Francesc Viaplana va prendre la vara d’alcalde de la Seu d’Urgell el darrer mes de setembre, en compliment de l’acord de govern sorgit de les eleccions municipals de 2019 entre Esquerra Republicana i Junts. Amb una pandèmia que sembla dissipar-se, el govern local unirà esforços per complir tots els objectius que es van marcar pel mandat, i tot plegat, mentre mantenen una bona relació amb Andorra.

–Queda un mica més d’un any de mandat. Quines iniciatives els queden per complir? 
–En tenim vàries. Estem fent els tràmits amb Salut per cedir-los els terrenys i que comencin les obres del nou hospital, que és una reclamació històrica de la Seu i aconseguir-ho serà una fita. Nosaltres confiem poder tenir un nou hospital abans de finalitzar el 2023. Així mateix, també tenim fet un projecte d’obres per l’actual hospital i estem esperant detallar amb quin finançament ho fem, ja que des del Departament de Drets Socials ens van oferir la possibilitat d’optar a finançament europeu.
Estem pendents que surtin els fons Next Generation per poder-nos acollir i tirar endavant el nou equipament de la gent gran, que ja té un avantprojecte sobre la taula. I un altre equipament que volem millorar els mesos vinents és la piscina municipal, on hem previst una ampliació i un canvi d’ubicació de la piscina infantil, a la vegada que guanyarem més metres quadrats d’espai per tovalloles.
També treballem en un projecte amb el qual estem molt il·lusionats, que és el del hub tecnològic de la Ciutadella, el Pirineu Tech Mountain, i justament la setmana que ve farem la presentació de l’associació que ha de gestionar i impulsar aquest espai. Així mateix, esperem que en el decurs d’aquest any finalitzi la portada de llum i el col·lector de la urbanització d’Horta de Valira, amb el qual quedarà definitivament acabada i que és una tasca que fa anys que s’arrossega. I en aquesta mateixa urbanització s’hi ha previst el barnahus, un equipament de la Generalitat per atendre els infants i adolescents que han estat víctimes d’abusos sexuals i que crec que és molt rellevant. 
A part d’això, continuarem treballant en la millora de la via pública, i la resta de fronts oberts i qüestions que puguin anar sorgint. Tenim molta feina al davant.
 
–Hi ha algun propòsit inicial que s’haurà d’ajornar per l’afectació de la pandèmia?
–Més o menys, tot el que ens vam plantejar que volíem fer com equip de govern, ho estem tirant endavant. El problema ha estat que, amb la pandèmia, hem hagut d’atendre la urgència i els terminis no han sigut els que a nosaltres ens haguessin agradat.

–Com ha estat la seva experiència en aquests primers mesos al càrrec?
–La veritat és que molt bé. Primer de tot, vull dir que com a equip de govern, estic molt satisfet de com ha funcionat aquesta legislatura i com hem sabut treballar. Hi ha una entesa entre els dos grups i mirem d’avantposar sempre els interessos de la Seu i Castellciutat. D’altra banda, ostentar l’alcaldia és tot un honor i un orgull, perquè és la màxima responsabilitat a l’ajuntament de la ciutat on he nascut i he crescut. Per tant, ho faig amb tota la il·lusió del món.
 
–Es veu repetint candidatura el 2023?
–Això ho ha de decidir la militància d’Esquerra, ja que és l’assemblea local qui decideix el cap de llista. Però la meva voluntat és tornar-me a presentar a les pròximes eleccions municipals.

–Com veu la situació actual de la covid-19? 
–Si ho miro ara i ho comparo amb unes setmanes enrere, estem molt millor. Però, com a tot arreu, ha estat una muntanya russa: passem d’estar amb unes dades relativament bones, a tenir la incidència totalment disparada, i anem fent tot el que podem i demanant responsabilitat a la gent. Tenim l’esperança que aquest 2022 sigui ja un any de normalització i que puguem superar tant com es pugui aquesta pandèmia, tot i que és cert que una cosa ha estat la crisi sanitària, però darrere també n’hi ha hagut una d’econòmica i social que ens preocupa i ens ocupa.
 
