Albert Jorquera és el nou entrenador de l’FC Santa Coloma. Aquesta serà la seva primera aventura en solitari a les banquetes, però acumula l’experiència d’haver sigut ajudant de Gabri al Juvenil A del Barça, a l’FC Andorra i al Sion, a més d’haver començat com a entrenador de porters a la UE Llagostera. Abans, cal recordar la seva etapa com a porter del Barça guanyador del triplet, on era suplent de tot un campió del món com Víctor Valdés, abans d’anar al Girona.

–Com ha vist l’equip després dels primers entrenaments?
– Molt bé. La veritat és que estic molt content. És normal que l’actitud sigui molt bona ara al principi, però ha sigut així. El nivell tècnic no em va sorprendre perquè ja els havia vist jugar.

–Ara estaran tots intentant guanyar-se un lloc.
–Sí, i espero que així sigui. Jo sempre demano el màxim als jugadors i sé que amb una actitud positiva tenim molt guanyat.

–Sembla que els jugadors no van acabar la lliga i la copa massa motivats. Com els veu ara d’ànims?
–No puc parlar de la temporada passada. Jo parlo de les poques coses que he vist fins ara i no tinc cap queixa, al contrari, estic súper content.

–Llavors, mentalment, encara que queda una mica, ja estan preparats per la competició europea?
–Encara queden dues setmanes ben bones d’entrenament on espero que l’equip es posi a to tant mental com físicament per poder abordar el partit del dia 20 amb les màximes garanties.

–Per tant, ara estareu enfocant els entrenaments per conèixer-vos una mica més i la propera setmana ja de cara a la competició, no?
–Jo ja he començat amb la meva idea des d’un primer moment perquè no tenim molt temps fins al primer partit i he volgut que veiessin quina era la meva idea, què és el que penso i el que volem fer. Quan abans ho fem, millor.

–Algun rival que vulgui evitar en el sorteig?
–No. Tenim un dels coeficients més alts i, a més, encara no conec cap dels rivals, no he vist cap partit. Quan ens toqui un, l’analitzarem.

–L’objectiu de l’any que ve és tornar a guanyar la lliga?
–Totalment. Quan vaig parlar el primer dia amb el grup, vaig dir que l’objectiu i la motivació havia de ser aquest perquè, durant molts anys, s’havia aconseguit, però aquest any no i no hi ha res més maco que tornar a assolir una fita d’aquestes.

–És la seva primera aventura en solitari a les banquetes. Com ho porta?
–Està clar que és un any molt motivant per mi perquè crec que aprendré moltíssimes coses noves i a prendre més decisions. Segur que serà un any molt profitós.

–Després d’haver sigut porter i entrenador de porters, quina importància li donarà a aquesta part del cos tècnic en els entrenaments?
–Quan tinc un cos tècnic és perquè el conec i sé com treballa. Els dono a tots la màxima confiança. A partir d’aquí, si hi ha alguna cosa que puc dir o aconsellar també ho faig.

–Ha estat pràcticament tota la vida al Barça. L’estil de joc que proposarà serà semblant al de La Masia?
–Serà un estil de voler tenir la pilota i amb un joc dominador, però també adaptant-nos a l’equip i als jugadors o a la forma física de cada jugador en cada moment. No anem a executar una idea sense adaptar-la.

–Hi ha algun aspecte tàctic de la temporada passada que s’hagi de canviar sí o sí?
–No vull donar pistes, però sí que es farà un canvi tàctic.

–Al Barça també va assumir el rol de suplent d’un gran porter com era Víctor Valdés. Ara, com a entrenador, com creu que s’han de gestionar els minuts per tenir a punt a tot el planter?
–La pròpia competició i el propi rendiment dels jugadors ho va marcant. Està clar que no es pot regalar els minuts, te’ls has de guanyar, amb més o menys encert, però amb actitud i amb ganes de treballar. A partir d’aquí, l’encert determinarà qui juga més, però si un jugador no està motivat o no té ganes, no li has de regalar res.

–Aquella lesió amb la selecció catalana va ser l’única culpable de la seva sortida del Barça?
–Sí que va tenir una mica a veure perquè és una lesió important i llarga, però és veritat que després estava perfectament. A l’any d’estar bé i veure que no es comptava amb mi, es va produir la sortida. Vaig estar tot un any a les ordres de Pep (Guardiola) i ell va creure que no havia de seguir.

–Tornem a la seva etapa com a entrenador. Va tenir un període breu a l’FC Andorra. Com va portar la pressió de perseguir uns objectius tan alts sent un debutant en la categoria?
–Els objectius van anar canviant segons passava la temporada. Vam començar pensant que ens havíem de mantenir i, després de la primera volta, l’objectiu era pujar. Ho vam portar molt bé fins que els resultats no van ser els que ells creien que havien de ser. Però també he de dir que sent segon entrenador es viu més bé (riu).

–Gabri va dir al marxar del club que Gerard Piqué l’havia decebut. Creu que no va ser justa la decisió?
–Segurament, va ser justa per ells. Ells tenien uns objectius que creien que no anàvem a complir i es va prendre aquesta decisió. Jo no diria justa o injusta, diria encertada o desencertada, perquè al cap de deu dies s’aturava la lliga.

– Abans també va estar a Suïssa amb Gabri. Com va anar l’experiència allà?
–Va ser una experiència bona en quant a adquirir coneixements d’altres lligues, però també va ser una etapa molt curta perquè vam anar a un club complicat, que solia tenir dos o tres entrenadors a l’any, i els resultats no ens van acompanyar. Ens vam arriscar i no va acabar de sortir del tot bé.

–D’altra banda, també és llicenciat en Gemmologia amb especialització en diamants. És la seva altra passió a banda del futbol?
– A casa sempre hem tingut negocis relacionats amb l’or i la joieria, per tant, és una cosa que sempre he viscut des de l’entorn familiar i que sempre m’ha agradat. És una de les coses que vaig poder compaginar amb el futbol i que, a hores d’ara, encara em serveix perquè tinc empreses relacionades amb aquest sector.

–Es veu vivint únicament dels seus estudis si algun dia deixa el futbol?
–Sí. De fet, fins ara, he de dir que guanyo més diners amb aquestes coses que amb el futbol com a entrenador (riu de nou).