Un mes després d’assumir el càrrec de cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, analitza el nou rumb polític d’una parròquia que pretén capgirar des de la participació ciutadana. 

–Vuit anys al Consell General i ara inicia una etapa al comú. A banda del canvi d’institucions, també canvia el seu rol, ja que passa de fer oposició a fer gestió. Quina Rosa Gili coneixerem a partir d’ara?
–Justament et diria que on estava no era el meu espai. Hi ha gent que et diu que sí, que els hi agrada estar a l’oposició perquè és més fàcil. Jo no, si m’implico ho faig a fons. I els resultats electorals anteriors van fer que jo estigués a l’oposició, però jo el que vull és poder actuar i que aquestes coses es vegin. Ara estic on volia estar, és a dir, vull que tota la meva energia es materialitzi en accions en benefici d’Escaldes.

–El fet d’haver tingut experiència en l’oposició s’ha de traduir en una major empatia cap a la minoria del comú?
–Sempre penso que escoltar a tothom t’enriqueix. L’oposició s’ha presentat amb un projecte polític que ha tingut un suport molt important i per tant nosaltres els escoltarem; primer perquè tenen tot el dret del món i en segon lloc perquè poden aportar coses positives.

–A més, una línia molt estreta de 10 vots separa a majoria de minoria...
–És veritat, però també et dic que si els haguéssim doblat en vots per mi seria exactament el mateix. Si ells fan aportacions positives les comprarem, és absurd pensar el contrari. I això si ho he vist moltes vegades al Consell General i al Govern.

–Ha sortit victoriosa en les dues darreres conteses electorals a Escaldes, un feu demòcrata. Pot ésser aquest un punt d’inflexió per a un canvi de tendència ideològica?
–Tenim un repte al comú d’Escaldes per demostrar un tarannà diferent amb participació ciutadana. Jo sé que som una punta de llança pel PS, és a dir, si ho fem bé la gent potser voldrà que governi el PS en més comuns i per què no també el Govern. I d’aquí que també estiguem més exposats pel fet que DA està més pendent del nostre comú que de molts altres. 

–Sent que se l’analitzarà amb més lupa per haver trencat l’hegemonia de DA en les passades eleccions?
–Jo voldria creure que no se’ns perjudicarà per això, al contrari. A més, com és la parròquia del cap de Govern ell ha de voler, igual que nosaltres, el millor per a la parròquia. Espero que tinguem bona predisposició per a que Escaldes li vagi molt bé, igual que a la resta de parròquies.

–El canvi polític també l’està traduint en canvis en el personal del comú. Com està canalitzant aquest procés?
–A mi em dona la impressió que quan hi ha molts anys del mateix grup polític amb les mateixes persones hi ha alguns vicis que s’agafen. I crec que això no és bo. Nosaltres justament arribem amb energia nova i qüestionem bastantes coses que fins ara es feien per inèrcia. M’és igual que una cosa es faci d’una determinada manera perquè sempre s’hagi fet així. Si no aporten res, doncs les canviarem. Crec que és bo que hi hagi un canvi polític en aquest comú després de tants anys perquè justament venim amb ganes de sacsejar les coses en sentit positiu. 

–En relació als càrrecs de relació especial posa èmfasi que s’ha reduït un 25% la despesa...
–Hem canviat l’enfocament dels càrrecs de relació especial que hi ha hagut durant tots aquests anys. Aquí hi havia persones que fa molts anys que hi eren, algunes fent feines tècniques i que considero que el comú en el fons els hi va fer un flac favor perquè els va deixar amb unes feines precàries. Quan tens una feina que és un càrrec de relació especial has de saber perfectament que el dia que la persona que t’ha posat se’n va, tu també te’n vas amb ella. En el cas d’aquestes persones que tenien feines tècniques s’havia d’haver analitzat bé la seva situació i veure si calia realment aquesta feina per fer un edicte i que la persona tingués una feina definitiva. I em sap greu per les persones que els ha canviat la seva situació laboral , però ara l’equip del qual m’he rodejat són persones de la meva confiança que tenen bona qualificació i molta experiència. Tenim vocació d’arribar lluny i ser molt ambiciosos per Escaldes.

–Parla d’ambició però també assumeix dossiers amb compromisos adquirits. Quin és el marge de maniobra del comú en relació a la construcció del Clot d’Emprivat?
–En principi no n’hi ha massa. El comú l’única cosa que podrà fer, juntament amb els tècnics de Govern, és mirar que tot s’adequa al projecte que es va entrar. El que ens agradaria és que continués sent un lloc molt agradable per Escaldes amb espais lliures i zona verda, tot i que sabem que són terrenys privats. A mi el que em sap greu és que aquest era un projecte que s’havia d’haver construït més amb la ciutadania. No es va explicar prou bé i no se’ls ha demanat quina era la seva opinió per fer aquesta transformació en el pla urbanístic. Per tant, el marge de maniobra serà dins d’uns límits perquè hi ha un pla urbanístic adoptat per sis anys. Per tant, si es va adoptar al 2018, fins al 2024 no es poden plantejar grans canvis. Ara bé, després hi ha temes on el comú pot tenir una certa discrecionalitat i analitzar si ens interessa rebaixar algun impost en funció de si volem tirar cap a pisos de lloguer o pisos socials. 

