Amb la designació de Jordi Gallardo com a minsitre de Presidència, Economia i Empresa, Ferran Costa assumeix el lideratge del grup parlamentari liberal, que ha vist incrementada la seva representació amb un conseller més respecte al final de l’anterior legislatura.

-Fins a quin punt se senten més reforçats tant pels resultats electorals com pel rol que ara tenen al Govern en relació amb el percentatge de vots obtinguts?
-En fem una lectura positiva. El que es tracta és que quan et presentes davant de l’electorat és poder executar una proposta en forma de programa electoral, que és al cap i a la fi el compromís que tens amb el ciutadà. L’aritmètica i el resultat de les eleccions ha estat el que ha estat, i ens ha a portat a una situació en la qual la nostra formació ha estat clau per formar aquest de Govern de coalició per garantir la governavilitat. Vist que el nostre programa electoral coincideix en gran part amb el de DA, quin millor aval que el del ciutadà  per poder executar en gran mesura aspectes fonamentals que portàvem al programa. 

-Es parlava que els auguris no eren gaire positius després de l’escisió amb Josep Pintat i la delicada situació del comitè parroquial d’Escaldes. Tenien aquesta sensació?
-Òbviament sabíem que quan el senyor Pintat i els seus companys van decidir marxar del grup parlamentari, hi hauria un preu a pagar en forma de suport electoral. Tot i això, estàvem molt convençuts de la nostra proposta i què oferíem al ciutadà del país. La nostra realitat és que vam passar de tenir tres consellers generals abans del 7 d’abril, i a partir d’aleshores en som 4. Per tant, estem contents amb una millora d’un increment de consellers generals de la nostra formació.

«No s’entendria gaire que formacions que es donen suport [al Govern] s’haguessin d’enfrontar ara a les eleccions comunals»

-Pels resultats electorals, si no s’haguéssin presentat amb el PS a les parroquials, els hi hauria sigut més difícil obtenir aquesta representació?
-A posteriori, quan es miren les xifres cadascú pot arribar a les seves conclusions, però aquestes conclusions són de molt mal fer en l’àmbit polític. Treure conclusions sobre els resultats i buscar-ne una explicació és del tot legítim, però ningú té la certesa absoluta que això ha estat així per uns motius concrets. Penso que tothom pot fer les seves extrapolacions de quin ha sigut el resultat. Tothom sabia en el moment de les eleccions qui anava amb qui, com s’hi anava i quines eren les regles del joc. Suposo que cadascú fa les estratègies electorals com creu que millor li poden anar. Si hi ha dos partits que pacten coses, és perquè els dos creuen que poden treure’n rèdit. No estàs sotmetent a cap formació a fer allò que no vulgui, per tant arribar a  aquestes conclusions a posteriori és un exercici que si algú vol fer, no aporta gaire.

-Hi ha una part de l’electorat que després d’anar amb el PS, ara els acusen de ser oportunistes per donar suport a Demòcrates. Ho veu així?
-Oportunistes, traïdors, volàtils... Podríem haver sentit més adjectius. Qualsevol reacció és legítima, però no sóc ningú per desqualificar-la. Penso que hem estat completament fidels a allò que havíem dit, i això en política pensem que és el més important. Que un sector del PS es trobi desencisat o frustrat amb la situació es pot arribar a entendre, però nosaltres vam explicar per activa i per passiva que després de les eleccions, les dues formacions que tenien possibilitats de formar Govern eren DA i el PS. El senyor Espot ens va comunicar d’entrada que la preferència era arribar a assolir un Govern de coalició i el senyor López ens va dir que volia ser cap de Govern. És legítim i nosaltres vam dir que havíem d’analitzar tots els escenaris plausibles. El senyor López no en tenia prou només amb els vots dels Liberals i en calien quatre més, els de terceravia. El vam convidar perquè fes les gestions que calia per veure si l’escenari era plausible o no. Nosaltres vam ser molt clars i extremadament transparents.

