El conseller de Desperta Laurèdia Cerni Cairat valora la gestió global a una mica més de l’equador del mandat comunal de la corporació de Sant Julià de Lòria en un any marcat per alts i baixos de la pandèmia i esdeveniments recents com la invasió russa d’Ucraïna que pot ocasionar conseqüències directes a tot el territori. Tot i que no van guanyar les eleccions, el partit representa un 42% de l’electorat i tenen la seva pròpia visió sobre la gestió pública de Naturland i la utilitat del Prat Gran.

–Què ha fet el partit de l’oposició durant mitja legislatura de la corporació?
–Tot i no haver guanyat les eleccions, hem tractat d’implementar el nostre programa electoral a través de les comissions. Hem estat en contacte constant amb les entitats socials i els comerços de la parròquia per escoltar la seva veu. Ens hem centrat, sobretot, a buscar alternatives per a la funció del Prat Gran, ja que no estem d’acord amb el fet que la majoria vulgui establir l’espai universitari en aquesta zona. Cal destacar la feina de la consellera Maria Angels Aché i tot el grup en aquestes qüestions. Val a dir, però, que moltes polítiques i projectes duts a terme per la majoria formen part del programari de Desperta Laurèdia.
 
–La corporació afirma que prop de 90 convenis i acords es van firmar a meitat de legislatura, cosa que, segons el cònsol, representa el compliment del 80% del programa electoral. Creu que s’ajusta a la realitat?
–Queda molta feina per fer i, sobretot, s’ha de remarcar que l’entorn urbà encara fa una sensació de deteriorament en què caldria incidir més exhaustivament. Els concursos d’idees per a la remodelació de l’espai públic són fets cabdals que s’han de promoure. D’altra banda, s’ha d’enfocar el treball amb els centres de recerca i investigació de la parròquia amb la finalitat de tancar el cercle dels equipaments universitaris.
 
–El deute públic s’ha reduït al 110% segons les xifres reflectides pel comú. Quina és la visió del partit minoritari al respecte?
–Crec que, si ens basem en la reducció del deute, després dels esforços que hem hagut de fer tots a causa de la pandèmia, era necessari tornar a reinvertir en la parròquia i trobar connexions amb les companyies privades. Les inversions en l’àmbit mediambiental i el Camp de Claror, són alguns dels exemples en què Desperta Laurèdia ha fet i continua fent incidència. Tot i això, crec que existeix marge d’endeutament perquè la corporació segueixi caminant sense gaires entrebancs.

–Quin tipus de relació existeix entre el partit majoritari i Desperta Laurèdia?
–Per la nostra part, l’esperit de col·laboració i negociació existeix des del primer minut de la legislatura. Cal destacar que la majoria està més receptiva que en moltes ocasions del mandat anterior i això ho valorem positivament pel bé comú dels lauredians, ja que la comunicació és fluida i ens sentim pròxims. Tanmateix, hi ha moments puntuals en què creiem que ha faltat transparència. S’han dut a terme diversos projectes i iniciatives les quals ens hem assabentat mitjançant la premsa i ens ha donat la sensació que s’han tirat endavant iniciatives amb manca de comunicació als actors polítics i socials.

–Quina és la política principal o acció diferent al govern comunal que hauria dut a terme la vostra agrupació als inicis del mandat?
–El què nosaltres considerem una qüestió cabdal, la gestió de Camp Rabassa. Personalment, vaig trobar a faltar molta transparència en unes obres financeres que es van produir a esquena del poble, totalment alienes al debat públic. Desperta Laurèdia creu que hagués calgut un procés més obert i participatiu de la gestió heretada de Naturlandia. 

–I una acció que emprendria ara mateix si fossin majoria?
–Una revisió minuciosa del Pla d’ordenament urbanístic. El model que defensa Unió Laurediana és més individualista que la nostra proposta. És necessari construir Sant Julià de manera sostenible, comptant amb els avenços tecnològics de l’enginyeria i l’arquitectura que promulguin unes edificacions que generin menys impacte a la natura. També m’agradaria remarcar que això constitueix un canvi de paradigma a nivell nacional, no tan sols a l’àmbit dels comuns.

