Mònica Doria (la Seu d’Urgell, 1999) representarà Andorra als Jocs Olímpics de Tòquio, ajornats al 2021, que seran els seus primers. De moment, serà l’única atleta del Principat allà. La reconeguda esportista continua entrenant a la seva localitat natal amb la mirada posada en un calendari que no està del tot definit a causa de la Covid-19, però, sobretot, en les Olimpíades i les seves estades prèvies al país nipó.

–Com es porta la nova normalitat a l’esport?
–No hem trobat massa canvi perquè és un esport molt individual. Simplement, amb un canal artificial per entrenar ja tenim suficient.

–Així i tot, s’han suspès competicions.
–Sí, aquest ha sigut el fet més canviant. Tot això va començar just quan havíem d’iniciar la temporada, però tot es va aturar i no vam poder començar. Ara s’està intentant fer algunes competicions a l’octubre i al novembre, però és una temporada una mica estranya.

–Com eren els entrenaments d’una palista professional durant el confinament?
–Van ser gairebé dos mesos sense poder remar a l’aigua. Teníem un ergòmetre, que és com una màquina de remar,i entrenàvem bastant. A més fèiem sessions de gimnàs amb el que teníem a casa, una mica el que podíem.

–També va aprofitar per estudiar. Acabarà la carrera tot i haver de combinar els estudis amb l’esport?
– Aquesta és la idea que tenia des del principi. Anteriorment, estava a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i aquest any he decidit canviar-me a la universitat a distància per poder portar-ho una mica millor perquè se m’estava fent molt difícil.

–Té pensat relacionar els seus estudis amb l’esport en un futur?
–Indirectament, sempre hi haurà una relació. És una part tan important de la meva vida que és una mica cap on va dirigit tot. Encara no tinc massa clar què és el que faré quan acabi la carrera, però crec que anirà cap aquí.

–Abans, va estar entrenant a Tòquio per preparar-se pels Jocs Olímpics. Tenint en compte que seran l’any que ve, tornarà allà d’estada?
–Sí, òbviament, és la idea que tenim. De moment, no sabem quan seran els períodes d’entrenament, però tenim clar que ha d’haver almenys tres o quatre abans dels Jocs Olímpics.

–Representar el teu país a unes Olimpíades sempre és un motiu d’orgull, però fer-ho amb Andorra té un valor afegit?
–Sí, és una cosa que encara no m’ha passat, però sent de moment l’única del país i imaginant que no serem molts els que estarem allà, hi ha aquest plus d’il·lusió.

–Allà l’objectiu prioritari serà gaudir de l’experiència o en té algun de marcat?
–El simple fet d’estar allà serà una cosa completament diferent i he d’intentar absorbir totes les experiències noves que pugui, però sí que tinc la intenció d’estar entre els millors. També tinc un any més per preparar-me i puc aconseguir estar bastant amunt si tot va bé, perquè el nostre esport és bastant aleatori, però faré tot el que estigui en les meves mans.

–És factible aconseguir medalla?
–Més que un objectiu seria un somni. Els meus objectius han de ser realistes. Hi ha moltes noies que tenen molt nivell. Sé que puc estar al seu nivell, però és una competició molt important on s’ha de saber portar les emocions i algunes rivals amb més experiència ja ho tenen aprés.

–El passat mes de maig, va ser l’esportista andorrana més beneficiada per les ajudes del Govern. És un bon reconeixement malgrat ser un esport minoritari...
–Sí, a més, hi va haver un augment considerable en comparació a l’any passat, però gran part d’aquestes ajudes les he de destinar a moltes competicions o estades fora perquè per part de la federació hi ha moltes despeses que no es poden cobrir.

–Són suficients aquestes ajudes institucionals per finançar els desplaçaments?
–Si em comparo amb altres esportistes andorrans, per exemple de l’esquí, tenen ajudes molt semblants a les meves, però són completament per a ells com a esportistes. Totes les despeses d’entrenadors, de competicions o d’entrenaments fora les tenen cobertes. Tenim l’objectiu d’aconseguir un plus perquè no acaba de ser suficient.

–A diferència d’altres esports, una mínima errada penalitza de manera greu. Com es treballa la concentració?
–És una cosa que forma part del nostre esport. Són menys de dos minuts de baixada i en aquest temps t’ho jugues tot. A la mínima errada pots arribar a tocar portes o a saltar-te’n i això requereix una concentració molt gran, però l’única manera de treballar-ho és competint i aprenent a portar aquestes emocions.

–Ha notat una diferència en el reconeixement de l’esport femení al Principat des d’uns anys enrere?
–No tinc molts coneixements de com ha avançat aquest aspecte, però crec que cada vegada se li dona més importància i s’ajuda més a les esportistes perquè, realment, hi ha esports on les dones són molt minoritàries. Crec que va en bona direcció, però hi ha feina per a fer.

–A la Nit de l’Esport 2019, va ser nomenada millor esportista femenina. A quines altres hagués premiat?
–Vicky Jiménez està tenint uns resultats increïbles que haguessin merescut aquest premi.