Amb una encaixada de mans entre el cap de Govern, Xavier Espot, i el ministre de Finances, Eric Jover, va acabar ahir la sessió del Consell General que va aprovar definitivament els pressupostos de l’Estat per al 2022, després d’un llarg periple parlamentari que va culminar amb un desenllaç ja sabut: el vot afirmatiu de només els consellers de la majoria (Demòcrates, Liberals d’Andorra i Ciutadans Compromesos) i el contrari de tots els grups de l’oposició (PS, Terceravia i Carine Montaner). A més, després de tres hores de debat, en algunes fases repetitiu respecte als ja realitzats anteriorment, es van accentuar les diferències en el model ideològic per resoldre el problema de l’habitatge entre el Govern i el Partit Socialdemòcrata.

La sessió va començar amb la retirada per part dels socialdemòcrates del vot particular que feia referència als percentatges de reemborsament de la CASS en relació amb les despeses vinculades a l’atenció sanitària, i va mantenir les cinc reserves d’esmena sobre l’habitatge, que es van debatre conjuntament. El president del grup socialdemòcrata, Pere López, que va defensar les esmenes, va reiterar els arguments de la política d’habitatge que a parer seu haurien d’incloure els comptes: 40 milions d’euros, amb 33 provinents del recinte multifucional, i la resta de l’impost de pisos buits, una iniciativa que beneficiaria entre 300 o 400 famílies. «Vostès apliquen mesures ultraliberals per ajudar projectes de luxe que no serveixen per res a la gent, estan desconnectats de la realitat i desconeixen que hi ha gent que pateix», va afirmar López.

El Govern es va defensar en boca del ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, que va detallar tots els projectes de l’Executiu en matèria d’habitatge i va destacar que gràcies a aquests projectes s’havia aconseguit posar al mercat més de 500 pisos de lloguer. «Calia construir un model que posi les bases, tot i que no ho solucionarà tot», va augurar.

Un cop les reserves d’esmena del PS van ser rebutjades, tot i el vot afirmatiu de la consellera no adscrita, Eric Jover va sortir a reiterar les bondats del projecte de pressupost. En aquest context, va revelar que gràcies al tomb econòmic que està tenint lloc des de finals de l’any passat, el tancament del dèficit de l’Estat del 2021 haurà disminuït en 49 milions d’euros. Així, de la previsió del mateix Govern del mes de juliol passat de 129 milions d’euros, al final es quedarà en 80. També va anunciar que es revisava a l’alça la previsió del Producte Interior Brut (PIB), en aquest cas fins al 7,8%.

Per la seva banda, el president del grup parlamentari de Terceravia, Josep Pintat, va reiterar el seu rebuig al projecte de llei per un defecte de forma i per no complir amb la Llei de les finances públiques. Al seu torn, el president del grup parlamentari liberal, Ferran Costa, va tornar a posar sobre la taula el debat sobre l’habitatge i va assegurar que els 500 pisos que havien aflorat al mercat de lloguer ho havien fet a cost zero. En aquest sentit, va comparar la manera de fer del Govern amb la proposta socialdemòcrata. «Així s’administren els recursos públics, mentre el PS voldria fer el mateix però fent servir 40 milions d’euros i deixant de banda el multifuncional», va assegurar Costa. 

Segons López, «no apostem només per la palanca pública, però aquesta opció és necessària per la part de la població que més pateix». Sobre això, el president del grup parlamentari demòcrata, Carles Enseñat, va afirmar que «el creixement econòmic genera equitat social; és cert que hem intervingut el mercat però vostès creuen que l’Estat ha de ser la palanca única, i aquest model no serà acceptat per la majoria». Jover, que va afegir que l’habitatge «no presenta una solució miracle, però si fem servir la palanca del sector privat podem ser més potents», va explicar que els comptes incorporen un canvi en el sistema financer del Govern i la pacificació funcional «per ser més transparents».