El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, concedeix la seva primera entrevista post-Covid i fa un balanç de la trajectòria de la pandèmia tant al Principat com a escala internacional. A més, defensa la gestió feta pel Govern i el SAAS i agraeix el suport a tots els grups parlamentaris i el comportament de la ciutadania.

–Vostè sempre ha admès que a la tardor podria haver-hi un rebrot de Covid-19. Vist el panorama internacional, aquest podria arribar abans del previst?
–El cert és que no en sabem gaire, però la sensació que tenim és que els brots, no rebrots, que puguin haver-hi aquests mesos seran lleus, com el cas actual del María Moliner. No ens hem d’esvarar massa, sinó pensar que tenim una capacitat diagnòstica que abans no teníem, gràcies a totes les TMA que estem fent arreu, i que la situació és molt similar a la de la grip. A la tardor, ningú sap què passarà, però la comunitat científica creu que, amb la implantació del virus en la societat i la seva capacitat infectiva abans de tenir símptomes, és molt probable que tinguem un rebrot, la intensitat del qual és impossible de predir.

–L’hospital estarà preparat?
–Això és el que estem treballant en aquests moments. Ens estem organitzant per poder fer front a un rebrot, basant-nos en dues línies estratègiques molt importants. D’una banda, sent molt ràpids amb els diagnòstics mitjançant TMA (i això ja ho tenim) i, de l’altra, tenint un protocol i una eina que ens doni agilitat a l’hora d’elaborar l’enquesta epidemiològica. A part, amb el SAAS, el Col·legi de Metges i el Col·legi d’Infermers estem estudiant uns plans de contingència que afectaran tots els dispositius assistencials per encarar qualsevol pandèmia segons la seva intensitat. L’objectiu, bàsicament, és no haver-nos de tornar a tancar a casa i, sobretot, no col·lapsar el sistema sanitari.

–Ahir van començar a tornar els turistes espanyols. El preocupa que no estiguin tan conscienciats amb les mesures de seguretat com ho estan els andorrans?
–No em preocupa perquè quasi tots ells venen de Catalunya i allà la situació està controlada, sense cap cas greu. A finals de la setmana passada vaig parlar amb la consellera Alba Vergés i em va explicar el model que volen seguir a partir d’ara i això em va deixar molt tranquil. Tot i que no tenim proves, tots coincidim a creure que el virus és estacional i, per tant, de cara a l’estiu és molt poc probable que els contagis vagin a més.

–Però hi ha països europeus en què continua creixent el nombre de casos encara avui dia.
–Haurem d’anar amb molta cura amb aquelles persones que provenen de països que epidemiològicament no estan com nosaltres, com poden ser els de l’Est d’Europa o Rússia. Pel que fa als veïns, la situació és molt similar a la nostra i només tenen petits focus controlats. 

–Andorra ha pecat de protectora i previnguda?
–És indiscutible que el fet de confinar-nos des del principi ha permès no col·lapsar el sistema sanitari, perquè hem tingut un impacte de la infecció molt alt. Si no ens arribem a tancar, haguéssim tingut un drama, perquè la nostra incidència és de 1.100 habitants per 100.000 habitants, una xifra similar a la de la Comunitat de Madrid. Tot i això, malgrat incloure en el mateix sac les persones que s’han mort de Covid com les que s’han mort amb la Covid, la letalitat és del 6% i hem pogut donar les mateixes oportunitats sanitàries a totes les persones malaltes, cosa que no poden dir a Espanya, Itàlia, Bèlgica o Holanda, ni per descomptat al Regne Unit o als Estats Units. Com a metge, trobo horrorós haver de decidir a qui salves i a qui no, d’acord amb un document teòric, i això ha creat patologia psicològica a molts professionals que han hagut d’escollir. La gran virtut del nostre pecat ha estat no col·lapsar el sistema, tot i que sí que l’hem posat en estrès.

–Per què hi ha hagut contagis i morts en centres sociosanitaris públics i no en els privats?
–Pel simple fet que l’entrada d’infecció al Cedre es va produir perquè els primers contagiats van ser els professionals de la Salut. Al Cedre treballa personal del SAAS que es va infectar i va transmetre la infecció al centre sense ser-ne conscient, és clar. A la resta de residències no va passar perquè no comparteixen els sanitaris de l’hospital. Cal recordar que al principi de la pandèmia el 50% dels malalts eren metges i infermers; ells van ser els primers a rebre el cop.

