Ricard Cucu Fernández (Andorra, 1999) és jugador de la SE Formentera, a la Tercera Divisió del futbol espanyol (actualment disputant la fase d’ascens a la Segona Divisió RFEF), i internacional amb la selecció de futbol d’Andorra des de l’any 2018.

–D’on ve allò de Cucu?
–És una manera afectuosa que em deia el meu pare de petit. Llavors amb el temps se’m va quedar i, encara que no té res a veure amb el meu nom, s’ha quedat allà (riu). 

–Com va començar la seva vida al futbol?
–Des de petit ja anava amb el meu pare a jugar a futbol, perquè a ell la passió per aquest esport li venia d’abans, ja que va ser porter del Santa Coloma. Al meu cas, en l’equip del meu poble, que era l’Encamp, vaig començar a jugar per afició, amb els amics. A poc a poc vaig anant canviant d’equips, ja em va agradar més el que era el món competitiu, fins a arribar a l’infantil de l’Andorra. D’aquí vaig passar al juvenil, al mateix club, i va ser quan em vaig adonar que m’agradava bastant.

–Si hagués d’escollir, qui ha sigut per a vostè la figura més important, la que li ha fet dedicar-li tantes hores al futbol i no a altre esport?
–Sincerament, el meu pare. És la persona que ha estat al darrere, entrenament rere entrenament, partit rere partit. M’ha ajudat moltíssim al llarg dels anys i sempre he notat que ha estat al meu costat compartint tots els moments.

–Al 2018 va fer el seu debut amb la selecció. Què va sentir quan va trepitjar la gespa?
–Me’n recordo com si fos ahir. Vaig debutar amb la selecció en un amistós davant Liechtenstein i, gràcies a Deu, va ser amb una victòria per 1-0. Sent sincer, sí que vaig estar una mica nerviós abans de sortir a escalfar, però ja en el mateix moment, i al partit, aquests nervis van desaparèixer i vaig intentar posar a dins del terreny de joc tot el que l’entrenador em va demanar. Jo crec que aquest cuquet que es té és normal, però després intentes gaudir al màxim i donar tot de tu mateix. 

–Màxim golejador a la lliga regular amb la SE Formentera amb 11 gols. Quin és el secret?
–No hi ha cap secret. Sempre intento marcar les ocasions que tinc i que pot generar l’equip. En aquest aspecte he tingut sort de compartir vestidor amb grans jugadors i excel·lents companys, i això influeix en la confiança que un mateix pot tenir i és beneficiós a l’hora de competir. Em considero una persona que intenta aprofitar al màxim les oportunitats que té i, tant de bo, pugui seguir marcant gols per a ajudar l’equip.

–Al seu debut amb la SE Formentera va marcar cinc gols, i dos més a la jornada següent. S’esperava aquest inici?
–Tothom està sorprès per aquest fet (riu). Ningú s’esperava, ni jo tampoc, que tingués aquest començament, i sense cap dubte va ser un dia increïble que sempre recordaré i espero que torni a passar. Vaig posar un nivell bastant alt i que era molt difícil de mantenir, però en certa manera m’ha ajudat a seguir ajudant a l’equip, sigui amb gols, amb assistències o amb treball físic.

–Parlant de la selecció, com ha vist l’equip el primer cicle de tres partits d’aquests Europeans Qualifiers?
–He vist un equip bastant potent, sabedor d’allò al que vol jugar, que reflecteix les idees que dictamina l’entrenador a dintre del terreny de joc i amb uns jugadors que sempre donen el 100% d’ells. El primer partit va ser un duel que vam perdre per la mínima, i els dos següents sabíem que eren seleccions més potents, però vam mantenir les ganes i l’ambició per demostrar el que es Andorra, intentar oferir una bona imatge i estem amb ganes de seguir treballant i millorant.

–El pròxim partit oficial serà davant San Marino...
–És un partit com qualsevol altre. Al cap i a la fi et jugues els tres punts d’igual manera que t’els jugues davant Hongria, Albània o Anglaterra. És un partit que hem d’afrontar de la mateixa manera que ho hem fet als anteriors, defensant el nostre estil, la nostra filosofia, i intentar guanyar per poder puntuar. San Marino tampoc ens ho posarà fàcil, com es pensa la gent, i també voldran els tres punts.

–Quin és el futur que li espera al futbol andorrà i a la selecció?
–Penso que el futbol a Andorra està evolucionant ràpidament. Pel que fa a jugadors, nivell econòmic, de selecció i en disciplines femenines també, estan creixent de manera molt visible i efectiva. Personalment espero que la tendència segueixi així, que el futbol al país sigui notícia a causa del ben fet que s’estan fent les coses en aquest àmbit.

–Personalment, té algun somni o objectiu que vulgui complir amb la selecció?
–El somni principal, sense cap dubte, seria marcar el meu primer gol amb la selecció i, tanmateix, aconseguir la victòria contra San Marino. Després, si hagués de demanar un somni més gran seria poder classificar per algun europeu o Mundial amb la selecció.