Luigi San Nicolás (1992) és un dels fitxatges del nou Atlètic Club Escaldes. El davanter internacional confia al 100% en aquest projecte ara que està consolidant la seva plaça a la selecció, cada cop amb un paper més actiu.

–S’ha afegit a un projecte il·lusionant. Com es preveu la temporada?
–Amb moltes ganes, perquè Antonio Martínez ha fet un gran equip i està fent les coses de manera molt professional. Tenim moltes ganes de començar, encara que s’ha ajornat l’inici, però esperem portar el projecte ben amunt.

–Quines van ser les claus del seu fitxatge?
– Portava tres anys a l’Engordany, on no em podia queixar perquè sempre he tingut confiança i ho he jugat tot. Però van venir Antonio (Martínez) i Fabio (Serra) amb aquest nou projecte. Quan a Andorra hi ha intenció de professionalitzar alguna cosa, et donen ganes de provar. A més, com ara estic anant amb la selecció i aquest projecte és ambiciós, volia provar.

–S’han marcat algun objectiu concret o estan una mica a l’expectativa?
–L’ambició del club és, com a mínim, anar a Europa. Han portat jugadors de la selecció i altres que formen un equip que pot lluitar per tot. A escala personal, et diria que lluitar per la lliga, però això és molt complicat perquè hi ha equips que porten molts anys a dalt i altres equips que han fitxat bé.

–Però aquesta temporada es presenta la més igualada dels últims anys...
–Exactament. L’Inter, a l’haver guanyat els dos títols, s’ha reforçat molt bé i té un equipàs. L’FC Santa Coloma porta uns anys amb un nucli espectacular i sempre és a dalt. La UE Santa Coloma té molt bona pinta amb gent molt jove també seleccionable. Pràcticament tots els equips s’han reforçat i això és bo per la lliga i pel país. 

–I comparteix vestidor amb el seu germà. És un motiu d’orgull?
–Sí, feia anys que no compartia amb ell un club. Tenim molta confiança per a comentar les nostres errades i virtuts. És un orgull estar amb ell i amb Chus (Rubio), que és el meu cunyat. Estem tots en família.

–I més fent-ho també a la selecció. D’això sí que no hi ha molts casos al món del futbol...
–Sí, a més a la selecció també està el cas dels Rubio. És un orgull. El meu germà està a un nivell molt alt i jo intento, a poc a poc, anar guanyant-me la confiança del seleccionador. Estic entrenant fort i cada cop més en la dinàmica de la selecció, entenent més el joc. I amb el meu germà, molt content de compartit vivències del futbol amb ell.

–A banda, que tres jugadors, i podrien ser quatre comptant Chus Rubio, de l’Atlètic estiguin convocats és un símptoma d’aquest creixement del club?
– Sí, i Maneiro també va estar, però ara ja no. Javi també, encara que ara està fotut del genoll. Això parla de les coses bones que està fent l’Atlètic perquè això és bo pel club i el farà créixer. A més, envoltar-te de companys com ells sempre et fa bé.

–La temporada passada va ser escollit per la banqueta de l’equip ideal de la temporada d’EL PERIÒDIC. Espera estar aquest any a l’11 titular?
–Tinc l’ambició molt alta. És veritat que hi ha molts bons davanters a la lliga, com per exemple, Genís (Soldevila), que és espectacular. Però a l’Engordany, jo sempre he sigut el pitxitxi, juntament amb Sebas Gómez, i ara, amb la qualitat de plantilla que hi ha a l’Atlètic, espero ser a dalt i tenir una bona temporada quant a gols.

–Però cada temporada resulta més difícil. Com valora el creixement de la lliga?
–S’ha comentat, sobretot, als últims anys, que cada cop costa més fer gols i hi ha resultats més curts. Ja mai saps què passarà, no ho pots preveure. Això és bo per la lliga perquè no hauria d’haver tanta diferència del primer al vuitè. Com més igualat sigui tot, millor; aquesta és una cosa bona del futbol.

–S’atreviria a mullar-se amb els equips que estaran a la part de dalt, a banda de l’Inter i el Vall Banc?
–El Sant Julià ha portat alguns jugadors d’Espanya i sempre està competint a dalt, entrin o no a Europa. L’Engordany porta tres anys seguits entrant a Europa. Jo he estat allà i sé els jugadors i la qualitat que hi ha i també estaran lluitant. Nosaltres volem anar a Europa, però s’espera una temporada dura i més amb tot el que està passant, que no se sap si finalment seran només dues voltes de calendari. Has de perdre menys punts pel camí perquè si no, no hi arribes. Hi haurà més o menys sis equips lluitant per Europa.

–S’ha plantejat sortir a jugar fora del Principat?
–Quan era petit vaig sortir bastant. Ara, ja he fet la meva vida a Andorra i ja tinc la meva feina aquí. Sí que m’agradaria provar fora, però tal com estan les coses és complicat. És clar que un futbolista sempre li agrada sortir, però jo ho tinc tot aquí i si la lliga va creixent i hi ha projectes com el de l’Atlètic, no ens podem queixar.

–A què dedica el seu temps fora del futbol?
–Estic treballant per a una empresa que va a treure una nova xarxa social (Olyseum, patrocinador de l’Atlètic). Estic treballant amb el Carlos, que és el CEO, i ara dedico la meva vida a això. Quan puc fer-ho, el que més m’agrada és viatjar.