Angelina Santolària desgrana el tipus de tractament a què s’enfronta una persona que decideix parar de consumir, així com les possibles mesures que aturarien l’increment de casos.
 
–¿Quins són els tractaments que es donen als pacients?
– El primer que hem de fer és una desintoxicació. En funció de les característiques i de la gravetat del cas, pot ser ambulatòria, és a dir, els hi donem la recepta, els expliquem la medicació que s’han de prendre i ells ho fan a casa. També es fa amb control diari d’infermeria o bé els ingressem a l’hospital i fem una desintoxicació hospitalària. Després de la desintoxicació es fa un seguiment tant amb el psiquiatra com amb el psicòleg per afrontar la deshabituació, amb visites individuals o bé amb teràpia grupal. A cada persona li fem un pla terapèutic individualitzat en funció del que creiem que seria el més adequat per ell, però també en funció del que aquella persona vulgui.

–¿La persona ha de voler fer el pas?
Evidentment ha de voler. Et pots trobar persones que penses que la modalitat de tractament de grup seria una bona modalitat però que aquella persona no vol afrontar un grup, llavors fem visites individuals. El tractament el proposem nosaltres, però el pacient ha d’acceptar la nostra proposta. Si no l’accepta, intentem que se senti còmode amb la nostra proposta terapèutica. 

–¿Per quins motius comença una addicció?
No parlaria d’una sola causa, sinó de múltiples causes que en un moment donat fa que la persona comenci a consumir i després es mantingui en aquest consum en veure efectes positius Tenim una part de pacients que s’endinsen per la pròpia pressió de grup entre els seus iguals durant l’adolescència. Algunes persones, en canvi, consumeixen perquè hi ha trets del seu caràcter que els hi costa afrontar, perquè són persones tímides i els hi costa relacionar-se. A través d’una substància, que moltes vegades és l’alcohol que els desinhibeix, creuen que tenen més habilitats socials. A més, hi ha el factor de la disponibilitat de la substància. Si l’alcohol és una droga que tenim molt a l’abast, fa que també puguem començar amb un consum d’alcohol o fumant tabac. Recordem que el 100% de les persones que fumen cànnabis també són fumadors de tabac. 

–¿Quin tipus de controls passen els pacients?
Cada persona té el seu pla terapèutic. 
Amb tot, venen a fer controls de manera voluntària. I hi ha persones que no volen fer controls i nosaltres ho acceptem perquè, al ser un centre assistencial, els ajudem en el seu procés de deixar una substància. Per exemple, a una persona que consumeix alcohol li donem una medicació voluntàriament amb la qual no poden beure. I si ho fan es troben malament, que ja els hi serveix de fre. Altres persones que consumeixen cànnabis o cocaïna venen a fer controls periòdics. Al començament els controls són més ajustats, diversos a la setmana, i després més espaiats. A pacients amb addicció al joc patològic se’ls hi pot restringir l’entrada  al bingo, però és el pacient que, davant la consciència que té un problema, fa la demanda.

–¿Hi ha una solució per disminuir el nombre d’addiccions?
No hi ha una única solució. Hem d’assumir que cada societat té les seves drogues i nosaltres fins ara haviem tingut dues drogues, que eren l’alcohol i el tabac. En els darrers 10 anys això ha canviat una mica i se n’ha incorporat una tercera que és el cannabis. De drogues en tindrem sempre, el que passa és que se n’hauria de poder fer un ús, no un abús de les substàncies. Cal més informació sobre el que són les drogues i polítiques de prevenció i detecció a les escoles per fer intervencions precoces. Com abans fem la intervenció, més bona evolució podrem tenir i menys conseqüències tindrà en aquella persona el consum de tòxics.