Després de dos anys de mandat, el Col·legi d’Advocats celebrarà eleccions el 15 de febrer. La candidatura de continuïtat estarà encapçalada per l’actual vicedegana, Sònia Baixench, que farà tàndem amb l’actual degà, Xavier Sopena. Reiteren la denúncia del retard en els processos judicials i demanen augmentar els recursos.
 
–Candidatura continuista?
–Exacte. Som les mateixes persones que estem a la junta actualment i només hem fet algun canvi en algun càrrec, com és el cas d’alguna persona que no podia repetir, però el gruix som els mateixos.

–Tindran algun rival electoral?
–No ho sabem. Si es presenta algú altre i considera que està més preparat que nosaltres, doncs cap problema.

–A principi de setmana van fer balanç dels dos darrers anys. Quina proposta electoral defensa?
–La proposta que portem és continuar amb la feina que hem fet fins ara: continuar lluitant perquè la justícia disposi dels recursos necessaris per fer front a l’activitat que ha de resoldre i, en concret, perquè pugui arreglar el problema de retard que fa anys que s’arrossega.

–Amb quins arguments demanaria el vot als seus companys?
–El meu equip està a la seva disposició, estem aquí perquè es respectin els drets dels nostres companys, fer el que puguem perquè la justícia funcioni de la millor manera.

–Sent el suport de la professió?
–Sí, l’hem sentit durant aquests dos anys, dos anys que han estat molt difícils, perquè, a més, ens hem trobat amb la situació de pandèmia en què molts treballs els hem hagut de fer per videoconferència, de manera que el contacte ha estat més escàs, però sí que sentim el suport. Quan hem necessitat que estiguessin amb nosaltres, s’han manifestat.

«La justícia és un dels nostres pilars, així que ha de funcionar, perquè si no ho fa, tot el que hi ha al darrere tampoc funciona»

–En el comunicat de balanç, explicaven que els advocats han de fer front a situacions complexes per culpa de l’excessiva durada dels processos. Ens ho pot detallar?
–Per nosaltres és un entrebanc que els assumptes no progressin. Heu de pensar que tenim processos aturats des de fa molts anys. Per nosaltres això és un impediment, no podem tirar endavant la feina de la manera que voldríem. Que s’allarguin els processos en el temps no és bo ni per als ciutadans ni per als advocats.

–La justícia és lenta a tot arreu. Ho és més a Andorra?
–El que denunciem és que la justícia aquí és molt lenta, hi ha moltes coses que estan aturades. És més lenta que a altres països de l’entorn.

–Per entrar al detall, quan es diu que és lenta, què pot durar un procediment de mitjana?
–Tot depèn de cada cas, però a Andorra hi ha procediments que es dilaten tres, quatre o cinc anys, i fins i tot n’hi ha que es dilaten més.

–Amb aquesta realitat, qui pateix més, l’advocat o el client?
–Les dues parts. El client perquè no veu els seus drets reconeguts i l’advocat perquè no pot avançar.

«Els nostres companys advocats tenen a l’abast les eines necessàries perquè es respectin els seus drets»

–Quina és la fórmula per solucionar aquest problema?
–S’haurien de posar més mitjans perquè es pugui fer front a aquest retard. Sempre hem denunciat que s’ha de fer alguna cosa, i per això es va crear la Comissió de la Justícia, amb l’objectiu de trobar els mitjans per superar aquest retard. En aquest sentit, s’han aprovat lleis, com ara el Codi de procediment civil, que precisament tenia l’objectiu d’agilitar la tramitació dels procediments. Va entrar en funcionament el maig i encara no podem veure quins han estat els resultats. A banda, hi ha altres lleis en procés, com ara la del contenciós administratiu i també es parlava d’una reforma del Codi de procediment penal. Tot això hauria d’ajudar.

–Aquest increment de recursos que demanen d’on haurien de venir? El Govern i el Consell Superior de la Justícia els acompanyen en aquesta demanda?
–Justament en la Comissió de la Justícia es va obrir un debat sobre aquests temes i en principi crec que està previst un pla de xoc, tot i que del contingut no en tenim coneixement.

–Què hauria d’incloure el pla de xoc?
–Hauria de donar els mitjans a la justícia perquè pogués fer front a la feina que té al davant.

–Amb la situació actual en què l’Estat s’està endeutant per fer front a les conseqüències socials i econòmiques de la pandèmia, és viable un augment de recursos per a la justícia?
–La justícia és un dels pilars fonamentals de la nostra societat. Així doncs, ha de funcionar, perquè si no ho fa, tot el que hi ha al darrere tampoc funciona.

–Què li demanaria a la Comissió de la Justícia?
–Ara mateix està aturada al punt de les conclusions, així que estem esperant que es prenguin decisions.

–Quines decisions s’haurien de prendre?
–Dotar la justícia dels mitjans que necessita, a més de les reformes legislatives que ja s’han tirat endavant.

–Fa una setmana que es va aprovar el pressupost de l’Estat per al 2022. Estan contents?
–No en tenim notícies. Sé que hi ha un pla de xoc que s’havia d’aprovar, però no en sabem el contingut.

–En el comunicat de la junta es fa referència a la llibertat d’expressió. Està coartada o cal reivindicar-la?
–La llibertat d’expressió és una de les eines de què disposem els advocats, i és un dret que sempre reivindicarem perquè s’ha d’exercir lliurement.

–Però, està en risc a Andorra?
–No, però no per aquest motiu l’hem de deixar de banda i per això el volem continuar reivindicant.

–Alguna experiència negativa?
–No hi ha res en concret, però és un dels pilars de la professió.

–Quin balanç fan de la justícia gratuïta?
–És un servei que la gent aprecia i per això el continuarem donant, tant els advocats d’ofici, que són remunerats pel Govern, com les consultes gratuïtes, que fem nosaltres. En aquest cas hi participen tots els advocats que no tinguin cap impediment.

–Estan contents d’aquest servei?
–Estem contents tal com està. Hi ha força demanda i compleix les expectatives del que volíem. De moment continuarà igual, no l’ampliarem.

–Com valora la Seu de la Justícia?
–Positivament, és una infraestructura que feia temps que feia falta, perquè l’espai on hi havia la Batllia i els tribunals era molt reduït. Ara tenim sales de judici dignes i, com a fet negatiu, costa més la comunicació.

–La nova seu és insuficient per resoldre els problemes de la justícia?
–Clar, és insuficient, perquè ara falten els mitjans necessaris per fer la feina que cal fer.

–Per resumir, la clau són els diners.
–Exacte, recursos i que hi hagi personal especialitzat i tècnic que pugui tirar endavant la tasca pendent.

–Ara s’està celebrant el judici del cas BPA i un advocat ha anunciat que plegava fent fortes acusacions contra la justícia. Com ho veu?
–No tenim coneixement del desenvolupament d’aquest judici. En tot cas, els nostres companys tenen a l’abast les eines perquè es respectin els seus drets. Se’ns ha sol·licitat per nomenar advocats d’ofici per la renúncia d’un dels lletrats de la causa, i així ho farem.

–Creu que Andorra està preparada per assumir un judici d’aquesta envergadura?
–Suposo que sí.

–I les acusacions de l’advocat Silvestre quina opinió li mereixen?
–Entrar en un cas concret no crec que sigui el més adient en aquest moment. L’únic que puc dir és reiterar que té a la seva disposició els mitjans perquè siguin respectats els seus drets. Ens va demanar l’empara i se li va atorgar en el seu moment.