Cande Moreno (Andorra, 2000) és atleta i pertany a la Federació Andorrana d’Esquí (FAE). Malauradament, a causa d’una lesió a l’esquena va decidir deixar de competir i centrar-se al 100% en la seva recuperació. La Copa d’Europa de Crans Montana, el passat 16 de gener, va ser l’última on l’andorrana va estar present, però ja no va poder formar part de les curses.

 
–Com està de l’esquena avui dia?
–Avui dia segueixo amb mal. Vaig estar tres setmanes a Cap Breton a un centre de rehabilitació, però el meu cas no és tan fàcil de resoldre com es pensava en un principi. Ara estic a Madrid, amb un equip de professionals que han tret conclusions del que tinc i aparentment és una malformació a una vèrtebra. Biomecànicament el meu cos no està treballant bé i em produeix una inflamació i un edema al lligament. En portar tant de temps treballant amb mal se segueix creant la inflamació.

–Com serà el procediment que seguirà a partir d’ara?
–Aquí em proposen fer-me una infiltració, encapçalada per Félix Tomé, que és una referència en aquest camp a escala mundial, que el que farà és bloquejar-me el mal perquè el meu cos no segueixi inflamant-me la zona i després, per altra banda, han fet un estudi molt complet amb els diferents professionals que estan treballant el cas, i adaptaran tota la feina en l’àmbit físic perquè el meu cos es compensi i no torni a crear el problema.

–Expliqui’ns com va ser la decisió d’anar a un centre de rehabilitació d’esportistes a Cap Breton. Com ho veia vostè?
–Aquesta decisió va dependre al 100% de com em trobés jo. La prioritat per a la federació és que jo estigui bé, aleshores no té cap sentit que jo estigui marcant-me uns objectius que sé que no podré aconseguir. Els darrers anys ho havia anat resolent, però ja havia arribat a un punt on m’adonava que no estava ni al 50%.

–Veu com una sort, al cap i a la fi, que aquesta temporada les competicions hagin patit moltes suspensions, per manca de neu al principi de temporada, i per la pandèmia?
–Sí que és una sort perquè mentalment m’ha ajudat a pensar: «Bé, no t’has perdut tant de la temporada». A més ara se’m fica en un estatus de lesionat durant un temps, per la qual cosa els meus punts es congelen durant una temporada i no milloro rànquing, però tampoc empitjoro.

–Tot i les molèsties, va ser 20a al supergegant de la Copa d’Europa de Zinal i va finalitzar els supergegants FIS de Santa Caterina Valfurva, amb una 15a i una 9a posició. Fins a on pot arribar Cande Moreno estant al 100%?
–Sincerament, penso que no estic ensenyant res aproximat al que podria arribar, però soc molt conscient del treball que es necessita per estar al nivell al qual vull arribar. D’altra banda, per molt que jo no hagi estat al 100%, per més que jo ara mateix deixi de tenir mal d’esquena, no estaré de cop a nivell del Mundial i m’anirà tot perfecte, no.

–Quin és l’objectiu que té al cap ara mateix?
–Ara mateix el que jo vull és poder pujar a pistes i, sabent tota la feina que porto al darrere i les possibilitats que tinc, tant tècnicament com física, poder fer el que més m’agrada al 100% i poder tornar a gaudir.

–Alguna data límit a la qual vulgui arribar al 100%?
–Sí, els Jocs Olímpics són l’any vinent i vull estar preparada per anar-hi. Si no pogués anar, no em cauria el món a sobre, però per la temporada que ve vull estar al 100% i crec que ho estaré perquè encara tinc temps i tot pinta molt bé.

–Com assimila aquesta sensació de «sí, puc seguir esquiant i altres, però no puc competir al màxim»?
–És frustrant perquè al final m’adono que ho puc fer tot, però no amb la intensitat que a mi m’agradaria. Gaudeixo anant a esquiar amb els meus amics, per exemple, però després torno a casa meva i penso «bé, m’ho he passat molt bé avui fent fora pista, però jo no vull estar fent això». El que jo vull es estar corrent i estar al nivell que sé que puc estar. Aleshores és molt frustrant perquè sento que ho puc fer tot, però l’únic que vull fer no puc fer-ho.

–Què li diria a aquella gent que va patir com si fos seva la  notícia que no anava a seguir competint durant un temps i que, a hores d’ara, està esperant la seva tornada a les pistes de gran nivell?
–Que tornaré, però no abans d’hora, ho faré bé i al 100%, no com en els darrers anys. Per a poder progressar s’ha d’estar bé i jo no volia seguir esquiant sabent que no era així.