–Quan trepitja Sant Julià i les altres zones de la parròquia i està amb contacte amb els ciutadans, quina és la sensació que li fan arribar sobre la gestió pública?
–La sensació principal és de preocupació per la degradació dels entorns urbans a nivell general. Si bé és cert que s’ha treballat bastant amb el Pla de xoc de neteja, la visió de deixadesa és compartida per un ampli sector dels residents. És per això que la nostra proposta gira al voltant de la remodelació de la plaça Major. Un desenvolupament del Pla d’embelliment dels espais públics també és necessari. D’altra banda, els ciutadans ens transmeten que hi ha falta d’activitats. Sempre s’ha considerat Sant Julià com una població dormitori, per tant, cal seguir treballant en la dinamització per fer de la parròquia un lloc més atractiu que propiciï un increment de l’economia local.

–Fa dos anys que des de l’entitat Càritas parroquial s’està atenent aproximadament 40 famílies per necessitat i la tendència de les demandes d’ajuda social van en augment. Què pot fer la corporació per intentar frenar aquesta situació?
–Aquesta urgència social existeix a causa de la situació de la pandèmia. Aquest context va aguditzar la problemàtica econòmica dels sectors més desfavorits de la parròquia. Els costos de vida i l’augment dels preus derivats de la desgràcia que s’està produint a Ucraïna no porten bones previsions als nostres ulls. Creiem que no s’ha de centrar tota l’atenció a les ajudes, cal que es posi a disposició del ciutadà més habitatge social que s’adapti a les necessitats de tots els nivells d’ingressos. Seguint aquesta línia, donem un suport total a la recaptació finalista per la millora del parc públic de pisos amb la complementació i el suport del Departament d’Afers Socials.

–Parlant del conflicte d’Ucraïna. Quina és la proposta de Desperta Laurèdia enfront de la crisi humanitària que continuarà afectant tots els països europeus?
–Andorra ha sigut i serà sempre una terra d’acollida. Hem de confiar en la feina de Càrites i la corporació per tal de gestionar l’accés al Principat, tal com vam fer al passat amb els refugiats sirians. Des del nostre partit volem expressar el màxim rebuig a una invasió incomprensible que només respon a la voluntat del president rus.

–Tornant a la higiene comunal. Sant Julià és una parròquia neta avui en dia?
–Hem identificat una gestió deficient de cubells de brossa arreu de la població per això és necessària la remodelació dels equipaments. La responsabilitat, però, també recau en els amos de gossos que duen a terme comportaments incívics, per la qual cosa vam tirar endavant la creació de pipicans. Cal treballar més en la degradació de la manera de recollida de residus i, per aquesta raó, hem demanat a la majoria l’estudi de sistemes alternatius més sostenibles com el porta a porta.

–El projecte de la residència universitària és una de les iniciatives a la qual la corporació està dedicant gran part dels esforços. Creu que s’està invertint prou?
–Després de mantenir conversacions amb tots els actors implicats en aquest projecte, hem diagnosticat que cal augmentar la capacitació d’alumnes i paral·lelament seguir amb la materialització de la residència. Estem d’acord amb el fons de la qüestió, però no compartim la ubicació. La zona del Prat Gran hauria de servir per construir un entorn urbà pacificant i amable d’ús públic i posar-lo en valor. A nosaltres ens agradaria promoure la col·laboració publicoprivada per potenciar un nou espai que aculli la residència, així, guanyaríem el desenvolupament de la universitat i un nou espai públic necessari.

–Quina és la vostra opinió sobre la gestió de Naturland?
–Lamentem profundament la situació financera en què s’ha vist immers el comú per la gestió de Naturland. Els greuges sempre recauen sobre la corporació en el moment en què la societat genera pèrdues. D’altra banda, vam aconseguir que s’eliminés el parc d’animals, tot i que la majoria defensava que era un sector positiu. No volem que es posi en risc l’entorn, per la qual cosa cal establir marcs regulatius eficients pel bosc de la Rabassa i el camp de claror.

