Codi Miller-McIntyre va aterrar al Principat el passat mes de juliol, provinent de la lliga francesa, concretament del Jl Bourg En Bresse, i amb la confiança plena de la direcció tècnica del MoraBanc. Amb l’etiqueta de ser el líder anotador que necessita el club, el base de 27 anys ja ha demostrat tenir capacitats de sobra per fer vibrar el Poliesportiu.

–Com han estat les seves primeres setmanes a Andorra? S’està adaptant bé al país?
–Sí, els entrenadors ens han ajudat moltíssim, sobretot a la gent que hem arribat des dels Estats Units. Vam tenir dos o tres dies per ajustar-nos, per descansar bé, a més el país no és molt gran i m’ha sigut relativament fàcil esbrinar on estan els punts clau i els serveis que necessito. D’altra banda, vaig venir acompanyat de la meva gossa, Luna, que és petita i el fet de deixar-nos temps per acomodar-nos va ser tot un detall.

–Què en pensa fins ara d’Ibon Navarro com a entrenador?
–És molt important tenir un entrenador que parli amb el jugador, que vulgui saber com està, com es troba, que vulgui saber exactament la seva situació humana i personal, i Ibon [Navarro] té aquestes característiques, més enllà de la seva qualitat com a entrenador. Ell es preocupa ja no sols pel jugador sinó també per la persona.

–L’hem vist jugar en la posició de base, complint les funcions que normalment fan Hannah o García, però sembla que està més còmode en posicions més externes. És així?
–Em sento un base, pujant la pilota, creant situacions d’atac ja sigui en 45 graus, en vertical o en perpendicular a la cistella. Algunes vegades no sóc l’encarregat de dirigir el joc, i sí que crec que tinc aquesta habilitat per a no jugar en aquesta posició, però bàsicament, en tota la meva carrera esportiva i el que realment sóc és un base.

–Com es definiria com a jugador? Quin rol assumeix Codi a la pista?
–Crec que el que millor se’m dona és fer millors als meus companys d’equip. És veritat que és frustrant, a vegades, anar amunt i avall corrent per la pista i no tocar la pilota, però m’agrada compartir-la, buscar els meus companys aprofitant també el meu físic i la meva velocitat. Puc aportar també en jugades de penetració cap a la cistella, ja no sols per a anotar, sinó també per fer bones passades que deriven en una millor situació per a l’equip.

–Per què va decidir fitxar pel MoraBanc? Què el va atreure del projecte?
–Ibon [Navarro] és la principal causa que jo estigui aquí. He estat en projectes amb els quals no he parlat amb l’entrenador abans d’arribar, però aquí sí que ho he fet i crec que la connexió que tinc amb el cos tècnic és molt bona des del primer moment i em fa sentir molt còmode. Després ja podríem afegir altres qüestions, com el fet de jugar l’EuroCup, a l’ACB, la bellesa d’aquest país... És una barreja de tot una mica.

–Quins objectius s’ha marcat per aquesta temporada?
–Entenc els objectius com una cosa final, que ja arribaran més endavant. Sóc una persona que em marco metes molt elevades, però el meu desig és ser consistent dia a dia, no només en els partits, sinó cada dia que vingui a entrenar, al matí, a la tarda, treballar més i més. 

–Hi ha algun company que l’hagi sorprès per a bé? Sigui pel seu caràcter o sigui per la seva qualitat dins de la pista i que no sabia?
–Estic verdaderament molt content amb tothom i em resultaria molt complicat quedar-me amb un nom. En certa manera és estrany, em refereix-ho al fet de venir nou, de fora, entrar a un vestidor i veure que tots estan contents, tothom xerra, tothom té una paraula amable i ja et dic, no podria quedar-me solament amb un company i estic molt content en l’ambient i la companyonia que desprèn aquest grup.

–Té algun referent en el món del bàsquet?
–El meu referent, quan era més petit, no és una persona famosa dins del món del bàsquet professional, ja que es tracta del meu cosí Jordan, i tot i que no va estar mai a l’elit sempre ha estat un mirall per a mi i jo sempre deia que volia ser com Jordan (riu). Després quan vaig anar creixent i jugant a Europa destacaria noms com puguin ser Sergio Rodríguez, Jamar Smith o Nick Calathes.

–Qui diria que ha estat la figura més important, de les persones que l’envolten, en la seva carrera esportiva?
–Els meus pares, sense cap dubte. He tingut molts entrenadors que m’han ajudat i m’han ensenyat moltes coses en la meva carrera esportiva, però els meus pares van ser els encarregats de donar-me suport i donar-me també la llibertat per a créixer com a persona. Em van seguir durant tota la meva etapa escolar i em van donar suport per anar prosperant i concentrar-me en allò que sem donava realment bé.

–Si no fos jugador professional, a què li agradaria haver-se dedicat?
–Sóc una persona molt inquieta, però els àmbits professionals que més em criden l’atenció serien el món dels transports, els temes referents al sector immobiliari, la compravenda i la inversió d’immobles, també l’àmbit borsari penso que és molt interessant, i sobretot la moda... O tal vegada marxaria a un temple budista (riu).

–Quin missatge podem enviar als aficionats per aquest any?
–Que anem a lluitar per tot i competirem de tu a tu davant els equips més grans. De ben segur serem un equip divertit de veure, la gent s’ho passarà bé en els partits i crec que farem una gran temporada. Tinc moltes ganes de jugar davant dels aficionats i de veure’ls a tots animar al Poliesportiu, ja que ells són un jugador més a la pista.