Genís Soldevila és el màxim golejador de la temporada passada de la Lliga Multisegur. Aquesta campanya li va costar arrencar, però el seu encert de cara a porteria ha tornat.

–Durant el primer tram de la temporada, estava lluny dels màxims golejadors del campionat i ara ja és tercer amb vuit dianes. Com valora el seu estat de forma actual?
–És veritat que, al principi de la temporada, tenia les oportunitats, però no les acabava de materialitzar i era una assignatura pendent. Potser, el capficar-se en voler marcar més propiciava aquesta ineficàcia, però sabia que el treball, l’esforç i les oportunitats hi eren, havia d’estar tranquil i no desaprofitar l’oportunitat quan aparegués. És una qüestió del dia a dia i d’estar tranquil amb l’equip.

–Es va marcar alguna xifra com a objectiu?
–Un sempre es marca reptes a escala individual i col·lectiva, com intentar millorar la temporada anterior. L’any passat, vaig marcar 16 en Lliga, així que intentar superar aquesta xifra.

–L’equip s’ha reforçat en aquest mercat hivernal, però sembla que li senti bé la competència i que a més hi ha molta compenetració amb els nous companys.
–Tota competència és bona. Tot i jugar-ho tot, soc el davanter més gran perquè Nico (Medina) i Artigas són més joves que jo. Com a veterà, intento ajudar al màxim als dos companys i que els èxits dels davanters siguin majors, a més d’aportar el meu granet de sorra a l’equip.

–El passat cap de setmana va ser l’heroi marcant un gol que pot ser vital en l’última jugada. Quan va demanar la falta, sabia que seria gol?
–Tenia clar que la volia xutar jo. A partir d’aquí, un cop agafes la responsabilitat d’agafar la pilota, saps que no la pots desaprofitar perquè l’àrbitre va dir que després del llançament s’acabaria el partit. Tenia tres opcions que eren posar-la per damunt de la barrera, que era bastant complicat perquè eren molt alts i hi havia poca distància; al pal del porter, que també és força complicat perquè el més normal és que aguanti allà; o posar-la per sota la barrera i tenir la sort que algun d’ells salti i la pilota vagi entre els tres pals. He vist molts gols de falta d’aquesta manera i vaig veure que no es posava ningú a sota. Per sort, va servir per a treure un punt.

–Abans del partit, donaven el punt contra l’FC Santa Coloma per bo?
–Sabíem a qui ens enfrontàvem. Era l’FC Santa Coloma i li portàvem quatre punts. No surts mai a empatar; sempre surts a guanyar. S’avancen en una jugada molt bona, però crec que els dominadors del partit vam ser nosaltres i vam tenir més oportunitats. El punt és bo perquè empates al 97 i tens la sensació que ells no sumen tres punts i tu mantens la distància.

–Igual que el seu olfacte golejador, l’equip també es mostra més sòlid en les últimes jornades que a l’inici. Va afectar la marxa d’Adolfo Baines durant les primeres jornades?
–Adolfo va fer una gran feina a l’equip i l’estem molt agraïts. És veritat que amb ell teníem un estil diferent més basat en les transicions, però la nouvinguda de Rodri ens va implementar una nova manera de jugar amb un joc més combinatiu i assimilar i interioritzar aquests conceptes té un procés, a més de no tenir una pretemporada pel mig ni poder jugar cap amistós. Tot té el seu temps d’aprenentatge i no vam saber treure alguns partits per això.

–Com valora el treball d’Otger i Ayala?
–Ara estan control d’aquest transatlàntic i s’esforcen dia a dia per fer-nos millors i per ser ells millors. Estic convençut que el seu treball i els seus coneixements ens ajudaran a aconseguir èxits.

–A l’Inter, ja tenen la tranquil·litat d’haver assolit un lloc en el play-off, però amb la lluita entre els altres quatre aspirants, ningú regalarà res. Com ho veu?
–És una bogeria. Una jornada surt un equip del play-off i a la següent, un altre. Ara, el segon encara pot quedar fora. La setmana passada, sis equips podien estar dintre. Nosaltres hem fet la feina, però no ens conformem amb classificar-nos; anem a per més.

–El nivell de la Lliga ha augmentat respecte a l’any passat, però creu que l’Inter continuarà sent a llarg termini l’equip a batre?
–Des que vaig aterrar en aquesta gran família, sempre hi ha hagut un projecte amb gent molt professional i això et dona tranquil·litat esportiva, perquè veus que surten els resultats, i econòmica, perquè no tenim cap problema amb el cobrament de les mensualitats. Ara, hem donat un passet més amb el servei mèdic.

–Ho dic perquè els èxits de l’equip no radiquen només en una plantilla competitiva, sinó en la gestió.
–No és un projecte que et ven la moto un any, sinó que et venen un projecte de quatre o cinc anys sabent que, a llarg termini, els èxits hi seran. L’any passat, vam fer un doblet, vam anar a la Champions League i tot era molt bonic, però després tornes a començar i res del que has fet  abans serveix. El fet que hi hagi professionals en tots els sectors et dona un plus més el diumenge.

–En quins aspectes s’ha professionalitzat el club des de la temporada passada?
–El 85% o el 90 ja té el futbol com a principal font d’ingressos, encara que alguns també treballen i no poden, per exemple, entrenar pels matins, però és un fet que el club va cap a la professionalitat. No és el mateix entrenar després d’una jornada de vuit hores. Això és un plus que et dona aquest club alhora d’afrontar reptes i que nous jugadors vulguin incorporar-se.

–L’objectiu aquest any és el doblet o seria més com un premi?
–No tenim l’obligació de res. El que marca els objectius és el treball de cada dia. Si afrontes un partit el diumenge amb les màximes garanties, el màxim de jugadors possible, amb el bon ambient que regna dins l’equip, és més probable guanyar que perdre. El cúmul de totes aquestes victòries et portarà a l’èxit, a aconseguir una plaça europea o no et portarà a res, però és més probable que guanyis  que perdis.