Nico Medina és una de les joies del futbol andorrà. Malgrat no haver gaudit de molts minuts la temporada passada amb l’FC Santa Coloma, manté l’olfacte de gol i, ara, estrena projecte amb l’Inter d’Escaldes com a jugador del primer equip i entrenador de la base. El xilè té una trajectòria balsàmica, havent coincidit amb jugadors de la talla d’Alexis Sánchez o Arturo Vidal i havent competit a la Segona Divisió d’Espanya.

–Ha arribat just a temps per integrar-te al club abans de la Champions.
–En cap moment hem apurat els processos. L’Inter va expressar l’interès per mi un cop acabades totes les competicions. Després, em van explicar el projecte i la gent que hi havia, però jo ja tenia coneixements del club. S’ha donat ara, però no apurant per la situació d’Europa perquè jo no puc competir, però volia començar per conèixer el grup i estar integrat de cara a l’inici de lliga.

–Quins altres aspectes del projecte de l’Inter li van cridar l’atenció?
–Em van saber explicar molt bé el que jo podia aportar al projecte ara que ja porta un temps i s’ha consolidat amb el títol. Si et diuen que et volen només perquè ets un bon davanter però no com pots encaixar, sempre tens més dubtes, però parlar amb la gent de l’Inter per saber què puc aportar i què volen de mi em va deixar clares les coses per  prendre una decisió.

–Ha rebut crítiques per fitxar per l’equip rival?
–No, almenys directament. Òbviament, en una altra lliga amb més aficionats, probablement, hauria rebut moltes, però aquí no. Vaig rebre missatges privats d’alguns companys de l’FC Santa Coloma dessitjant-me el millor. Quan em vaig acomiadar, van entendre perfectament la situació, saben que és part del futbol.

–És clar, no té res a veure amb canviar de la Universitat de Xile a Colo Colo...
–Exactament. Jo he fet aquest exercici amb la meva família. Els vaig explicar que el que acabo de fer a Andorra és exactament això. Allà, no només hauria rebut crítiques, sinó també amenaces perquè la gent és molt apassionada i creuen aquests límits.

–Com és treballar amb un tècnic amb tants coneixements com Adolfo Baines?
–És molt agradable poder estar amb un entrenador com ell. És una persona que transmet energia, serietat, intensitat... I tots sabem els coneixements que té. Vull estar a punt i sumar-me al grup per competir com és aviat millor perquè crec que gaudiré molt. Així m’ho han fet saber els companys i ho veig jo. Ara, no estic treballant amb ells perquè estic sortint d’una lesió i estic una mica al marge, però em quedo mirant els entrenaments complets i donen ganes d’estar perquè l’entrenador està posat al cent per cent i això motiva a qualsevol.

–Té l’espineta de no haver pogut estar una temporada sencera a les ordres de Jorquera?
–No queda l’espineta ni la sensació de res pendent perquè, senzillament, és part del futbol. Ja he canviat bastant d’equip en la meva carrera i he estat amb molt bons tècnics. Tinc la convicció que el Santa Coloma serà una altra cosa aquest any i treballarà de manera molt més seriosa. Serà una lliga molt entretinguda.

–Ja és un jugador veterà. És Andorra un bon lloc per retirar-se com ja va comentar el seu company Fede Bessone?
–Estic totalment d’acord amb Fede. També és una persona que ha recorregut molt i ens ha tocat viure en distints llocs. A mi també em sembla que és un bon lloc per a retirar-se i estar amb la família. També em va motivar molt al principi perquè amb la meva experiència al Lusitans, segurament, hagués buscat un nou rumb en un altre lloc, però aquest país té alguna cosa especial, sobretot per a gent com nosaltres, veterans i amb família. És un bon país per finalitzar la carrera i anar iniciant l’altra part. Ara, també començaré a entrenar a les categories inferiors de l’Inter.

–Cal una mica d’aquesta veterania per la competició europea?
–S’ha de fer una mica una barreja de veterania i joventut. En aquest tipus de partits, la veterania compta en jugades molt específiques com els marcatges, certs moviments o saber manejar el partit als minuts finals, però també es necessita treball i jo he vist molt motivats tots els jugadors veterans de l’Inter.

–Ja han analitzat el Dundalk?
–Ja s’ha anat parlant, però el treball més específic amb vídeos i xerrades es farà aquesta setmana.

–Ha jugat amb futbolistes de renom com Alexis Sánchez, Arturo Vidal o Gary Medel a les inferiors de Xile. En quin moment nota que ells marquen la diferència per arribar més lluny que altres jugadors de la seva generació que també tenien qualitats?
–És difícil veure-ho perquè érem un grup d’iguals i tots teníem la mateixa ambició i no ho notes tant. Veus que són jugadors amb coses especials, però probablement, en el cas d’Alexis, li ajuda el pas pel futbol argentí abans d’arribar a Europa. Potser, el salt del futbol xilè a l’europeu és molt gran. Quan Arturo destaca en la lliga alemanya, que és tan estructurada, te n’adones que pot arribar lluny. Són pocs els privilegiats tocats per una vareta màgica. Són exemples de jugadors dels quals surt un cada 10 o 15 anys en un país com Xile.

–Pels lectors que no hagin seguit la seva carrera, quin tipus de davanter és?
–Anys enrere et diria que era un jugador amb molt recorregut, de pressionar cada pilota. Ara, em defineixo més com un davanter d’àrea, amb bona tècnica i presència. És el que crec que m’ha fet destacar aquí, on he sigut un jugador bastant efectiu en les ocasions que he tingut, que la majoria han sigut gol, malgrat no haver tingut molts minuts, sobretot, aquest últim any.

–També ha jugat a clubs amb grans aficions com el Castelló o l’Osasuna. Es troba a faltar aquí?
–És difícil adaptar-se a això. Costa fer un gol i que no s’escolti el crit que, òbviament, motiva. És complicat, sobretot, a l’hivern, que mires la tribuna i no hi ha ningú, ni la família perquè fa molt fred. Tu estàs concentrat en el que passa dins del camp, però és estrany.

–L’afició és un dels aspectes que li falta al futbol andorrà per acabar de créixer?
–És un aspecte que es podria millorar, però és difícil perquè no sé com es podria fer una planificació general que provoqui un interès general, no només de la gent gran, sinó  des dels més petits i que es generi passió, que n’hi ha, perquè l’FC Andorra arrossega molta gent. El fet que hagi entrat Piqué ja va generar afició. M’agradaria que passés això al futbol andorrà.

–Quines solucions a llarg termini es podrien donar per potenciar aquest esport?
–És complicat dir-ho des d’una posició com de directiu, però com a futbolista, jo puc aportar professionalisme i demostrar un camí a la gent jove de l’equip. Òbviament, un jugador no ve aquí  per a fer-se millonari ni pels diners i una de les meves motivacions, ja que és un futbol amb tant marge de millora, és aportar al seu creixement.

–I després del futbol, a què es dedicarà Nico Medina?
–Després d’haver jugat 15 anys com a professional i abans vuit a la base de la Universitat de Xile, d’estar en tants països amb diferents maneres i entrenadors, tinc experiència com per a poder aportar i no m’agradaria deixar el futbol. Vull seguir lligat, però encara no sé des de quina posició, si entrenador, director, etc. Ja tinc propostes, però encara em queden alguns anys. Estic molt content a Andorra i ara estreno projecte nou. Si sento que aquest és el meu lloc i em sento volgut i valorat, m’encantaria seguir creixent aquí i aportant des d’una altra posició.