Iker Álvarez atén a EL PERIÒDIC després de les convocatòries amb el primer equip del Vila-real CF contra el Dinamo de Kiev i el Cadis CF.

–Ja ha assimilat la doble convocatòria amb el primer equip?
–No molt. Estàs allà i dius: això que m’està passant és veritat o estic somiant? És una cosa per la qual treballes molt temps, però no perceps la magnitud que té. Ho vius com una cosa quotidiana perquè entrenes amb ells, però no he tingut la sensació d’adonar-me que estic aconseguint allò pel que he treballat tants anys.

–Com és asseure’s a la banqueta d’un estadi tan imponent com La Ceràmica encara que no hi hagi públic?
–És igual. Mires cap a dalt i veus la quantitat de seients. No et sents petit perquè és un camp on entrenes, però a La Ceràmica, encara que no hi hagi gent, estan els cartells amb les cares dels aficionats i és com si veiessis ambient. També imposa una mica.

–Sergio Asenjo o Unai Emery li van donar algun consell abans de l’experiència, malgrat no ser el porter titular?
–No, perquè quan tens un partit, cadascú té la ment posada en guanyar. Estem tots centrats en fer el màxim possible per a ajudar a l’equip. No crec que hi hagi tant temps com perquè siguin conscients i ells també ho porten de forma natural. Al Vila-real hi ha molta gent de la pedrera, aposten molt pels jugadors joves i ho veuen com una cosa normal.

–A més, tot el país li ha mostrat el seu suport a través de les xarxes socials. Ja ha pogut respondre tots els missatges?
–Sí, després del partit tenia el mòbil traient una miqueta de fum. Intento respondre a tothom i donar les gràcies. Encara he de fer una ullada i acabar de respondre a tots molt aviat. La quantitat de missatges era bastant important.

–Imagino que aquests partits li serveixen per a curtir-se abans de compromisos d’alt nivell amb la selecció, com els d’Anglaterra o Polònia.
–Evidentment, tot suma, però l’experiència a un club com el Vila-real, tant al primer equip com a les categories inferiors, i a la selecció es porta de forma molt professional. Portem tants anys que aprenem a viure amb això. Hi ha estadis que imposen més que altres, però al final la rutina de professionalitat la porto tenint des que vaig arribar al Vila-real i des que vaig començar a anar amb la selecció.

–El Vila-real i la selecció tenen dos estils de joc molt diferents. Fins a quin punt canvia la manera de jugar dels porters?
– Canvia molt. Al Vila-real, el porter és el primer que inicia jugant, que crea superioritats i el que fa que l’equip pugui sortir amb la pilota i generar més ocasions. A la selecció, es juga amb un joc molt més directe. No es nota només al joc amb els peus; també has d’estar molt més en tensió, no has d’estar tan avançat perquè tens l’equip molt més a sobre. Al Vila-real, ja sigui al primer equip o al filial, es juga molt avançat, fora de la porteria. No et fan moltes ocasions, però les dues que et vénen les has d’aturar. A la selecció et vénen moltíssimes. Al Vila-real, és més complicat mantenir la concentració perquè pots estar 80 minuts sense tocar la pilota amb les mans i has d’aturar una ocasió d’un contra un o una acció de màxima exigència.

–Josep Gomes està a un nivell molt alt, però després d’aquesta fita i tenint en compte que entrena a un club professional, espera ser titular contra Albània?
–El seleccionador ha de decidir això. Jo em sento preparat, però ell té la decisió final i el que decideixi estarà bé. Josep Gomes també està a un nivell altíssim, està fent grans actuacions i és un molt bon professional.

–És el Vila-real l’entorn idoni per a anar progressant des del futbol base fins a l’elit?
–Aquí m’han tractat molt bé des del dia que vaig arribar, no només a escala esportiva, sinó també a escala acadèmica. És un entorn ideal per a formar-se, aprendre i viure per les condicions que es donen al poble i a l’entorn i el que fa el club per les persones és molt important pel que fa a atenció i donar ajudes. És una feina impressionant i que té una gran quantitat de persones al voltant.

–Ha pogut parlar amb Rodri, l’exmànager esportiu de l’Inter que ara forma part del cos tècnic d’Unai Emery, sobre el futbol andorrà?
–Sí, vaig parlar amb ell. Em va avisar el meu pare que venia cap aquí i jo em vaig presentar. Ell també em coneixia una mica. Vam estar parlant de què li havia semblat l’experiència i de les seves sensacions allà. Estic molt content que se li doni importància al futbol del país, no només de la selecció, sinó també de la Lliga Nacional, que durant els últims anys està millorant clarament.

–Es veu l’any que B en el Vila-real B o encara li falta una temporada de maduresa amb el C?
– Com a porter, aspiro a estar el més amunt possible. M’encantaria anar al Vila-real B i jugar la Primera RFEF o la Segona A, que encara està per decidir, però tant de bo tingués jo la decisió. Treballaré molt per això.