Els informes dels experts que analitzen les desviacions econòmiques que hi van haver entre les estimacions de cost del projecte The Cloud i les ofertes presentades en el procés de licitació i que daten del setembre i de l’octubre d’aquest any deixen clar que van avisar al Govern que el preu calculat era erroni. El pressupost, exposen, s’havia elaborat amb preus unitaris de finals del 2016 - principis del 2017 «sense actualitzar els imports a preus de mitjans del 2018». 

Segons els assessors, la desviació era de més de 6 milions d’euros, arribant als 35,5 milions finals

En un primer informe previ a la licitació, una empresa assessora va indicar que «pel que fa al preu final de contractació es considera que el pressupost estimatiu correspon a preus unitaris de fa un any. En aquest sentit, s’ha detectat recentment un encariment sobtat de la mà d’obra i de determinats materials a Andorra que cal associar amb un increment de l’activitat en el sector de l’edificació i l’obra pública». Aquest fet, afegien, «pot provocar un encariment de preus que no quedaria reflectit en el pressupost estimatiu» que, alhora, «també pot suposar una menor possibilitat de concurrència al tenir les empreses del país una menor necessitat de contractar al mercat en aquests moments». Malgrat l’advertència que el pressupost estimatiu no era correcte, expliquen els tècnics en l’informe, «l’equip de direcció del projecte assignat per Andorra Telecom va treure l’edicte de licitació de l’obra» a finals de març.

Factors que van encarir el preu 

Més tard, al juliol, i en fase de licitació, la parapública torna a demanar un informe arran dels comentaris dels constructors en relació al preu de l’obra. En aquesta ocasió, l’estudi es fa amb major precisió i s’identifiquen set aspectes que es considera que han interferit en el cost estimat i que l’han encarit fins a 6,2 milions, arribant als 35,5 milions per a la tercera fase, davant dels 28,7 milions inicialment previstos. Cal recordar que el cost final plantejat per a l’edifici eren 39,5 milions, que es disparaven als 55 milions amb l’oferta més barata presentada. 

Els experts consideren que un dels factors que va encarir el preu  va ser «la dispersió important en els preus unitaris de mercat al no existir una base de dades de preus oficials a Andorra», a més de la «percepció de complexitat i singularitat del projecte per part de les empreses andorranes», el que «pot haver comportat un increment de preus davant d’aquesta incertesa». Així mateix, exposen que «la necessitat de subcontractar parts d’obra molt importants a especialistes estrangers» també hi va poder incidir, així com «la situació conjuntural del mercat», ja que «no es el mateix licitar en un mercat amb poc volum de concentració que en un mercat saturat com el de mitjans del 2018» i cita alguns exemples de gran envergadura com les obres de l’avinguda Meritxell i Carlemany o la plataforma de Soldeu. També afegeixen com a factors «el tipus de contracte a preu alçat tancat» que «provoca una necessitat de cobertura dels riscos d’imprevistos per part dels constructors»; «el nombre real d’empreses amb capacitat tècnica i mitjans per liderar una obra d’aquesta complexitat» a Andorra i el fet que «els preus de mercat es trobin en una fase inflacionista tant pel que fa a materials com pel que fa a la mà d’obra i als mitjans auxiliars». 

Oferta alternativa 

Tenint en compte aquests factors, el cost s’estimava en 35,5 milions d’euros, un import superat per totes les ofertes presentades, que anaven dels 40,6 milions als 60,7 milions. En el cas de l’empresa que va presentar el pressupost més baix, però, va afegir una proposta complementària que rondava els 36,8 milions. Segons els experts, la proposta semblava «tècnicament viable» i no suposava una «modificació substancial del projecte» però calia que fos acceptada per l’equip de direcció i que l’empresa aportés més informació. Sembla, però, que no es va demanar perquè el projecte, com es conegut, va ser descartat sis dies després d’aquest darrer informe. 

Els canvis de lideratge del projecte innovador

El ministre Torres va insinuar en el moment de descartar el The Cloud que l’equip d’experts que havien assessorat el projecte en podien ser els responsables. Martí, dies més tard, assumia part de la responsabilitat i anunciava que s’estudiaria què havia passat. El que no van explicar és que des del principis del 2017 l’empresa inicial va deixar de liderar el projecte i ho fa una arquitecta del Govern. Per tant, a partir d’aquest moment, la gestió va passar en mans de l’Executiu que, amb el vistiplau d’Andorra Telecom, va redactar el plec de bases i va fer l’estimació del cost. Així, doncs, l’empresa inicial queda en segon pla, tal com recorda la mateixa en els informes presentats: «Andorra Telecom va optar per gestionar el projecte directament, amb una nova direcció, relegant el nostre paper al d’assistència tècnica de consulta puntual i deixant de tenir una intervenció sistemàtica».