Fede Bessone (1984) va jugar la passada temporada a l’FC Andorra. Era un d’aquests capitans que tothom sabia que es convertiria en entrenador en un futur. Sembla que ho porta a l’ADN. De moment, però, formarà part del cos tècnic de Nacho Castro la propera temporada, però l’argentí té clar que serà primer entrenador algun dia. A més, parla sobre la seva empresa, a través de la qual forma a nens i nenes combinant el futbol i l’anglès.

–Com va sorgir la idea de passar al cos tècnic?
–El club em va comunicar que no em podien renovar perquè físicament no estava al nivell que ens exigirà la temporada vinent i em van donar aquesta opció.

–Què creu que pot aportar al planter des de la banqueta?
–Crec que li podem treure profit al fet de conèixer a la majoria dels membres del planter. A més, puc aportar tota l’experiència que he tingut com a jugador.

–Quin estil de joc podran veure els aficionats tricolor aquesta temporada?
–Intentarem dur a terme un joc molt vistós, és a dir, un joc combinatiu. Aquesta és la filosofia i la idea del club. No vam poder veure molts partits de Nacho Castro amb la Covid-19, però seguirem la mateixa línia.

–Aquest és un primer pas per a ser primer entrenador en un futur?
–La veritat és que vull ser cautelós en aquest aspecte, però no m’amago, sí que m’agradaria ser-ho en un futur.

–Ja va ser entrenador dels nens a un campus del club. És la banqueta la seva vertadera passió, més que els terrenys de joc?
–No, m’agrada molt formar els nens com a futbolistes i com a persones, però he gaudit moltíssim com a futbolista i, avui dia, jugaria fins als 45 anys si el meu cos pogués suportar-ho.

–Expliqui una mica com funciona la seva empresa de campus.
– La vaig fundar amb el meu germà i un amic i intenta combinar el futbol amb l’anglès. Quan vaig anar a jugar al Regne Unit amb 23 anys, no tenia ni idea de parlar anglès. D’aquí neix aquesta idea. Òbviament, no pretenem que els nens parlin anglès en una setmana, però és veritat que anant allà es relacionen amb nens anglesos perquè juguen partits amistosos i després anem a dinar tots junts. També els fem parlar entre ells i presentar-se davant de tot el grup per trencar una mica el gel. Als pares els sembla molt bona idea. És el cinquè any que ho fem. Aquest any anàvem a Newcastle perquè allà conec el central internacional amb l’Argentina Federico Fernández, que és molt amic meu, però amb la Covid-19 no ha pogut ser i ho farem l’estiu que ve.

–Passem a la seva etapa com a jugador. Quina valoració fa de la temporada passada?
– Va ser una llàstima perquè vam començar molt bé i vam ser líders durant algunes jornades. Després, a causa de les lesions, el nivell dels rivals i alguns partits en els quals no vam tenir sort, vam enllaçar moltes derrotes consecutives que ens van fer molt de mal i ens van apartar dels llocs de dalt. No vam ser capaços de sortir d’aquella situació. Malgrat això, la valoració és totalment positiva perquè el planter estava dissenyat per Tercera Divisió. A més, els dos últims partits amb Nacho Castro vam sumar quatre punts i ens quedaven 10 partits per davant on podíem remuntar però es va aturar la lliga.

–Ha jugat a lligues molt fortes com les millors del Regne Unit. Què destacaria de la seva experiència com a futbolista?
–Vaig anar a jugar al Swansea, en aquell moment a Segona Divisió (Championship). Va ser una experiència molt maca perquè el futbol es viu d’una altra manera a Anglaterra. La gent és molt apassionada, ho viu moltíssim i els estadis sempre estan plens. Va ser increïble i inoblidable. Sento que soc molt afortunat després de tants anys practicant aquest esport que tant estimo.

–Què canvia del futbol europeu a l’americà?
–Jo vaig estar allà l’any 2013. Ara, ja han anat entrenadors molt més preparats. El que jo vaig poder veure és que no hi havia ordre. Els jugadors es desordenaven i els partits es trencaven molt ràpidament. Ara s’ha fitxat a jugadors amb més talent i que combinen molt més que abans, que només ho fèiem nosaltres i el New York Red Bull. Era molt complicat perquè el desordre del rival feia que et desordenessis tu.  De fet, pels partits fora de casa canviàvem el sistema a un 4-4-2 per a evitar el desordre. Als partits que he vist últimament, passa el mateix, però en menys mesura.

–Els seus inicis al futbol base d’elit van ser a la pedrera del Barça. Com va arribar l’oportunitat?
– Vaig tenir moltíssima sort després d’estar cinc anys a l’Atlètic Segre. És un club que mima els nois amb l’objectiu que algun dia et puguin facilitar una sortida. Estic molt agraït. De fet, l’any passat em van fer un homenatge. Quan jo era juvenil de primer any, vam ascendir de Preferent a Lliga Nacional. Com tot l’equip, vaig fer una temporada increïble. Uns anys abans, el club va signar un conveni amb el Barça. L’home que venia a veure els nostres partits era el pare de Bojan Krkic. Vaig començar amb el Juvenil de Divisió d’Honor i després vaig pujar al Barça C. Vaig poder viure a La Masia i formar-me en valors. Vaig passar quatre anys increïbles i el que vaig aprendre allà com a futbolista i com a persona no ho oblidaré mai.

–Va coincidir allà amb promeses que després van ser professionals?
– Sí, vaig jugar mitja temporada amb Leo Messi. També vaig tenir la gran sort de coincidir amb molts jugadors que ara estan a Primera Divisió, com Rubén Martínez. De vegades, pujava a entrenar amb el Barça B, on estava Thiago Motta, Víctor Valdés, Jorquera, Andrés Iniesta... A més, molts vivíem a La Masia i ens coneixíem. Tinc molt bons records.

–Després de rodar per molts equips, sembla que ha trobat una estabilitat aquí.
– Sí, estic molt content perquè és un país tranquil i preciós on es viu molt bé. Sóc aquí amb la meva dona i els meus dos fills i estem gaudint com nens petits. No va ser fàcil venir aquí perquè jo era un dels capitans d’El Prat i era molt feliç, però quan em van trucar i em van comentar el projecte, vaig veure la magnitud i l’ambició que tenien i va ser fàcil enganxar-se. Han passat dos anys i sento que han sigut quatre o cinc perquè tot ha sigut molt intens. Vaig venir al Nadal, estàvem a 20 punts del Manresa i li vam donar la volta i vam ser campions de lliga. La temporada passada també va anar molt ràpida. Estic molt agraït al club que va apostar per mi, primer com a jugador i ara com a membre de l’staff.

–Té pensat tornar a l’Argentina per entrenar en un futur?
– No. Les coses allà no estan molt bé. El país és molt inestable i insegur. Jo tinc dos fills i vull que creixin en un lloc segur i que tinguin una bona educació i estabilitat i aquí ho hem trobat. Sí que tornaré de visita perquè tinc un oncle allà i el país és preciós.