«Segurament, [renunciar a una consulta sobre l’avortament] entra dins de les concessions»

-Què va passar perquè el senyor López no tingués el suport de terceravia?
-Nosaltres vam ser molt clars i vam dir que com a formació política responsable, el que havíem de fer era estudiar totes aquelles possibilitats plausibles i un cop analitzades, escollir-ne una. El senyor López ens va comunicar que ell no va aconseguir tancar un suport amb terceravia, desconeixem com van anar aquelles reunions perquè no hi érem. No sé si va ser la incapacitat del senyor López d’arrencar aquest suport o l’immobilisme del senyor Pintat. Per tant, aquell escenari que a priori es podia contemplar quedava completament fora de joc. Entenc que hi ha gent desencantada des de les files socialdemòcrates amb una frustració òbvia de no poder liderar el Govern, però a qui han de demanar explicacions és al seu cap de llista, el senyor Pere López, que no va ser capaç d’arribar a consolidar prous suports.

-Quin creu que era l’objectiu de la proposta de Govern de 18 mesos del senyor Pere López?
Nosaltres no entenem fer política per fer tombar un Govern. El PS volia convocar noves eleccions i suposo que el partit es devia veure prou fort per a unes  eventuals eleccions a curt termini. Però això són moltes hipòtesis i la bola de vidre no la té ningú. Nosaltres no podem estar a l’oposició per fer caure governs, hem d’estar a l’oposició o allà on pertoqui, però sempre per tirar el país endavant en el benentès que el que cal fer és donar serveis als ciutadans.

-Si haguessin tingut el suport de terceravia, que haurien fet?
-Era un escenari plausible, però ara entrem en la política-ficció. Si hagués sigut un escenari plausible, des de la nostra formació els hauríem analitzat tots, sotmetre’ls al mandat de la nostra militància i decidir. No sé què hauria passat. Aquest escenari va quedar descartat no pas per la voluntat dels Liberals, sinó perquè el senyor Pere López no va aconseguir els suports necessaris perquè fos un escenari plausible.

«En el moment de les eleccions, tothom sabia qui anava amb qui, com s’hi anava i quines eren les regles del joc»

-Van saber explicar prou bé el pacte amb el PS abans de les eleccions?
Nosaltres vam intentar fer-ho, però el pacte va estar dimonitzat des del primer moment per les altres formacions polítiques, fins i tot diria que de manera lògica. Vam explicar a tots els ciutadans com funcionava el pacte, que tenia l’objectiu de trencar una majoria absoluta que nosaltres enteníem que no era bona pel país.  Per fer-ho, havíem de jugar amb el sistema electoral i vam explicar als ciutadans des del minut zero que els consellers que aconseguís cada partit anirien a les seves respectives files al Consell General. Amb un Govern de coalició cal fer certes concessions, però el gruix important d’aquelles propostes que portàvem amb d’Acord, aquell compromís és real i serem capaços de tirar-lo endavant.

-Una consulta sobre la despenalització de l’avortament serà una de les concessions?
-Segurament entra dins de les concessions que fa falta per arribar a acords i això s’ha d’entendre des de l’òptica de quin és el mandat de la ciutadania. Òbviament està clar que en un Govern de coalició hi poden haver moltes coincidències programàtiques, però també línies dissonants com les del posicionament de DA envers l’avortament. Aquí cal fer un exercici de pragmatisme. La ciutadania andorrana ha votat majoritàriament a forces que no entraven en el tema de l’avortament. DA, terceravia i altres formacions polítiques que no hi estaven per la labor han sumat més suports que no pas aquelles que en el nostre cas entràvem en una consulta sense predir quin era el resultat. 

-Quin grau de percentatge hi ha perquè Liberals i Demòcrates vagin plegats a les llistes comunals?
-No tinc boles de vidre i no li puc dir. Jo puc dir què m’agradaria i que penso que té tot el sentit del món. No s’entendria gaire que si hi ha un Govern de coalició amb unes formacions concretes, aquestes formacions que s’estan donant suport s’haguessin d’enfrontar entre elles a les comunals. Ara bé, això està per veure. Aquesta decisió l’hauran de prendre la militància i els comitès parroquials.