La nova junta del Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP) té com a secretària general a Marisa Santos (M.S.) i com a secretària executiva a Núria Pastor (N.P.). Ambdues expliquen els nous reptes i projectes que han posat en marxa des de la nova junta del SEP, a més de traslladar les vivències dels professionals de l’educació durant la pandèmia.

–Com definiríeu la nova junta?
–M.S.: Un grup engrescat, dinàmic, molt implicat i disposat a treballar en equip. Tot i que no ens coneixíem tots, ens hem avingut força bé i ens ho passem molt bé junts.

–Quins objectius teniu?
–M.S.: Tenim dos objectius: d’una banda, millorar la comunicació amb els afiliats i, d’altra banda, representar a totes les comissions que heretem. En altres paraules, la nostra voluntat és ser els més representatius i legítims possibles donant veu a tots els col·lectius del món de l’ensenyament públic, tant els  neguits com les propostes de millora de tot allò que ens facin arribar els nostres afiliats.

–Com va sorgir la nova junta? Què us va impulsar a presentar-vos?
–N.P.: L’impuls va sortir de treballadors de la Massana, amb ganes que no s’acabés el sindicat, des de professors, mestres i col·laboradors fins a eventuals, fixes, amb molta antiguitat i poca. Després entre tots vam acordar contactar amb la Marisa, que sabíem que feia molts anys que formava part del SEP, perquè ens guiés com a secretària general.
–M.S.: Em van contactar perquè ningú no volia posar-se al capdavant del sindicat. Un cop vaig conèixer l’equip, vaig dir que sí amb molt de gust.

–Quan vau arribar al mandat vau tenir tota la informació necessària?
–M.S.: N’hem tingut tanta que encara l’estem gestionant. Ens hem de posar al dia en tants àmbits que, de fet, també ens estan ajudant els membres de diverses juntes antigues.

–Què és el què més us preocupa d’estar al càrrec?
–M.S.: Nosaltres no venim d’un món sindicalista i ens fa por no estar a l’altura quan ens toqui resoldre casos més legislatius o jurídics. 

–Quins mètodes utilitzeu per a representar els col·lectius del SEP?
–N.P.: En l’àmbit democràtic, el que sempre fem és penjar enquestes per a tots els afiliats i, després que responguin, fem un buidatge. Per tant, considero que apliquem una democràcia real, ja que no es contesta des del comitè executiu, sinó que també participen els afiliats. En altres paraules, tot i que desconeixem el marc legislatiu i jurídic, els petits referèndums que fem des del sindicat donem veu a l’afiliat i intentem defensar les iniciatives que ens fan arribar.
–Quan us reuniu?
–M.S.: Ara mateix ens estem veient pràcticament cada dia i estem en contacte permanent pel grup de WhatsApp i pel Classroom, tot i que la idea és poder mantenir una reunió setmanal i, més endavant, quinzenal.

–Teniu nous projectes?
–M.S.: En aquests moments només tenim un projecte entre mans que és la creació de la recent plataforma  per poder implicar el màxim nombre de col·lectius possibles, de tal manera que puguem ser els més representatius i legitimar allò que ells volen que  defensem davant del Govern.

–Quants socis teniu?
–M.S.: Des del dimarts 19 d‘octubre teníem un total de 559 afiliats, tot i que esperem la incorporació de més membres com el col·lectiu de l’ensenyament especial de la Fundació privada Nostra Senyora de Meritxell. Li puc anunciar que s’estan plantejant sindicar-se amb nosaltres.
–Considereu que s’han obert suficients places en l’àmbit de l’educació?
–M.S.: En aquests darrers anys sí que han sortit força places a edicte, tot i que encara en falten moltes per cobrir. Però clar, també hi ha d’haver un marge de mobilitat de treballadors i per aquest motiu cal un percentatge d’eventuals.

–Quina és la visió del SEP pel que fa als eventuals que fa molts anys que treballen en el món educatiu?
–M.S.: Perdem a gent molt vàlida pel camí i això és lamentable, tant per a la qualitat del sistema educatiu com per a l’estabilitat dels centres, perquè el que realment necessitem és mantenir aquestes persones que tenen experiència i vàlua en el sector. En altres paraules, que es tingui en compte les persones que porten anys i, per tant són aptes –independentment de la seva nacionalitat– perquè se les pugui considerar com a interins també.

–Pel que fa a les vivències durant la pandèmia. Com heu vist la tornada a l’escola?
–M.S.: Hem començat el curs amb una mica més d’optimisme, perquè veiem que tot es va relaxant i que, per tant, anem cap a una normalització, tot i que encara hi ha casos positius de Covid-19.

