La posició en els últims segles de la posició de la dona a la societat. D’aquesta temàtica i de la seva evolució en parla l’assaig L’evolució de la situació de la dona a Andorra des de la perspectiva jurídica, realitzat per Joan Manel Abril Campoy, doctor en dret i magistrat del Tribunal Constitucional d’Andorra. L’escrit es va presentar ahir de la mà de Déborah Ribas, presidenta de la Fundació Julià Reig.

L‘estudi està dividit en tres etapes. La primera entre els segles XVIII i XIX, en la qual «comparant amb altres ordenaments jurídics i estats en quina situació es trobava la dona, l’andorrana tenia un reducte de poder en l’àmbit familiar i successori, i en molts casos podia designar successors amb la mort del marit. Tenien usdefruit de regència», indicava Abril, mentre que «en l’àmbit patrimonial sota el poder del marit per fer quasi qualsevol cosa». La segona etapa és la prèvia a la Constitució del 1993, amb millores importants «sobretot en l’àmbit públic», aconseguint «dotar-se de sufragi actiu el 1970, i el passiu el 1973». En el privat, «el 1974 aconsegueix que es declari que tindrà dret a les mateixes condicions en l’àmbit laboral, i el 1975 es reconeix que la dona casada té mateixos drets i obligacions que el seu marit. Pot ostentar el seu patrimoni sense consentiment de ningú».

La darrera part, després de la Constitució, és on s’obtenen fites «per aconseguir el camí cap a la igualtat». El text de 1993, assenyala en el seu article sis la igualtat entre totes les persones, sense discriminacions. Però «quelcom és la igualtat formal, i cal arribar a la igualtat real, a l’efectiva», com l’equivalència de salaris en igualtat de condicions entre homes i dones, i acabar amb la violència de gènere. Abril establia que «el legislador andorrà més actiu per a la igualtat formal que d’altres», remarcant que el Principat en aquest aspecte «és més avançat que els països de l’entorn», com que els «fills també són víctimes».

«Andorra camina cap a una fita que l’assolirà en un període més curt» per acabar amb aquestes problemàtiques que s’arrosseguen. Algunes de les vies per arribar als objectius són «la prevenció i l’educació», que poden obtenir millors resultats que en altres estats perquè per les característiques d’Andorra és «més propera l’actuació de l’administració, hi ha menys esculls i és més eficaç», assegurava Abril.