Xavier Simeon és un dels nombrosos pilots professionals residents a Andorra. La seva etapa a la MotoGP el va fer fregar amb els dits el cim del motociclisme gaudint a la màxima categoria. Ara, competeix a la MotoE i al Campionat de Resistència. El belga ja ha fet una vida al Principat, tant que és el copropietari de la botiga de xocolata Jeff de Bruges de l’avinguda Meritxell, on atén EL PERIÒDIC per parlar sobre tota una carrera esportiva i els seus plans de futur.

–Ara, és a la MotoE. Com va sorgir aquesta oportunitat?
–Després de la MotoGP tenia diverses oportunitats, com anar a Superbikes o un altre cop a Moto2, però a la Moto2 les condicions que em garantien no eren per a lluitar pel campionat, així que vaig decidir fer un canvi radical en el meu futur esportiu i va sorgir l’oportunitat de MotoE, que era un campionat nou aquell any i vaig decidir agafar el tren en marxa perquè és un campionat amb molt futur. Allà m’estic divertint molt.

–Què canvia a l’hora de pilotar de la MotoGP a les motos elèctriques?
–És completament diferent. Pel que fa a sonoritat, la moto elèctrica l’escoltes molt poc i no tens aquestes referències quan ve un altre pilot per darrere o quan obres gas. És més perturbador psicològicament.

–Cardelús, que combina Moto2 i MotoE deia que cada setmana havia de tornar a canviar la forma de pilotar. Li passa una mica el mateix?
–Sí, perquè també competeixo en resistència amb motos tèrmiques molt potents. La moto elèctrica no corre molt, uns 230 quilòmetres per hora, que per a nosaltres no és tant, que estem acostumats a anar a més de 300 per hora. Però al final el cervell s’acostuma a aquests canvis.

–Tornaria a la MotoGP si tingués l’oportunitat?
–Clar que sí. L’oportunitat de tornar a la MotoGP mai es rebutja, però no ho veig factible.

–El seu equip, Suzuki, ha guanyat el títol d’escuderies. Com es va celebrar aquet èxit amb la Covid?
–En resistència, les emocions són molt diferents perquè les curses de velocitat duren 40 minuts. Aquí hi ha curses de vuit i de 24 hores i és més complicat. Quan has d’aixecar-te a les tres de la matinada, que fa tres graus i has d’estar una hora sobre la moto és tot molt diferent. Sí que ho vam celebrar, però era a Portugal i allà està tot tancat i ho vam poder celebrar molt poc.

–Amb l’Avintia tenia més facilitats als entrenaments pel fet d’estar a Andorra?
–No, perquè la base de l’equip està aquí, però les motos, a Espanya. Però Rubén Xaus i Raúl Romero estan aquí i estàvem sempre en contacte.

–Encara que hi ha molts residents, a la MotoE, competeix contra l’únic pilot andorrà, Xavi Cardelús. Solen entrenar junts aquí?
–La veritat és que mai coincidim aquí i encara no hem entrenat junts.

–Diuen els experts que l’entrenament en alçada és millor. Per què?
–Diuen que, per a un esportista, entrenar a més de 1.200 metres és un benefici pel cos pel nivell de resistència. Jo, sincerament, ho noto. Entrenar aquí és més difícil que al nivell del mar.

–Molts pilots també aprofiten les condicions del país per a fer ciclisme de carretera com a part de la preparació física. És d’aquests?
–Durant l’estiu, sí, però a l’hivern soc més d’skimo, que m’agrada més.

–Aquesta temporada ha estat marcada per la pandèmia. Quin treball fa un pilot professional durant el confinament?
–Depèn del tipus de casa que tinguis. Jo, per exemple, visc a un apartament i han estat tres mesos llargs en els quals he perdut bastant condició física, però com a Andorra el confinament va acabar abans que a altres països, vaig poder recuperar la forma ràpidament.

–Al 2018, va tenir un ‘pique’ amb un altre pilot resident, Aleix Espargaró. Va fer aquelles declaracions en calent o no es penedeix d’haver entrat en escena?
–Van ser en calent. No hem tornat a parlar d’aquest tema, però ens seguim saludant i no hi ha problemes.

–Ell el va acusar de pagar per córrer mentre pilots millors estan a casa i la discussió a través de Twitter va continuar. Creu que ell va creuar la ratlla?
–Avui dia, molts pilots arriben a la MotoGP pagant i mai ha dit res sobre aquest tema, jo realment mai he pagat. Són patrocinadors que volen veure’m allà igual que a ell li paga Aprilia. Luca Marini debutarà i paga Sky, la televisió italiana.

–En general, la relació entre els pilots residents és bona?
–Sí, quan ens veiem tots ens saludem amb molt respecte. Hi ha molts amb els que em porto bé, encara que no siguin amics.

–Per què va decidir venir a viure a Andorra?
–Aquest país permet qualitat de vida. A escala fiscal és molt interessant, però també la vida. Jo prefereixo viure aquí que a Bèlgica.

–A la seva arribada, va muntar la botiga de Jeff de Bruges amb la seva dona. Per què un negoci de xocolata?
–Volíem muntar un projecte així a Bèlgica i aquí no hi havia cap xocolateria. Era el moment de fer-ho i vam tenir la sort de trobar un bon local ben situat. També era una manera de presentar la cultura belga.

–Hi col·labora de manera activa quan no està competint?
–Marie Sophie porta la botiga, però jo també estic aquí i atenc els clients i no em fa cap vergonya. Jo estic molt orgullós. Els clients, de vegades, se sorprenen i això també m’agrada.

–Tenint aquí la seva empresa, continuarà vivint al Principat quan es retiri?
–Sí, per això també hem muntat aquest negoci, com a pla de futur.