Antigament els treballadors es reunien en confraries d’oficis per funcionar conjuntament de cara als drets i deures del seu sector, quedant delimitat les seves funcions i característiques, perquè existís un control respecte a aquells que es dedicaven a l’ofici, i dels que exercien el poder al territori. Al Principat, un d’aquests era la Confraria de Paraires i Teixidors de les Valls d’Andorra. El 13 de febrer de 1604 Andreu Capella, bisbe d’Urgell, aprovava la constitució de l’entitat, un document que l’Arxiu Nacional d’Andorra mostra en la seva peça del mes.

Aquest gremi es va fundar a la capella de Sant Pere Màrtir i Sant Ivó de l’església dedicada a Santa Maria, a Escaldes-Engordany. Aquesta ubicació es pot entendre perquè bona part de les persones que es dedicaven a aquest ofici treballaven a la zona pel subministrament d’aigua calenta amb la qual comptaven, que servia per poder desenvolupar les seves tasques. El document exposa que els integrants de la confraria volien desenvolupar la seva feina sense intervencions foranes del gremi, com el Consell de la Terra, així com els drets i els deures dels afiliats i el tracte que es donava a les vídues i els fills dels confrares. Fins i tot s’establien les obligacions de caràcter religiós. Des de l’edat mitjana els artesans del tèxtil estaven organitzats, però va ser amb la redacció d’aquests estatuts que van voler anar més enllà, posant per escrit la forma d’elecció i les responsabilitats dels dos sobreposats que havien de regir la germandat durant un període d’un any i que juraven el càrrec davant el batlle. Els confrares es designaven amb el nom de paraires, cardadors i teixidors i es dividien jeràrquicament en diverses categories que condicionaven les peces que podien produir, amb l’objectiu de mantenir el prestigi del gremi i la qualitat del producte final.

El pergamí mostra aspectes com les característiques autoritzades de les peces de roba

També quedaven fixades les característiques que havien de tenir les peces de roba autoritzades, el pes, les mesures i el preu corresponents. Principalment s’elaboraven amb llana, lli i cànem, i entre les peces hi havia tota mena de draps i peces de roba, tovalloles, alforges, flassades i calces per cobrir els peus i les cames. Uns altres aspectes que s’esmenten en el document són les eines de treball que s’utilitzaven, com les pintes, la carda, la perxa, les tisores, els telers i el molí draper, i els processos pels quals havia de passar la matèria primera abans de convertir-se en la roba acabada i a punt per vendre. El document està escrit en català i presenta les fórmules inicials en llatí. L’original, en pergamí, està actualment a la parròquia on es trobaven la majoria dels membres de la confraria. Està ubicat a l’Arxiu Parroquial d’Escaldes-Engordany.