Marc Grau (Gandia, València, 1994) és resident al Principat i combina el seu treball com a dissenyador freelance amb l’entrenament personal d’unes 40 persones, el futbol americà i la preparació per a les seves competicions. Fa una setmana, va ser subcampió de la competició de powerlift Drums of War 2020, celebrada a Collbató, Barcelona, on va trencar dos rècords d’Espanya, un a la modalitat de sentadeta i l’altre a la suma d’aquesta amb les de press banca i pes mort.

–Com se sent després de trencar dos rècords d’Espanya?
–Era la idea que tenia al cap, però em sento molt bé perquè és una mena de somni o assoliment que et proposes.

–A més de powerlift, competeix en fitness o culturisme o la preparació és diferent?
–La preparació és diferent, però també competeixo en culturisme i jugo al futbol americà.

–On juga al futbol americà?
–A Barcelona, a la lliga espanyola. Aquest mes passat no he anat perquè tenia la competició, però baixo a entrenar els dilluns, dimecres i divendres al vespre.

–D’on es treu la motivació els dies que no li ve de gust entrenar?
–Si fas una cosa, has de trobar la motivació. És momentània, no com la felicitat, que és una cosa permanent. Si una cosa t’agrada i tens un objectiu, et motives tu mateix per tal d’assolir-lo i vas a per ell amb tot el que suposa. No ho fas per una força astral o per estar obligat a fer-ho.

–Quant temps abans d’aquest tipus de competicions comença la preparació específica?
–Estàs tot l’any treballant, però depèn de com afrontis la preparació.  En aquest cas, ha suposat uns dos mesos i mig. Quan vaig tornar del confinament, em vaig posar a entrenar fort de nou. De fet, els meus objectius eren inferiors, però als entrenaments vaig veure que podia aspirar a més.

–A llarg termini, és més important l’alimentació o l’entrenament?
–Ambdues perquè l’alimentació és la màquina o el mitjà per a moure tants quilos i l’has de tenir al 100%. L’alimentació és cuidar el teu cos, la teva salut. Però, evidentment, si no entrenes fort, no progressaràs. Per tant, diria que hi ha un 50-50 d’importància.

–Com ha afectat la Covid-19 a aquest món?
–Ha afectat bastant. De fet, aquesta competició la tenia al març i dues setmanes abans ens van confinar. Emocionalment, va suposar una gran davallada. Després, van decidir ajornar-la per a finals de setembre amb la incertesa de si se celebraria o no, però vaig recuperar les ganes i vaig decidir preparar-me igualment per si es feia. La quarantena em va afectar bastant, no sabíem quant temps seria, si comprar material per a entrenar a casa o no perquè és molt car i has de tenir l’espai habilitat.

–Quines seran les seves properes competicions?
–Hi ha una al desembre, però encara no sé si hi aniré. El meu objectiu és més de cara a l’any que ve, anar al març a Milà o a l’abril a França i a finals d’any a Portugal. Totes són competicions internacionals.

–Per què va decidir venir a viure a Andorra?
–Per diversos motius. La meva parella viu aquí, que és un bastant important. A més, ja estava cansat de viure a Barcelona perquè m’he criat a Gandia amb la natura i la platja. Ja havia acabat d’estudiar la carrera i els màsters i no m’agradava un lloc tan cosmopolita. Vaig donar el pas per venir a viure aquí amb la meva parella.

–Quanta gent està formant?
–No faig entrenaments presencials perquè no em dedico exclusivament a això. Soc dissenyador, encara que també tinc formació esportiva. Els faig una dieta, revisions, plans d’entrenament i em donen un feedback de com es troben, quin pes tenen, etc. Actualment, porto unes 40 persones, que és el que em permet compaginar-ho amb el meu treball.

–Es pot viure de les competicions a través dels patrocinadors o s’ha de combinar amb l’entrenament personal?
–Depèn del nivell. Si estàs a un nivell alt i tens la sort que les marques es fixen en tu pots viure. Les marques esportives i de suplementació ofereixen grans xifres que són una gran ajuda. Però és un tema delicat perquè, avui dia, no és tant els mèrits de l’esportista, sinó una persona que atregui masses a les xarxes socials.

–Ha notat un interès creixent del fitness al país?
–Sí, no sols a Andorra, sinó a escala mundial. Cada vegada hi ha més inquietud pel món del gimnàs i estan sorgint més marques de suplementació i de roba esportiva, que és una cosa que demostra aquest creixement.

–Creu que algun dia passarà de moda o és un estil de vida?
–Per a molta gent, és una moda, evidentment, i tal com creix, desapareixerà, però també hi ha molta gent, que ho agafa com un estil de vida, com a esport, com a dia a dia. Hi ha persones de 60 o 70 anys que va començar l’any 2000 o abans i segueix practicant-ho. Aquesta gent és la que, finalment, perdura. No obstant això, també hi ha gent que vol posar-se en forma aquest any però el que ve ja no.

–Quin consell li donaria a un principiant?
–Li diria que entreni bé, l’alimentació ja vindrà, perquè la gent comença a entrenar sense saber res i mirant coses d’internet, on hi ha moltes mentides i molts mites. Que no busquin la informació a internet, sinó que contractin un professional perquè al principi es progressa molt si fas les coses bé. Si no progresses, et frustres i abandones.

–És més recomanable entrenar amb barres i peses que amb màquines?
–És com la cuina. Pots fer una mateixa recepta amb diferents ingredients i que surti igual de bona. El més important és barrejar les coses perquè sentis que és efectiu per a tu i no centrar-se en una sola cosa.

–Ja s’ha acabat l’estigma dels anabolitzants en aquest tipus d’esports?
–No passa només en el fitness, sinó a nivell esportiu en general. Quan una persona destaca, se l’ataca en aquest sentit. El més important és el treball diari de la persona.