–En habitatge, però, un dels pals de paller del PS, sí aspiren a incidir més...
–Sí, l’habitatge és una preocupació molt important i és un dels temes on dedicarem més energia. Volem constituir ben ràpidament la borsa d’habitatge per esdevenir una eina d’ajuda entre les persones que busquen un pis i les que tenen un immoble a oferir. I després estem analitzant econòmicament que podem fer amb els nostres recursos per veure si hem de comprar terrenys i per què no construir. 

–Adoptaria doncs el comú un rol d’agent immobiliari...
–Una mica sí, tot i que no voldríem fer un intervencionisme en contra de ningú. De fet, també voldríem que les immobiliàries que tinguin béns a Escaldes puguin col·laborar amb nosaltres. Potser des de la borsa d’habitatge podríem posar en contacte a les diferents parts. 

–El Govern pretén destinar 4,5 milions a l’habitatge exclusivament d’ús social. S’han posat en contacte per a la cessió de terrenys, com ha ocorregut amb el comú d’Andorra la Vella?
–A dia d’avui el Govern no ens ha vingut a veure encara per fer cap proposta. Tenim una reunió prevista i no sé si ens exposaran això. També s’ha de dir que la senyora Marsol repeteix en el mandat i potser hi ha coses que ja les havien parlat anteriorment.

–Quins són els apriorismes que l’agradaria tractar en aquesta reunió?
–Bé, l’habitatge seria evidentment una d’elles. Després hi ha temes que m’agradaria clarificar les competències. Des del Consell General ja em donava la sensació que a vegades hi ha una mica de dubtes i des que hem arribat aquí ja hem detectat algunes coses que no estan clares. 

–Com quines?
–El tema de protecció de les persones, per exemple. Ens ha donat la impressió que a vegades es demana al comú d’intervenir en algunes coses que no tinc clar que haguem de ser nosaltres qui haguem d’actuar. El fet de venir amb un bagatge del Consell General m’ha permès treballar molt la llei de competències dels comuns i m’agradaria poder parlar d’això. Després m’agradaria que poguéssim treballar conjuntament en temes energètics, ja que volem que el nostres edificis públics siguin més sostenibles energèticament. 

–El projecte de l’heliport queda pràcticament difuminat del pressupost del Govern. És una victòria per la parròquia d’Escaldes?
–De la parròquia d’Escaldes no ho sé, però en tot cas de la zona de les Tresoles sí. I els ha costat molt. La ubicació aquella era inadequada en relació a totes les propostes que hi havia. Era una ubicació de difícil accés, molt costosa, amb FEDA just a sota... moltes persones ho teníem clar i ha costat molt que Govern també ho veiés. 

–Hi ha hagut queixes per la brutícia dels carrers. Quins protocols de neteja està seguint el comú? 
–Jo crec que hem de mirar la meteorologia dels últims temps, és a dir, abans de la darrera nevada. Vam tenir un període llarg molt sec on no va ploure. I quan plou ajuda a netejar la brutícia dels carrers. I el que ens deien els nostres tècnics és que segons quines neteges a fons, amb l’època de l’any en la qual estem, pot provocar que netegem molt bé però que llavors es geli i provoqui accidents. Crec que a vegades s’ha de ser una mica més comprensible. Tenim bons professionals i que fan el millor que poden i que de vegades hi ha factors, com el de la meteorologia, que fan que això sigui més complicat. 

–Quins propòsits tenen per atreure turisme a la vall del Madriu i convertir-lo en un atractiu de la parròquia? 
–Nosaltres volem donar-li el valor que es mereix al Madriu, ja que durant tots aquests anys no s’ha fet gairebé res. Sen’s va reconèixer des de la Unesco i crec que de vegades no som conscients del que tenim. Hi ha moltes persones per qui és important els béns declarats patrimoni de la Unesco i es mouen turísticament en funció d’això. Si el que volem és un turisme de qualitat, perquè aquest és respectuós amb el medi ambient, aquest ens interessa. Realment hi hem de creure i senyalitzar perquè tothom sàpiga on el tenim situat. 

–Gili i Marsol. Hi haurà més competitivitat entre Andorra i Escaldes en els propers quatre anys?
–La competició l’hauríem de tenir en altres destinacions turístiques. Aquí tenim les estacions d’esquí i amb el patrimoni que tenim el que hauríem de fer és que la gent que se’n va a Catalunya, a França o als Alps vinguin aquí. A mi m’interessa més com fer venir aquestes persones de lluny que no agafar els d’Andorra la Vella i que vinguin a Escaldes. Hem de tenir una visió més global d’això i federar forces amb la resta de comuns perquè al final el que volem és que el país vagi bé. A mi no m’interessa alimentar una rivalitat entre Andorra i Escaldes perquè em semblaria bastant absurd. Jo no estaré mirant tot el dia el que fa Andorra per saber el que he fer. Jo el que vull és saber on vull que arribi Escaldes, que és molt amunt.