La història s’explica de moltes maneres i fins i tot un camió atrotinat, rovellat i oblidat al fons d’un garatge ens pot ajudar a entendre moltes coses. És el cas de l’Unimog que té a les mans Guillem Viladomat. Un vehicle que es va passejar per les muntanyes del Pas de la Casa quan ningú es podia imaginar que l’esquí es convertiria en el motor econòmic del Principat. Bé, ningú, ningú, potser no: Francesc Viladomat alguna cosa tenia al cap. Doncs bé, 62 anys després, el seu nét s’ha proposat fer lluir aquell vehicle com si fos nou de trinca. La tasca no serà fàcil ni ràpida, però si una cosa no li falta, és voluntat per aconseguir-ho.

Corria l’any 1956. La tossuderia de l’avi del Guillem va poder més que les adversitats i va començar la construcció del primer teleesquí del país, el de Coll Blanc. En un terreny inhòspit, amb temperatures molt baixes i un entorn complicat calia disposar d’unes eines adequades. Així que Francesc Viladomat va adquirir un Unimog. «Amb els anys ha anat evolucionant, però és el camió més venut de la història», explica el Guillem, que destaca que en aquest cas, «en ser un dels primers que es van fabricar és una peça de museu».

Recuperació

Però com és que encara es conserva? El camió el van comprar, anys després del seu pas per les primeres pistes d’esquí, Albert Viladomat (tiet del Guillem) i un seu cosí. Però havia quedat arraconat. «Si ningú li hagués fet cas, s’hauria acabat podrint. Jo soc bastant nostàlgic i m’agrada recuperar les coses antigues i en aquest cas, com que té una història bonica al darrere, vaig pensar que era millor recuperar-lo», relata. L’objectiu? «Deixar-lo com nou, perquè és un vehicle molt maco i que quedi exposat en algun vestíbul de venda de forfets a les pistes», explica, afegint que la intenció és poder-lo acompanyar de fotos i vídeos de l’època «perquè no s’acabi la història».

Guillem Viladomat vol deixar com nou el camió i poder-lo exposar amb fotos antigues

Una manera de reviure una empresa que no va ser gens senzilla. Francesc Viladomat es va servir del camió per arrossegar les pilones del teleesquí i carregar tota mena de material. «És una part important de la història. Amb el primer teleesquí hi va haver un abans i un després al país. Si no hagués estat el meu avi, hauria estat un altre al cap dels anys, però va significar un canvi. Són detalls que si no els guardes i passen de generació en generació, queden en l’oblit», reivindica.

La tasca que vindrà a partir d’ara no és senzilla. El planxista ja té el camió al taller i s’ha començat pel xassís. «S’ha de treure la pintura perquè ara està pintada del mateix color que les pilones del teleesquí. I en paral·lel es fa el motor», detalla. Reparar peces trencades i si no es pot, buscar per internet per mirar de trobar peces originals. «La sort és que hi ha gent que s’hi dedica», admet. També caldrà treure òxid i arreglar l’entapissat. «La idea és que torni a funcionar», afirma Guillem Viladomat, que evita parlar del pressupost. «És més un tema de mantenir la història, no és cap caprici per fer-lo circular, sinó tenir una part de la història», insisteix.

Conservació

Guillem Viladomat posa molt èmfasi en la necessitat de recuperar petits tresors com l’Unimog del seu avi. I fa la comparativa amb el projecte endegat per Claude Benet per mirar de restaurar el Dodge Fargo que havia quedat oblidat i tancat en un pati a Fontaneda i que a mitjans del segle passat va servir per portar els primers turistes al país provinents de França. «Vaig parlar amb la gent d’Ski Andorra perquè crec que s’ha d’arreglar», afirma, afegint que «crec que hauria de ser el Govern qui s’hi impliqués, perquè són coses que no s’han de perdre». De la mateixa manera no rebutja la idea de veure aquests vehicles exposats, algun dia, al nou Museu de l’Automòbil. «M’encantaria que l’Unimog acabés al museu, però sobretot el que voldria és que molta gent el pogués veure per reconstruir la història», conclou.