–Per què no portarien de nou el parc d’animals?
–Perquè és totalment anacrònic i no ho trobem correcte. És un projecte antic que només genera pèrdues econòmiques i la degradació de l’entorn.

–Pel que fa a l’esllavissada de la Portalada, han quedat clares les causes i les responsabilitats de l’incident?
–Es tracta d’un tema que està seguint el procés judicial pertinent. Tot i això, cal remarcar que va ser un greuge pel comú a part del fet que es van posar vides en risc. També es va acabar malmetent un magatzem comunal, però les responsabilitats es determinaran per part dels batlles.

–Seguint la mateixa línia, quina opinió li mereix el nou Epizen? Creu que serà un element dinamitzador per a l’economia laurediana?
–Per una banda, és un centre que oferirà moltes places de treball als ciutadans de la parròquia i fiscalment generarà ingressos pel comú. D’altra banda, crec que s’hauria de promoure la col·laboració publicoprivada per generar impactes directes a l’economia laurediana. Hem de buscar mesures perquè els visitants que consumeixen als centres comercials dels afores de Sant Julià se sentin atrets al centre del poble.

–S’està treballant suficient envers el tema de l’habitatge social a la parròquia?
–És una problemàtica estructural d’abast nacional, però hem fet molt poc des de Sant Julià, i aquí seré una mica més crític amb el govern comunal. La posició de la majoria envers la problemàtica també es reflecteix al Consell General posant-se en contra d’algunes de les mesures d’emergència que proposa el Raonador del Ciutadà. És cert que augmentarà el parc públic d’habitatges a Sant Julià a preu de mercat, però no creixerà el lloguer a preu assequible. Creiem que les taxes haurien de ser finalistes, és a dir, el què guanya la corporació caldria que anés directament destinada a pisos socials.

–El cònsol va afirmar que la substitució de les àrees d’aparcament gratuït per zones blaves és un canvi qualitatiu per la parròquia. Com ho valora?
–La meva opinió és que, darrere d’aquesta mesura, està l’afany recaptatori de la majoria. Hem rebut nombroses queixes en aquest sentit, però no s’ha fet marxa enrere ni preveiem que així sigui. La nostra proposta gira al voltant de forfets i abonaments perquè els residents no es quedin sense aparcament els dies en què hi ha més abundància de turistes al país.

–La població de Sant Julià va ser rebutjada per incloure’s a la llista de ciutats creatives de l’Unesco. De qui és la responsabilitat?
–Encara estem esperant la resposta i el veredicte de la institució. L’única cosa que lamento és que haguéssim donat per fet que figuraríem a la llista amb una certesa absoluta, perquè després la decepció va ser més gran. Cal que continuem amb el foment del nostre patrimoni cultural i treballar la visibilitat del nostre projecte.

–En quina situació es troba l’etern reclam del vial de Sant Julià?
–El col·lapse durant els caps de setmana i els festius crea crispació social i augmenta la concentració de fums contaminants a la major part de la parròquia. Nosaltres no podem fer una altra cosa que continuar reclamant la importància d’una infraestructura essencial per la mobilitat nacional, però potser caldria estudiar altres alternatives com l’arribada del tren. Aquesta podria ser una opció factible en el cas que el vial no sigui viable econòmicament per l’administració.

–Què queda per fer?
–Queden moltes coses per fer. Primer de tot, cal ampliar i impulsar la cooperació entre la corporació i el sector privat per crear una xarxa econòmica potent per atraure el turisme i els estudiants després de repensar el projecte de la residència universitària i el Prat Gran. En l’àmbit social, cal tancar el cercle de la vellesa amb una oferta variada d’activitats d’oci i donar continuïtat al centre de dia. D’altra banda, cal millorar la integració amb els territoris adjacents, no tan sols la parròquia d’Andorra la Vella, sinó les zones d’interès natural del Pirineu per trobar oportunitats comunes a l’altra banda de la frontera i, sobretot, deslligar el projecte de Camp Rabassa de les finances comunals.