«Ha deixat de ser un espai de vida per convertir-se en un espai de pas sobretot a peu». Així va resumir l’evolució de la plaça Príncep Benlloch l’historiador David Mas, que just avui al vespre (20.00 hores) desenvoluparà en la conferència que imparteix a la Biblioteca Nacional d’Andorra. De tota manera, ahir ja va avançar en una conversa amb aquest rotatiu alguns dels detalls que hi exposarà.

Mas lamenta que hi hagi un buit sobre els edificis que envoltaven la plaça abans del segle XIX

Malgrat que actualment costi distingir que es tracta d’una plaça perquè està dividida pel pas de la carretera i queda una mica camuflada per la zona enjardinada, «probablement és d’origen medieval, com la vila d’Andorra», va apuntar Mas tot i reconèixer que no ha trobat cap referència d’aquella època sobre la plaça en cap dels documents que ha consultat. De tota manera, té clar que anteriorment havia estat la plaça major i, per això, era coneguda com la plaça d’Andorra. Segons la investigació de l’historiador, «hi ha dos factors que marquen la seva existència: el pas per la plaça del camí ral, que venia del carrer de la Vall i s’enfilava cap al Cap del Carrer, i el seu centralisme en acollir els principals serveis: l’espiritual, el politicoinstitucional i el comercial». 

Vida pública

De fet, la plaça centralitzava la vida social d’Andorra, com les festivitats, les activitats cerimonials, la lectura de les sentències o les execucions. «No va ser fins al 1913 que va començar a perdre les funcions de plaça i a deixar de ser un espai de vida per esdevenir un de pas», va remarcar l’historiador. Aquell any va ser quan el bisbe d’Urgell, Joan Benlloch, va aconseguir el finançament de l’estat espanyol per construir la carretera des de la Seu d’Urgell fins a Andorra la Vella, motiu pel qual van posar el seu nom a la plaça major. Com a conseqüència de la construcció de la nova infraestructura, l’organització d’activitats a la plaça va anar diluint-se i encara va accentuar-se més amb el creixement urbanístic dels anys 50 i l’aparició de les veïnes places Guillemó, Rebés i del Poble. 

Edificació 

Si bé hi ha molta documentació sobre el procés d’edificació que va iniciar-se al voltant de la plaça Príncep Benlloch a partir del segle XIX, Mas va lamentar el buit que existeix sobre el període anterior. «El primer cadastre d’Andorra data del segle XX i tampoc tenim cap mapa suficientment detallat , com a molt podria recórrer als arxius notarials per consultar les actes de compravenda d’edificis», va manifestar l’historiador a més d’indicar que avui parlarà de tots els edificis que s’aixequen en l’entorn de Príncep Benlloch. «Aquestes conferències serveixen per posar en valor el patrimoni que tenim i protegir-lo», va concloure Mas.