Luis Blanco (1959) ha deixat l’Atlètic Escaldes líder de la Lliga Multisegur al final de la primera volta.

–Ha estat escollit per EL PERIÒDIC com a millor tècnic de la primera volta. Quines creu que han sigut les seves virtuts a l’hora de gestionar el vestidor?
–Sens dubte, l’experiència. Vaig acabar de jugar als 40 anys i després sempre hi he estat vinculat d’una manera o una altra. Tot i que la lliga ha canviat, i ho ha fet per a millor, tenim clar que és una lliga súper competitiva que es basa molt en el joc físic i sabem els equips que ens trobarem. També és important fer del grup una família i anar tots a una, que estigui content des del que juga pocs minuts fins el que més participa. Això ens dona molt perquè quan surt el que juga poc, és un revulsiu i suma. Jo també he passat per aquí i he estat a la banqueta com a jugador. Tenir tothom mentalitzat és molt important. El nostre treball passa per ser un grup compacte amb gent jove i gent més veterana. Ens estem professionalitzant cada cop més, ja no entrenem dos o tres dies, sinó quatre o cinc.

–Moi San Nicolás i Gastón Machado també formen part de l’equip ideal. Hauria posat algun més dels seus futbolistes?
–És clar, hauria de ser egoista. Jo hagués posat Mati (Matías Rudler), el meu lateral dret, que és espectacular. Nosaltres, evidentment, també volem gent tècnica, però no és la nostra prioritat. Tenim gent com Moi, que no es complica i sempre ens dona un 7/10 o 8/10.

–Com valora el rendiment de l’equip després d’aquesta primera volta?
–El valoro molt positivament, malgrat la súper pretemporada que hem fet de quatre mesos hem tingut algun pic, però recordo sortir d’algunes sessions d’entrenament i sentir que havien sigut espectaculars i no tenia res a corregir. El diumenge vam fer un partit completíssim, encara que hi ha tres o quatre pinzellades que hem de corregir, però si haguéssim empatat o perdut sortiríem amb el cap ben alt per la feina ben feta. Els entrenaments amb aquestes sensacions són molt més nombrosos que aquells dels quals he sortit decebut, que també hi ha hagut perquè era complicat mantenir la motivació sense competir. A més, cap jugador pot tenir una queixa de professionalisme ni amb les nòmines per part del club i això ajuda.

–Imagino que els jugadors estaran eufòrics en haver-se posat al capdavant de la taula...
–Això també ho hem de gestionar ara perquè és un grup pràcticament nou i hi ha gent que no estava acostumada a assolir aquests objectius, sense comptar alguns que van estar a l’Engordany. Hem de frenar aquesta eufòria perquè només hem guanyat tres punts i no ens podem tornar bojos. Ni abans érem tan dolents ni ara som tan bons. Han de saber que si el diumenge no guanyem a la UE Santa Coloma no passa res perquè la lliga és molt competitiva.

–Hi ha un objectiu marcat des de l’inici de temporada o se centren en progressar?
–L’objectiu és anar a Europa. Estem molt compenetrats amb els directius, concretament, amb Antonio Martínez. Va molt en sintonia amb nosaltres i si veu que hem fet un bon treball, però no hem aconseguit els resultats, ell seguirà insistint de cara a l’any que ve i no s’acabarà el projecte.

–Pel que fa a resultats, sembla que l’equip ha anat de menys a més. Guanyar el derbi a l’Inter va ser un cop de puny sobre la taula?
– És veritat que hem anat de menys a més, però també hem obtingut resultats que no mereixíem. El primer partit, l’empat contra la UE, ens va fer mal perquè no vam saber tenir una reacció, però l’Engordany ens va empatar al 95 i el dia del Sant Julià se’ns van escapar els tres punts amb un penal dubtós i un regal del nostre porter. Contra l’Inter es va començar a veure la raça de l’equip perquè ens van expulsar un jugador a la primera part i després ens van empatar i pensàvem que ens anava a caure la de Déu. Vam tenir un comportament exemplar i vam marxar de vacances amb aquell resultat. T’ho comences a creure i penses que tot és possible.

–L’Atlètic és un dels equips més golejadors, però no hi ha un golejador de referència que hagi marcat diferències i el màxim anotador fins ara és un migcampista. Li preocupa que pugui passar factura en algun moment de la temporada?
– Sí, evidentment, ens preocupa i per això hem intentat signar un davanter en aquest mercat, que encara el tenim obert. Per això vam portar també a Jaime (Grondona), que havia de ser el nostre davanter referència, però li està costant una mica adaptar-se. Ara, hem fitxat Dylan, un extrecanari amb arribada que també pot jugar de punta. És jove i tenim feina amb ell.

–A més dels reforços Dylan Hernández i Jesús Álvarez en aquest mercat d’hivern, podrien arribar més incorporacions?
–Estem amb això, però no tenim res assegurat i és difícil perquè un jugador que signes ara tampoc et dona cap garantia, però estem oberts.

–Quina implicació té Antonio Martínez en la part esportiva?
–El seu compromís és màxim. És un noi que s’implica molt, però encara està aprenent i es deixa aconsellar molt per nosaltres i per Fabio (Serra, director esportiu). A les 9.00 hores ja ens està trucant per anar a veure els equips contraris i ve a totes les sessions d’entrenament sempre que la feina li ho permet. Ell se sent un més del grup. A vegades, estic donant una xerrada i el confonc amb un jugador (riu). Té unes ganes impressionants i això va bé perquè veu les coses internes.

–L’Atlètic ja és un dels equips amb més jugadors internacionals amb Andorra a les últimes convocatòries. Creu que s’ha d’apostar més pel talent nacional a la lliga?
–Sí, i aquesta és la nostra idea. Antonio Martínez va pensar en aquesta gestió i va ser intel·ligent perquè tenir jugadors internacionals també et pot donar una repercussió econòmica. Els jugadors vénen perquè veuen un bon projecte i el tema econòmic està a l’ordre del dia. Els internacionals són bons jugadors per a aquesta lliga. Hem tingut en cartera futbolistes com Marc Rebés o Àlex Martínez.

–Porta molts anys com a tècnic. Creu que aquesta és la lliga més igualada des de la seva creació?
–És claríssim que sí. Des que coneixem la lliga, mai hem vist una primera volta com aquesta. Sempre es diu el tòpic que els equips estan millorant, però ara ja és una realitat i s’aprecia pels equips de baix que ja estan fent mal. Hi ha una millora tècnica i física. Ara, els camps d’entrenament sempre estan ocupats.

–Quina part de culpa té la FAF en el creixement de les competicions nacionals?
– S’està millorant molt. Hem aconseguit que hi hagi ambulàncies o que ens donin camps pel matí, que abans no es podia perquè no hi havia personal. Econòmicament, estan fent un esforç. Ells gestionen totes les proves PCR i en altres lligues les paguen els clubs. M’agradaria que es fessin més camps, com el nou de la Massana.