–Quina és la situació actual de l’ús de les mascaretes a les escoles?
–N.P.: A principis d’octubre ens van dir que l’ús de la mascareta ja no era obligatori per als professors immunitzats. Ara bé, els membres del cos que vulguin dur-la –especialment de maternal i de primera ensenyança– han de dur-ne una de transparent, perquè se’ls hi vegi la cara. Això si, tenint en compte que el Ministeri d’Educació no les ofereix si estàs immunitzat i vols dur-la.
–M.S.: Des del col·lectiu del Sindicat de l’Ensenyament Públic creiem que és incomprensible que a hores d’ara el ministeri segueixi proveint de mascaretes quan ja no és obligatori dur-les, i que, paral·lelament, Educació no les doni a les persones immunitzades que volen continuar posant-se-les. Ni els col·laboradors ni els professionals que treballen amb alumnes d’ensenyament especial que necessiten veure’t la cara tenen dret a adquirir la mascareta transparent.
–Quina solució proposeu?
–M.S.: Els nostres afiliats ens van proposar que si el ministeri no vol proveir de mascaretes a aquest col·lectiu que ho faci el SEP. En l’enquesta el 80% dels socis van respondre que sí. Així que, si realment no és negociable, des del SEP equiparem als nostres companys que volen seguir portant la mascareta a les escoles.

–Què ha estat el més complicat de fer classes durant la pandèmia?
–N.P.: Un dels grups que més ho va patir va ser el dels col·laboradors. És evident que no tenen la mateixa responsabilitat pedagògica que els mestres. Jo treballo com a col·laboradora i recordo que des del primer moment se’ns va demanar participar en tot perquè els nens estiguessin distrets. Vam fer el servei de guarda –del qual vam assabentar-nos-en pels mitjans de comunicació–. Després, van demanar-nos quines hores vam fer per saber si n’havíem de tornar, un plantejament que considerem que va ser molt lleig per part del ministeri. Per sort, al final, tot va quedar en un no res.

–Com va ser el servei de guarda?
–N.P.: Els nens no podien moure’s d’un quadrat que tenien marcat. Recordo que l’escola estava tapada de plàstics i que anàvem amb bates, mascaretes, pantalles, guants... era com entrar a un altre món. Realment feia molta por la situació.

–Alguna anècdota de les classes durant l’emergència sanitària?
–M.S.: La més habitual era trobar-te els alumnes en pijama, mig vestits i esmorzant. Probablement molts anaven del llit a l’ordinador. També recordo que era molt divertit quan les mascotes passaven per davant de la webcam o els pares ens saludaven. A més a més, es va donar el cas que alguns professors tenien els fills a casa i havien de fer de pares també. Jo vaig arribar a fer classes en davantal.

–I a maternal?
–N.P.: A maternal ens connectàvem i intentàvem parlar amb ells, mentre jugaven. La veritat, són molt petits i tot i que ens veien per les pantalles no eren gaire conscients de la situació que vivíem en aquell moment. 

–Considereu que podria ser una eina més el Zoom o el Meet per no perdre classes en cas de malaltia?
–M.S.: Durant la pandèmia, hem pogut treballar igual en línia. Considero que seria una bona manera de no perdre classe, tant pels professionals com pels alumnes que estiguin malalts, però no tinguin símptomes. Al final és una eina com qualsevol altra que ens pot ajudar a tots en un moment donat sempre equilibrant el presencial amb els cursos en línia. Ho sabem fer i hem demostrat que podem fer-ho, per tant, sí, és una eina que des del col·lectiu del SEP pensem que s’ha de quedar a l’abast.

–Quines complicacions vau tenir a l’hora de fer les classes en línia?
–M.S.: Primer de tot vull deixar clar que hi ha nens que se saben organitzar i això els ha afavorit molt o que tenen una família que els pot ajudar en cas de necessitat, però malauradament no són la majoria. Una part del col·lectiu dels alumnes més grans s’ha despenjat i ha desaparegut. Aquests nens han perdut un curs i mig i, ara, per ajudar-los a recuperar-ho tot sovint fem permanències i reforços.

–Heu adaptat el nivell d’exigència?
–M.S.: Ho hem hagut de fer sense cap dubte. Pel motiu que sigui i malgrat que el ministeri també hagi fet tots els esforços possibles, molts estudiants han perdut classes. Per tant sí, ens hem hagut d’adaptar i ara no podem córrer, sinó que els hi hem de donar el temps d’aprenentatge que calgui. Ara mateix no et sabria dir fins a quan, però es tracta d’una qüestió de temps i de qualitat no de quantitat.

–Des del vostre punt de vista, quin col·lectiu us ha sorprès més?
–M.S.: El col·lectiu que més ens ha sorprès és el dels nens, perquè han demostrat en tot moment que són capaços d’adaptar-se a tot. Per aquest motiu, des del SEP considerem que els campions d’aquesta pandèmia han estat els nens i els adolescents. Des del meu punt de vista, penso que els adolescents han estat molt més respectuosos del que tots ens pensàvem, aguantant-ho tot en una edat en la qual precisament el que més necessiten és la socialització.