–Des de fa uns mesos, la Fundació Sant Hospital ofereix la possibilitat d’interrompre l’embaràs farmacològicament. Quina valoració en fan des del consistori que s’hagi implementat aquesta atenció? 
–Molt positiva. Precisament, va ser el consistori qui ho va posar sobre la taula, juntament amb el Departament de Salut. La veritat és que fins aquesta legislatura desconeixia que no es feia aquest procediment a l’hospital perquè el patronat no ho havia autoritzat, i crec que no fem res d’estrany, sinó que complim el que ens correspon i garantim aquest dret de les dones.

–Com està funcionant el nou centre d’Inefc Pirineus? 
–Fantàsticament. És un dels projectes grans de la legislatura i creiem que marca un abans i un després a la nostra ciutat. Teníem tots els indicis que aquesta formació aquí als Pirineus tindria èxit, però en el moment de les matrícules, on vam tenir més de 200 preinscripcions en primera opció i vora 500 en segona, ho vam poder comprovar. Ara estem cada vegada més a prop de tenir l’equipament definitiu, que és la universitat. Fa dues setmanes vam acabar la fase de concurs per escollir el projecte del què ha de ser aquesta nova universitat, i seguim endavant amb els terminis per aconseguir aquesta fita important per la nostra ciutat: que esdevingui ciutat universitària.
 
–Li han presentat una denúncia per prevaricació. Com l’afronta?
–Nosaltres no n’hem rebut cap de denúncia. Aquesta denúncia s’ha presentat a la Fiscalia i nosaltres ens n’hem assabentat a través dels mitjans. La veritat és que estem molt tranquils de com s’ha fet tot el procediment. Al cap i a la fi, el que va passar és que no es va renovar una comissió de serveis bàsicament perquè el cap no estava satisfet amb la manera de desenvolupar les tasques d’aquest agent. A més, recordo que l’administració pot renovar o no la comissió de serveis sense haver-ho de justificar, però en aquest cas estava justificat, i a més, hi havia l’aspecte que aquest agent s’havia compromès a treure’s el títol necessari de català per estar a la plaça i durant aquest any no se’l va treure. Per tant, estem molt tranquils i a l’espera que la Fiscalia decideixi si arxiva la causa o no.
 
–En quin punt estan les relacions amb Andorra des de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell?
–Des de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell sempre hi ha hagut unes excel·lents relacions amb el Govern d’Andorra, perquè tenim uns vincles estretíssims en tots els sentits: socials, històrics i econòmics. És un complement molt important, per tant, sempre hi ha hagut una fantàstica col·laboració. L’únic és que som administracions diferents, una és estatal i nosaltres som locals, així que hi ha coses que a vegades no estan en les nostres mans i que corresponen a administracions superiors com la Generalitat o l’Estat.
 
–De fet, fa un mes es va reunir amb el cap de Govern. Com va anar la trobada? 
–Molt bé. Ja ens vam reunir quan vam entrar al govern juntament amb l’alcalde del moment i jo com a vicealcalde, per presentar-nos al cap de Govern i parlar dels temes que ens afecten als dos costats de la frontera. I més endavant, després de jo haver assumit l’alcaldia, vam tornar a fer aquesta visita protocol·lària que no vam poder fer abans per motius d’agenda i de la pandèmia. Però bé, com dic, la relació és molt bona i vam poder comentar diferents temes que ens afecten als dos costats de la frontera.

–Un dels elements que més preocupa la ciutadania andorrana és la tensió del mercat del lloguer. Han notat que més persones volen viure a la Seu perquè no poden fer-ho al Principat? 
–El nostre mercat de l’habitatge es veu completament afectat per la situació actual d’Andorra. És a dir, que si Andorra té el mercat molt tens i amb uns preus molt alts, això fa que aquí a la Seu, com que baixa més gent a viure, els preus també augmentin. I és veritat que com que els sous d’aquí i els d’allà són diferents, fa tinguem problemes d’accés a l’habitatge. Tot i això, estem intentant tirar endavant totes les polítiques d’habitatge que puguem i estan a les nostres mans per intentar pal·liar aquesta situació.
 
