Marta Ballús va ser novena a la classificació general de la Titan Desert 2020 d’Almeria, que es va disputar la setmana passada. L’esportista atén a EL PERIÒDIC per parlar sobre aquesta exigent prova i altres projectes, com Andona, amb el qual està involucrada.

–Va assolir la novena plaça a la general i la sisena en l’última etapa. Imagino que està orgullosa de la feina feta...
–Sí. Vam tenir un parell d’etapes complicades, però a l’última vaig poder treure-ho tot i vaig acabar amb molt bon gust de boca perquè el terreny d’aquesta etapa també m’afavoria bastant.

–Amb una Clàudia Galícia estel·lar, que va guanyar totes les etapes, era impossible per a la resta...
–Ha sigut una edició amb molt nivell. La Clàudia, evidentment, està per sobre de qualsevol, però també Sílvia Roura, Ramona Gabriel, Olga Echenique... Hi havia uns noms amb els quals jo no aspirava a molt més que acabar i estic molt contenta amb el que he fet.

–Com es va viure la que havia de ser l’etapa reina amb tanta pluja?
–Va ser complicat. El dia anterior ja hi havia rumors que potser la cancel·laven, però després van dir que no. Mentre anaves pujant, plovia i queia pedra, però pensava «ho he de fer i ja està». Quan arribes a dalt i et diuen que ja s’ha acabat, no ho acabes d’entendre, però crec que van fer bé d’aturar-la perquè hi va haver gent amb hipotèrmia. Una decisió d’aquestes sempre perjudica o beneficia, afecta tothom.

–Va ser acceptat per tothom?
–No tens més remei que acceptar-ho. Per exemple, jo no soc escaladora i pujar no em va tan bé. Va ser una etapa molt dolenta perquè només es va pujar. Quan ja venia la part de baixada, m’ho van treure del cronòmetre, però el més important és la seguretat. Estem aquí per gaudir.

–Com es prepara una mentalment per aquest tipus de proves amb tanta exigència física?
–Entrenant molt i, sobretot, entrenant-se mentalment. És una prova que té una part física molt important, però també una part mental.  Bàsicament, es tracta d’esforçar-te els dies que et fa molta mandra entrenar perquè en aquests moments és quan es demostra que ho pots fer quan el teu cap diu que no.

–Li va semblar més dura la de l’Aràbia Saudita o la d’Almeria?
–Van ser diferents. Aquesta d’Almeria era una prova on es podria rodar cada dia gairebé tota l’etapa, però aquí hi havia molt desnivell i a l’Aràbia no tant. Allà, se’m va fer molt dura perquè era molt poc ciclable, hi havia molts trams on havies de baixar de la bici. A més, va ser la meva primera cursa per etapes. Quan una cosa és nova, encara es fa més difícil.

–Tenia pensat anar al Marroc o el canvi d’ubicació va ser clau?
–Jo ja estava inscrita a la del Marroc i, quan va haver-hi el canvi, al principi vaig pensar que no hi anava perquè volia anar al Marroc. Però hem tingut un any tan complicat que et ve de gust. Per temes laborals, també era una mica complicat, però a la feina em van permetre anar-hi i ho he d’agrair perquè ho vaig passar genial.

– Com valora les normes Covid-19 imposades per l’organització?
–Et senties molt segur en tot moment. Només arribar et feien la PCR i ja entraves dins d’aquesta bombolla i no podies sortir i tampoc podia entrar ningú de fora. El campament també era totalment tancat. Les mesures de seguretat van ser molt bones en tot moment. Cada dia ens prenien la temperatura i havíem de portar la mascareta en tot moment excepte a la cursa. Hem viscut en una bombolla i jo, per moments, m’oblidava del que estava passant fora amb tot el tema de la Covid-19.

–També és una de les impulsores d’Andona. Com marxa el projecte?
–Està funcionant molt bé. El vam llençar al juliol i ja tenim més de 150 socis i sòcies. Estem molt contentes. L’únic problema és que, amb la Covid-19, no podem organitzar gairebé res, però seguim amb moltes ganes de muntar sortides, xerrades i mil activitats per tots els socis i sòcies.

–Prefereix el ciclisme de muntanya o el de carretera?
–Prefereixo de muntanya, però cada vegada m’agrada més el de carretera.

–Com es combina tanta preparació física amb el treball i la rutina diària?
–Això és el més complicat. De cara a l’estiu és més fàcil perquè els dies són més llargs i acabes de treballar i encara tens temps de sortir amb la bici, però ara m’aixeco d’hora al matí i surto per fer una mica d’esport. A la tarda, acabes entrenant indoor. No tinc fills i el temps lliure el puc dedicar per a mi.