El 2021 va ser un dels millors anys per a l’atletisme andorrà, que s’ha vist reflectit amb nombroses victòries, grans resultats i rècords tant pel que fa a categories júnior com a categories sènior. El president de la Federació Andorrana d’Atletisme (FAA) es mostra orgullós de l’evolució de l’esport al Principat i realitza un balanç sobre els fets més rellevants de l’any passat.

–Com veu el panorama de l’atletisme al país a dia d’avui, parlant en termes generals?
–Soc optimista i tinc moltes esperances. El panorama és totalment positiu pel que fa a les noves promeses dels joves que tenen entre 16 i 25 anys. Durant el futur ens han de donar moltes victòries i estic convençut que així serà. De fet, estan demostrant el seu potencial i la seva motivació actualment. Conformen una base i una punta de llança a les pistes que no havíem tingut fins ara. Tampoc es tracta de llençar-nos floretes, el mèrit no és nostre; la junta anterior va començar aquest projecte i nosaltres volem que es consolidi i fer el possible per fer un bon paper a les competicions internacionals.

–Què va significar el 2021?
–L’any passat va ser un període molt prometedor ple d’alegria i esforç, tant per part de la federació com pels atletes, els quals s’estan guanyant un lloc al panorama internacional. Trobem un fet històric que és la medalla de bronze als 3.000 obstacles del Campionat d’Europa sub-23 del Nahuel Carabaña. També cal destacar el rècord de Duna Viñals als 400 metres. La FAA va donar eines als esportistes perquè no deixin la disciplina i així és com volem continuar.

–Si hagués d’escollir un moment de l’any passat, amb quin es quedaria?
–El moment de Nahuel. No pel fet de la medalla, sinó pel que significa per a l’atletisme nacional. Recordo que vaig seguir la retransmissió mentre tornava de viatge. Vaig parar el cotxe a la vorera mentre la meva parella m’anava enviant informacions a través del mòbil. Un altre fet que cal remarcar va ser portar l’equip a la Copa d’Europa que es va dur a terme a Limasol, Xipre. Ho van donar tot. Com a president només puc sentir orgull. Eren tots molt joves i van competir dignament contra atletes més experimentats en totes les modalitats de pista, llançaments i salt. Van competir per sobre les expectatives i vam quedar novens de 16.

–Els Jocs Olímpics va ser l’esdeveniment destacat. Com valora la participació de Pol Moya?
–Va fer una competició fantàstica atenent a la temporada accidentada que va experimentar. Va arribar a les olimpíades amb nombroses lesions. A partir del gener va començar a entrenar de veritat, però va patir més lesions, la qual cosa significa que no va encadenar més de tres mesos seguits d’entrenament. Va arribar amb poca competició i poques hores de pista, tot i això, va fer el millor resultat possible i gairebé supera el rècord d’Andorra.

–Parlant dels JJOO, vostès tenien dos candidats de molta qualitat. En què es va basar la decisió d’escollir Moya, en aquest cas, per davant de Nahuel Carabaña?
–Va ser una elecció molt difícil de prendre i es va dur a terme al límit. El seleccionador ens ho va comunicar l’últim dia. Vam estar donant voltes a aquest tema durant molt de temps. D’una banda, el Nahuel és especialista en 3.000 obstacles i als 5.000 metres no acabava d’explotar. El Pol estava una mica millor en aquesta modalitat, però podria haver anat el Nahuel perfectament. De totes maneres, ens agrada molt tenir aquests maldecaps per escollir esportistes perquè això significa que hi ha molta qualitat. Esperem que pels Jocs Olímpics de París haguem de tancar-nos molta estona per deliberar la decisió dels abanderats.

–En aquest mes de gener Moya ha començat a ser atleta del FC Barcelona. Què significa per a vostè el fet que esportistes nacionals formin part de clubs espanyols?
–És normal que els atletes es traslladin a indrets on puguin competir al màxim nivell. La possibilitat de veure a corredors com el Pol entrenant amb els millors representants de l’atletisme em fa completament feliç. Personalment, crec que és el que han de fer, allà tenen més capacitat de progressar i millorar amb els clubs de renom. De fet, és un orgull tenir als 14 atletes andorrans de més qualitat entrenant a clubs de fora. Per a nosaltres, la màxima prioritat és la selecció.

–Què li falta a Andorra perquè tots aquests noms estiguin en clubs del país durant la temporada?
–Ens falta, sobretot, estar a una divisió més competitiva perquè els nostres esportistes incrementin el nivell. L’any passat vam pujar de categoria i estem treballant intensament per aconseguir que l’any que ve puguem estar encara més a dalt.

–Es va parlar molt aquest estiu sobre les pistes de l’Estadi Comunal. Com es va viure des de la federació?
–Des del comú ens van dir que farien remodelacions perquè l’FC Andorra jugaria al terreny, cosa que ocuparia tres dels sis carrils que necessitem per entrenar. Al final ens vam entendre totes les parts i la convivència és bona, no hi ha hagut cap problema.

–Amb aquest tema aparcat, s’espera la remodelació de l’Estadi Comunal que pot ser una millora per l’atletisme. És el que li falta al país per fer un salt qualitatiu?
–El que realment ens faria avançar és una pista coberta. A la pista exterior hi ha algunes zones que es gelen a l’hivern. 

–Per a finalitzar, com va anar el Campionat d’Europa de Cros?
–Va ser molt important pel fet que es va promoure la paritat i el creixement de l’atletisme femení, un dels principals objectius de la FAA. Tot i que vam quedar últims, érem nous en aquesta disciplina, vam fer un gran esforç. Anirem creixent i a la pròxima edició, millorarem els resultats.

–I de cara al futur?
–Tenim l’ull posat al mundial indoor i a la competició amb els petits Estats, però com a fet remarcable, apostem per portar una noia als Jocs Olímpics de París.