–D’aquesta manera, la Seu pot acollir més transfronterers?
–Bé, ara mateix costa trobar pisos a la Seu, justament perquè hi ha una alta demanda. S’estan tirant endavant diferents promocions destinades a poder donar més oferta, però és quelcom que depèn de la iniciativa privada i no correspon pròpiament a l’ajuntament. Per a nosaltres, sempre que hi hagi activitat i creixement, és positiu. 

–Just fa una setmana hi va haver la visita de Pere Aragonès a Andorra. Què li sembla que s’hagi reprès el contacte oficial entre la Generalitat i el Govern andorrà? 
–És genial. Crec que el fet que el president de Catalunya, que directament és el país veí d’Andorra, estableixi aquestes relacions és el més normal, encara que em consta que ja hi eren. Però trobo fantàstic que després d’anys sense cap visita, el president de la Generalitat es desplaci a Andorra per mirar d’estrènyer aquests lligams que tenim entre els dos països.
 
–Un dels punts que van tractar va ser la candidatura olímpica del 2030. Vostè creu que Andorra hi ha de participar? 
–La veritat, jo crec que seria positiu que Andorra participés en la candidatura del Jocs Olímpics d’Hivern, per diversos motius. Primer, per la seva expertesa en celebrar competicions internacionals, però també per la qualitat de les estacions d’esquí que té Andorra. Em semblaria lògic. El que passa és que aquesta candidatura s’ha de presentar a través del Comitè Olímpic Espanyol (COE), és a dir, que no tot es decidirà a Catalunya.
 
–En el cas que fos així, beneficiaria a la Seu que hi hagués una prova olímpica a Andorra? 
–Segur que sí. El que li va bé a Andorra li va bé a la Seu, i de la mateixa manera, crec que també, el que li va bé a la Seu li va bé a Andorra. Som dos territoris molt propers, i com deia, amb uns vincles molt grans. Sempre hem de voler el millor pel nostre veí perquè, de retruc, ens beneficia a nosaltres. 
 
–El Consell d’Alcaldes de l’Alt Urgell es va mostrar a favor de la candidatura, però amb certs condicionants. Ens pot explicar el posicionament? 
–La posició dels alcaldes tampoc va ser unànime, i hi ha ajuntaments que són obertament contraris a la candidatura. Però, el que va creure la majoria és que el Pirineu no pot deixar escapar cap oportunitat. El que esperem és tenir el màxim d’informació possible perquè justament el territori pugui decidir si tirar endavant l’esdeveniment o no. Una bona cosa són les inversions que el Govern diu que necessita el Pirineu, que són moltes i fa dècades que les reclamem. Aquestes inversions no poden anar lligades a la celebració dels Jocs Olímpics, s’han de fer tant sí com no. L’important és que visualitzem quin Pirineu volem pel 2030 i pel 2040, i si aquí al mig hi ha la possibilitat de celebrar uns Jocs Olímpics i el territori així ho vol perquè li és beneficiós, endavant.

–Quina valoració en fa d’aquests dos primers mesos en funcionament dels vols regulars a Madrid des de l’aeroport de la Seu? 
–Jo crec que la valoració és altament positiva. S’havia intentat diverses vegades que hi hagués vols regulars i no s’havia aconseguit, així que crec que les millores que s’han fet a l’aeroport posen els fonaments i permeten tècnicament que aquests vols es puguin fer amb molta més facilitat i seguretat. Estic desitjant que el que ha sigut un inici positiu i amb una alta ocupació continuï, i que això signifiqui un desenvolupament econòmic també pel nostre territori. 
 
–Com espera que creixi l’oferta comercial de la infraestructura?
–Quan es disposa d’una infraestructura com aquesta, el que s’ha de desitjar justament és que funcioni al 100% dins les seves capacitats per poder aprofitar al màxim totes les possibilitats que ens ofereix. S’ha de dir que amb els vols privats i aerotaxis, així com amb les empreses privades d’helicòpters, l’aeroport ja tenia un alt funcionament. També tenim la base GRAE i pròximament hi haurà la base SEM helitransportada, així que els vols regulars eren la peça que li faltava. Per tant, si aquests també funcionen, que esperem i desitgem que sí, tindrem un aeroport en ple rendiment.