts cops pateixen depressió per ser incompresos i tenen problemes d’incompatibilitat a la societat. És cert que els casos adults són més complexos, però amb una bona infraestructura que doni suport al col·lectiu i un acompanyament professional poden tirar endavant exitosament.

–Una altra de les preocupacions és la violència de gènere en persones amb diversitat funcional. Quina és la incidència al país?
–Coneixem d’alguns casos que s’han produït aquí, però no disposem de la xifra exacta. Per desgràcia és una situació que ens afecta a tots; tanmateix, no hi ha més incidència entre les persones que tenen TEA. Tot i això, si es donen casos nous ens hi abocarem completament.