PUBLICITAT

Andorra la Vella

Els vols internacionals des de la Seu arribaran abans de l’estiu del 2022

L’últim impediment perquè l’aeroport funcioni és l’establiment d’un punt fronterer espanyol

Per Victoria Gómez Pérez

El ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, i el vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori català, Jordi Puigneró.
El ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, i el vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori català, Jordi Puigneró. | SFGA / C. Esteve

«Som aquí per anunciar que l’Aeroport d’Andorra-La Seu d’Urgell té vocació internacional [...] gràcies a la col·laboració del Govern d’Andorra», va declarar ahir el vicepresident de la Generalitat de Catalunya i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, després de reunir-se amb el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo. I és que, dues setmanes després que el mateix Gallardo fes pública la voluntat de l’Executiu d’estrenar-se  amb vols regulars a Madrid aquest hivern, Puigneró va mantenir el compromís d’arribar també a París i Lisboa abans de l’estiu del 2022.

Ara bé, ambdós mandataris van reconèixer que només falta un obstacle a superar per arribar més enllà de la capital espanyola: que el govern de Madrid autoritzi un punt fronterer amb els seus dispositius policials. En aquest sentit, Puigneró va defensar que «[des de la Generalitat] fa cinc anys que ho demanem», mentre que Gallardo es va mostrar convençut que aquesta autorització arribarà «aviat», ja que «té tot el sentit del món, un cop es va rebre el dispositiu d’aterratge GPS l’any passat». A més, va assegurar que tant l’ambaixador d’Espanya al Principat, Àngel Ros, com l’andorrà a Madrid, Vicenç Mateu, «estan fent grans esforços per ajudar-nos a assolir-ho» i va preveure «un vis a vis» amb el seu homòleg del país veí del sud en les pròximes setmanes. 

El que no suposarà un impediment, però, serà el sistema de balises, necessari per operar a les nits. Malgrat que des de la Generalitat es va afirmar que la intenció és licitar-lo a l’octubre i que tindrà un cost de 800.000, Gallardo va recordar que, de moment, no tenir-lo no és un problema, ja que «totes les companyies amb les quals hem parlat i que, en principi, es presentaran al concurs estan certificades per operar en una pista estreta». Així mateix, i com ja va explicar dies enrere, la previsió actual és només de vols de dia. «[El sistema de balises] És senzillament una millora, una mesura addicional per poder aterrar quan no hi ha llum», va assenyalar Puigneró. I Gallardo va afegir: «Això no altera el nostre objectiu de tenir vols al desembre, o a principis de gener».

Preguntat per una hipotètica manca d’interès per part del govern català en la infraestructura urgellenca, el vicepresident va admetre que «Catalunya ja té altres aeroports, els quals donen servei a la majoria de ciutadans del territori. Tenim la sort que Andorra fa una aposta decidida per la Seu d’Urgell i nosaltres farem tot el possible perquè funcioni i es converteixi en un aeroport internacional». També va voler posar en valor que serà «una infraestructura sostenible, neutral amb les emissions, d’acord amb la sintonia de descarbonització de la mobilitat» terrestre que ja està aplicant el seu govern. Gallardo, per la seva banda, va considerar que la Generalitat havia fet el primer esforç creant l’aeroport i «després nosaltres donem l’impuls a les connexions».

Finalment, i arran del darrer informe de la sindicatura de comptes de Catalunya que destapa un suposat malbaratament de diners destinats, en principi, a la gestió de l’Aeroport d’Andorra-La Seu d’Urgell, el titular d’Economia va afirmar tenir «tranquil·litat absoluta», ja que «no es pot dir que l’aportació andorrana s’hagi destinat a quelcom que no estigués previst». 

En relació amb futur heliport nacional, Gallardo i Puigneró van coincidir a assenyalar la importància de connectar-lo tant amb la Seu d’Urgell com amb l’aeroport del Prat i es van emplaçar a trobar-se «pròximament» a Barcelona per seguir col·laborant en l’àmbit de l’economia digital. «No volem perdre oportunitats laborals i volem ser capaços de desenvolupar estratègies i intercanviar coneixement», va apuntar Puigneró, que també va informar de la creació d’un grup de treball catalano-andorrà en la matèria. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT