El cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Miquel Vila, analitza la situació econòmica de Naturlandia, respon sobre els possibles escenaris de eleccions comunals i ofereix el seu punt de vista sobre algunes de les preocupacions de la parròquia.
 
–Podria entrar Viladomat en l’accionariat de Naturlandia per invertir en l’esquí de fons?
–El senyor Viladomat coneix molt bé l’esquí però també té una empresa outdoor. Llavors podrien tenir interessos tant en temes de ràfting com en temes de restauració i també amb l’esquí de fons. No hem d’oblidar que tenim dues persones que podrien donar alguna resultat positiu amb alguna medalla en el futur com l’Irineu Esteve i la Carola Vila. Ja hem començat a parlar amb la Federació per arreglar l’espai d’entrenament i fer evolucionar l’esquí de fons. Sí que és veritat que l’esquí de fons no ens aporta cèntims, més aviat ens costa cèntims.  

–Potser seria doncs una manera de compensar aquest dèficit amb l’entrada de Viladomat?
–Jo no he dit que sigui un inversor. Estem buscant sinergies i maneres de col·laborar amb l’empresa del senyor Viladomat al voltant d’aquests temes. Ara tenim uns números que funcionen i el canvi de comptabilitat ens ha generat que s’entregui amb retard. Ara podem consolidar els comptes del comú amb els de Naturlandia, que som la primera empresa que ho ha fet al país. Ara bé, ens ha costat. Per ser els primers i perquè lligar la comptabilitat pressupostària és difícil. Per tant, hi ha hagut una millora de gestió molt important i ara ens comença a donar els resultats. Quan un entra té quatre anys i són justos. I la tirolina amb dos anys més hauríem completat el projecte sota el qual ens vam presentar, que era abaixar el nivell de deute dels 23 milions i aconseguir que Naturlandia no costi cap cèntim al comú.

«Estem buscant sinergies i maneres de col·laborar amb l’empresa del senyor Viladonat [en relació a l’esquí de fons]»

–Té intenció de tornar-se a presentar a les eleccions?
–La veritat és que a mi m’agradaria culminar projectes com el de la tirolina o el ràfting pel bé de la parròquia i pel bé de tots. El fet que jo em presenti o que ho faci una altra persona no em preocupa gaire. Si no ho faig jo ja ho farà una altra persona. I nosaltres som molt caducs. Ens han faltat dos anys.

–Així doncs, la seva voluntat és formar part d’una candidatura als propers comicis comunals?
–La meva voluntat és servir al poble, ja sigui dins del comú o fora del comú. 

–Per tant, encara no ha pres cap decisió al respecte?
–Ara estic intensament treballant en el que estem fent. I jo no haig de prendre aquesta decisió perquè en tot cas haurien de ser altres persones que la prenguessin. 

–Es reeditarà Laurèdia en Comú?
–Això no ho sé. No tinc la bola de cristall. És un conjunt de ciutadans, molts d’ells independents i alguns que havien format d’altres partits, que es van posar d’acord per arreglar els números del comú i ho estem complint. 

–Comptaria amb el suport de DA per encapçalar aquesta candidatura?
–No hem pres cap decisió al voltant.

–L’oposició l’ha retret l’opacitat durant la seva gestió comunal i això entronca amb la irrupció de Desperta Laurèdia, que ha sol·licitat nombroses demandes d’informació perquè la corporació sigui més transparent...
–Jo celebro sempre que hi hagi gent que tingui voluntat i preocupació per la parròquia. Això és un símbol de salut democràtica i política. I sempre que algú es preocupa pel bé comú és digne de ser agraït. I per tant crec que aquest és un fet positiu sense cap mena de dubte.

–El fet que aparegui un nou actor sorgit d’una plataforma ciutadana que reclama major transparència no li genera cap preocupació per allò que el comú no ha fet en els darrers quatre anys?
–Bé, hi haurà alguns que ho veuran millor i altres pitjor, però això passa sempre. Però la meva pregunta és: què és transparència i què és el que no hem fet transparentment?

–El retard, per exemple, en la presentació dels comptes...
–Bé, la presentació dels comptes s’ha retardat perquè hi ha hagut uns canvis de processos. Ha passat en un exercici concret i no tornarà a passar. S’havien d’adequar i s’està adequant els programes, i ho han de fer els altres comuns també, amb les empreses per obligació legal. I s’ha de fer un pressupost consolidat i no és fàcil. 

«La presentació dels comptes s’ha retardat perquè hi ha hagut uns canvis de processos. No tornarà a passar»

–Quina valoració fan des del comú de la gestió del Govern de dues reivindicades demandes com són el desviament de Sant Julià i la rotonda del Punt de Trobada?
–És veritat que a nosaltres ens hagués agradat poder fer un pàrking a sota del camp de l’Huguet, però és decisió del Govern fer-ho o no. I el fet que es faci una rotonda al Punt de Trobada entenem que és positiu i que millora la qualitat de vida de la gent que vulgui anar a comprar al Punt de Trobada. Per tant, l’execució de la rotonda ho entenem com quelcom positiu.

–I confia que s’acabin duent a terme?
–Jo estic esperançat i convençut que es farà. Així ens ho ha exposat el Govern. 

–Preveuen la instal·lació de càmeres de videovigilància davant actes incívics?
–S’estava mirant de fer rondes perquè hi ha hagut alguns actes incívics, que tampoc són tants però sí que és una preocupació que ens ha arribat. I sí que el conseller de serveis m’ha demanat més gent per poder fer rondes i millorar la seguretat del poble.

–Hi ha diversos partits que portaven el seu programa electoral la creació d’un campus universitari a Sant Julià. Ho veurien factible?
–Si és possible em sembla molt bé. S’ha demanat en diverses ocasions i jo he tingut potser 20 o 30 visites de gent que estava interessada en muntar temes que facin referència a l’àmbit universitari. Això sempre està ben vist però s’ha de ser cautelós perquè no es pot ferir cap sensibilitat ni del sistema educatiu espanyol, i a vegades es podria entendre com una agressivitat segons com es faci, o del sistema educatiu francès, que també té un model molt bo i digne.