L’FC Andorra de Gerard Piqué està assolint una fita rere l’altra i ja es troba com en els seus millors anys. El club, després de vèncer a la UE Olot per 1 a 0 i de donar un cop de puny sobre la taula de la Segona Divisió B, va acabar la primera volta de la competició en tercera posició, amb 34 punts (nou victòries, set empats i tres derrotes), empatat amb el CD Castelló que ocupa la segona posició. En primera posició se situa el CE Sabadell, amb tan sols un punt més.

En aquest sentit, els tricolor van tancar la tercera millor volta de la seva història perquè en les temporades 1988-89 i 1989-90 va aconseguir arribar a l’equador del curs en la segona posició: en el primer curs van sumar 12 victòries, quatre empats i tres derrotes mentre que a l’any següent, 10 victòries, cinc empats i quatre derrotes. Això vol dir que els andorrans haurien sumat 40 i 35 punts respectivament però cal recordar que en aquella època, les victòries tan sols sumaven dos punts.

Per tant, en la temporada 1988-89 van sumar 28 punts, un menys que el Palamós CF, que se situava líder i que finalment va aconseguir l’ascens a la Segona Divisió. Per altra banda, en l’any següent, els del Principat van ocupar la mateixa posició però amb 25 punts, a quatre del líder, el Lleida, conjunt que va assolir l’ascens a la categoria de plata del futbol nacional.

En aquest sentit, les dues van ser molt bones temporades, ja que en cas que s’haguessin celebrat els play-off d’ascens, l’FC Andorra els hagués disputat. Però eren temps diferents i tan sols pujava de categoria el primer classificat de cada grup. No va ser fins a la temporada 1990-91 que es va introduir el sistema de promoció en la qual participaven els quatre millors de cada grup. Però aquell any, els tricolor van quedar en vuitena posició, tant a l’equador de la competició com al final d’aquesta. 

Forts a casa

Encara que els empats penalitzin una mica, segons es desprèn de la història, l’FC Andorra pot ser optimista perquè la dinàmica és molt semblant. En el primer tram del curs1988-89 van firmar set victòries a casa, dos empats i tan sols una derrota mentre que van guanyar cinc enfrontaments fora de casa i en van empatar i perdre dos. Per altra banda, en el primer tram de temporada de l’any següent, els del Principat van sumar vuit victòries i dues derrotes a casa mentre que a fora van sumar tan sols dues victòries, cinc empats i dues derrotes. Així, els del Principat van ser el millor equip a casa de la primera volta, igual que aquest any han fet els de Gabri García, que han sumat un punt més a casa que el Sabadell (24), a més de mantenir-se imbatuts. En resum, quan al rival li falta aire a casa, l’Andorra s’anima.

Golejadors destacats

En aquells anys, l’Andorra també va tenir golejadors destacats. A la temporada 1989-90, a diferència de l’any anterior, Antonio Rueda va ser el segon màxim golejador de la competició amb 15 gols, mentre que l’any anterior era 18è, amb 10. Aquest any, Ernest Forgas, amb vuit gols, és el tercer màxim golejador mentre que Moussa Sidibè és el 10è, amb sis.

La permanència

Tot i les antecedents i la bona dinàmica, Gabri García no vol parlar dels play-off. Encara. «No direm mai que busquem els play-off perquè el nostre objectiu és consolidar-nos a Segona B i poder competir l’any que ve», remarcava mentre puntualitzava que «quan arribem als punts que creiem per estar aquí, podrem parlar i veure a on podem arribar». «Ningú s’esperava aquesta situació», remarcava.  D’altra banda, Nico Ratti, el porter sense el qual no s’entén aquest l’Andorra, va explicar que «ningú s’esperava estar amb 34 punts, a un del líder, empatats amb el Castelló, un conjunt tan gran de la categoria». «Estem en un moment molt dolç i en un lloc privilegiat», afirmava i assegurava que «tots estem en una bona dinàmica i això es nota al camp, volem continuar així».