Era de calaix que els pressupostos del primer any de legislatura tripartida s’aprovarien, però això no vol dir que el debat d’aquests durant la tarda d’ahir no fos intens. Els dos partits de l’oposició, PS i Terceravia, van votar-hi en contra, i els comptes van tirar endavant amb els vots de Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos. Els pressupostos compten amb 447 milions d’euros d’inversió i 470 milions de despeses.

Per al president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, els comptes per al 2020 no només arriben tard, sinó que no tenen en compte les principals inquietuds de la ciutadania. «S’aproven en un context on la problemàtica de l’habitatge continua sent la màxima preocupació», va afirmar, «i on el tripartit es va permetre rebutjar la nostra proposta sense alternativa ni solucions a llarg termini», fent referència a la iniciativa del PS de destinar els fons de reserva de la CASS a habitatges de lloguer de fa uns mesos. Uns pressupostos que per als socialdemòcrates tampoc incorporen solucions a les pensions baixes o a l’emergència climàtica.

Unes crítiques a les quals el ministre de finances, Eric Jover, va contestar titllant d’«error de càlcul» la política del PS envers l’habitatge. Ho va dir després que, de les 10 esmenes que els socialdemòcrates van presentar, només una feia referència a la qüestió i era per deixar només amb 1.000 euros el fons d’inversió publicoprivat per construir pisos a un lloguer raonable.

El president de Terceravia, Josep Pintat, en canvi, va remarcar la importància d’un dèficit zero posant per davant el «criteri de prudència», sobretot tenint en compte que el Tribunal de Comptes va avisar que «l’estalvi net seria negatiu fins al 2023». Jover tampoc va estar d’acord amb el raonament de Pintat, ja que «la prudència portada a l’extrem pot portar a l’immobilisme»  i «un pressupost zero no ens permetria assolir els reptes que ens toca». D’altra banda, el president de Terceravia també va criticar la manca d’estudis per als projectes inclosos als pressupostos, al·legant que el que volia la majoria era «un xec en blanc». 

Els consellers de la majoria van defensar a capa i espasa els comptes. Des de Liberals, Ferran Costa va reconèxier que «no són els pressupostos del grup parlamentari liberal», però sí que és un «text més enriquit», amb propostes «realistes, sostenibles i realitzables». De la mateixa manera que per a Demòcrates, Carles Enseñat va argumentar que el text compleix la voluntat d’aconseguir «la promoció econòmica i social, la continuïtat de la inversió pública i l’aposta per als serveis públics de qualitat». Així mateix, el portaveu de CC, Carles Naudi, va defensar les inversions a la Massana i l’eficiència d’uns pressupostos que «s’ajusten a la regla d’or».

PLA NACIONAL D'INVERSIONS

Cap de les esmenes presentades pel grup parlamentari socialdemòcrata i discutides abans dels pressupostos va tirar endavant, però sí que van poder treure quelcom de profit. Parlant d’infraestructures proposades però mai dutes a terme i defensant l’esmena que volia treure diners de la partida de l’heliport per incorporar-los al desviament de la Massana o l’Arxiu i el Museu Nacionals, López va proposar a l’Executiu un pla d’inversions per estructurar tots els equipaments i infraestructures necessaris. El Govern va agafar el guant, enplaçant-los a una futura reunió.

Entre les deu reserves d’esmena que es van presentar, una de les que va crear més debat va ser la que volia treure els 15 milions d’euros de benefici que Andorra Telecom aporta al Govern a canvi d’una reducció de les tarifes. Uns beneficis que des del PS van veure com un «impost encobert» però que l’Executiu va defensar per la necessitat de liquiditat d’Andorra Telecom per continuar donant un servei de qualitat. 

Els consellers socialdemòcrates també van proposar disminuir la partida de l’AREB per gestionar els recursos judicials del cas BPA, reduir a zero la partida de pavimentació per destinar-la a millorar l’accessibilitat als edificis públics o passar sis milions del Museu Nacional de l’Automòbil per a la tercera fase del desviament de Sant Julià de Lòria. Esmenes que van venir acompanyades de polèmica, ja que dues de les deu propostes incorporaven errors, referint-se a unes despeses que no eren a les que es volien destinar les partides pressupostàries. La resta de grups van expressar el seu malestar, en no poder preparar l’argumentació.