Josep Majoral és tècnic superior en energètiques però des d’inicis dels anys 2000 està ficat en política. Va ser conseller del comú entre el 2004 i el 2014, quan va deixar el càrrec per presentar-se a les eleccions generals del 2015. Després de quatre anys com a conseller i de ser reelegit com a tal en els últims comicis, ha renunciat a l’escó per optar de nou al Comú de Sant Julià amb Terceravia + Unió Laurediana + Independents. 

–Vol donar continuïtat al projecte que UL tenia quan ocupava el comú o parteix de zero? 
–Durant els quatre anys que no hem estat al capadavant de la gestió comunal, el poble ha evolucionat. Per tant, ja no és una qüestió de reprendre el que veníem fent els darrers vuit anys, sinó que portem un programa adaptat a la realitat d’avui i amb projecció de futur per al dia de demà. 

–El seu programa recull la transparència i la participació. Com ho traslladaran a la pràctica?
–Els punts més rellevants són el compromís clar i concret d’informar la ciutadania mitjançant les reunions periòdiques de poble, on s’ha d’explicar tot el que s’està treballant en aquell moment dins del comú i en quin punt ens trobem del programa electoral. Pel que fa a la participació, preveiem la creació d’una app a través de la qual la gent pugui ser activa. I també volem impulsar projectes participatius d’espais concrets perquè el ciutadà pugui opinar i comenci a fer seva la parròquia per tal que recuperi la il·lusió de quedar-s’hi. 

–Quines són les seves inversions prioritàries? 
–Ja no és una qüestió de prioritat, sinó de necessitat, recuperar el magatzem i la deixalleria del comú que hi ha a la Portalada. A més, calen aparcaments, ja que els dos que tenim davant del comú i el del Prat Gran són de propietat privada, de manera que si es rescindeixen els contractes, Sant Julià tindrà un problema.

–I han buscat possibles ubicacions?
–Sí, hi ha petits espais que podrien donar-hi resposta, com les Arades, on hi ha uns terrenys sense edificar.

–Quines altres inversions destacaria?
–En matèria mediambiental, volem que Sant Julià esdevingui un referent en energies renovables, començant pels edificis públics, a través de les fotovoltaiques i la biomassa.

«Volem impulsar una proposta nova d’economia circular per aprofitar la massa forestal de Sant Julià»

–Ja s’estan explotant els boscos d’aquí en aquest sentit? 
–Nosaltres volem impulsar un projecte nou d’economia circular per aprofitar la massa forestal de Sant Julià. D’aquesta manera, aconseguiríem tenir els boscos nets i, per tant, fora de risc d’incendis i agradables turísticament, i aprofitaríem la massa forestal, que es transformaria en estella i s’utilitzaria com a matèria primera per escalfar els edificis comunals.

–Quin és el seu projecte concret per a Naturlandia? 
–Més que projecte, el que ens cal primer de tot és situar-nos i saber què és el que funciona i el que no funciona; aleshores caldrà prendre decisions en sentit econòmic i social. És un parc viu i se li ha de continuar donant aquella espurna de dir: «I aquest any què hi ha de nou allà dalt?». 

–Pensen tirar endavant els projectes de la tirolina i el ràfting? 
–Tot projecte que aterri a la parròquia de mans d’un privat mereix una anàlisi i un estudi de viabilitat abans de dir sí o no. Qualsevol cosa que sumi per a Sant Julià i sigui viable tècnicament i econòmicament, jo crec que s’ha de tirar endavant. Si entrem al comú, estudiarem tant el projecte de la tirolina com el del ràfting perquè de moment no els coneixem. 

–Com volen seguir potenciant la Universitat d’Andorra? 
–És obvi que falten espais i aules, però per poder créixer i agafar prestigi, ha de poder guanyar gent internacional i, per tant, cal una residència per als estudiants. I una altra mancança són els espais esportius, ja no només per als universitaris sinó també per a la gent de la parròquia.

–S’han pensat indrets per a la residència d’estudiants i els altres espais?
–El comú avui ja disposa d’espais públics i hi ha dues opcions: una a Aixovall i una als Horts del Riu. I a través de converses personals amb privats he pogut saber que hi ha gent interessada a col·laborar en la cessió d’espais.

–Què poden fer des del comú per actuar en el problema de l’habitatge? 
–La responsabilitat de donar una resposta a l’habitatge és del Govern, però el comú ha de col·laborar-hi a través dels mitjans de què disposa, com la informació. I creiem que una possible solució és que tot aquell percentatge de terreny que ha de cedir un particular quan fa una edificació, en lloc de cedir-lo, que hi edifiqui però destini aquest 10% obligat a habitatge social. 

–Què proposen específicament per a la joventut i la gent gran? 
–Ja hem anunciat que continuarem amb el menjador social per a la gent gran i que farem un parc de mobilitat per al col·lectiu. I tal com ens han demanat aquests dies, farem aturar el Quart Bus davant de la llar de Lòria. Pel que fa als joves, crearem un punt jove perquè tinguin un lloc de referència, ja que Sant Julià està mort i ara no tenen on poder anar a prendre algo. I també potenciarem la figura de l’educador de carrer perquè canalitzi els problemes del col·lectiu.