–Tot i això, vostè defensa la gestió.
–És probable que a l’inici no tinguéssim tots els recursos necessaris, però la gestió al Cedre durant la pandèmia ha estat d’excel·lència. Hem de pensar que es va convertir des de ben aviat en el centre d’hospitalització de persones grans amb Covid i, malgrat que va ser on es va produir el primer brot, no en van haver més i la letalitat va ser del 17%, força baixa.

–Aquesta bona gestió es deu als canvis en la direcció que es van produir abans de la Covid?
–Això és un altre tema. Abans de la Covid ens volíem replantejar el model de gestió general del Cedre i, per això, es va contractar a finals del mes de novembre a la Montse Alsina, que té una gran experiència en centres sociosanitaris. La seva missió era valorar com s’estava fent la gestió de l’atenció centrada en la persona i analitzar els problemes interns del centre per prendre decisions. Òbviament que el Cedre s’estava replantejant cap a on havia d’anar, però la gestió de la Covid feta per l’Anna Xandri ha estat excel·lent.

–Per què hi ha tanta confusió, a escala internacional, a l’hora de comptar les víctimes mortals? Per què no s’ha trobat una fórmula igual per a tots els països?
–Nosaltres ho tenim molt fàcil perquè som molt petits i ho podem reportar tot, però els països grans tenen més dificultat de diagnòstic, ja que no tenen accés a les PCR. A totes les persones que s’han mort durant la pandèmia a Andorra se’ls ha fet la prova i, per tant, hem pogut diferenciar les causes. És cert que no hi ha hagut un estàndard sobre com calcular la mortalitat, però crec que no hem de competir en això. 

–La contractació de personal sanitari cubà era necessària?
–Absolutament necessària, perquè cap hospital del món estava preparat per una pandèmia així. A més, vam tenir la meitat del personal malalt, més els seus companys aïllats per ser contactes. El doctor Latorre, molt amic meu, em va dir que eren molt clínics i, per molt que s’hagi qüestionat la seva professionalitat, són molt bons. Estic convençut que la decisió de portar sanitaris cubans i ells mateixos ha salvat vides. La seva contractació va ser una qüestió de pura ajuda humanitària, sense connotacions polítiques.

–Alguns estudis internacionals han donat puntuacions regulars a Andorra. Té alguna cosa a dir?
–Són estudis freds fets en països molt grans en què es valoren aspectes com la capacitat de mobilització de l’exèrcit o l’estructura sanitària interna global. No es tenen en compte especificitats individuals, com les nostres ni el nostre treball en xarxa amb hospitals veïns. La realitat és que el model andorrà està dimensionat i és efectiu, hem donat resposta a la nostra població i la gestió del Govern, el SAAS i la societat ha estat impecable. No ens ha de preocupar el que digui la revista Forbes. 

–Vostè sempre ha estat un ferm defensor dels tests. Confirma que la seva compra es va fer de manera correcta, malgrat la polèmica?
–Sí. Hem aconseguit els millors tests del mercat que són de l’empresa Linkcare, a través del metge Joan Ignasi Martínez Roldán, que ha fet projectes, inversions i col·laboracions internacionals espectaculars. A més, està al capdavant d’un acord entre els governs xinès i espanyol per desenvolupar un hospital a Hangzhou que serà gestionat amb el Clínic, un centre europeu de primera fila. Totes les compres que s’han fet a la Xina s’han fet mitjançant contractes i de manera neta.

–Què ha estat el més dur en l’àmbit del ministeri?
–La presa de decisions immediata. Malgrat que sempre ho hem fet de forma consensuada i seguint criteris científics i mèdics, ho hem fet sense titubejar ni parlar amb els actors econòmics i socials per no perdre temps –després, tots ells han seguit el nostre discurs–. Jo vaig patir molt quan veia que cada dia entraven un o dos pacients a l’UCI per ventilació mecànica. Tenia una obsessió i fins que la situació no es va estabilitzar, no em vaig relaxar. Que tots els grups parlamentaris anéssim a una també va ser clau.