El Govern preveu invertir en  l’heliport un total de 12,6 milions d’euros en sis anys, dos milions més del que havia calculat el passat mes de gener. El cost, repartit en diferents exercicis, es concentraria majoritàriament entre el 2020 i el 2021 segons el projecte de pressupost per a l’exercici vinent. Si a més, se li sumen els imports liquidats des del 2016, el cost s’eleva a 12,9 milions. En concret, el 2016 es van gastar 15.675 euros, l’any següent ja n’eren 93.613 i per aquest 2018 n’hi ha 1,3 milions pressupostats. Una xifra que es redueix, i força, per al període vinent, any electoral, ascendint a només 250.000 euros. En canvi, per al 2020 es preveuen 5,2 milions i fins a sis milions per al 2021. En total, 12,9 milions per una infraestructura que de moment encara no té clara la seva ubicació. 

En detall, el pressupost exposa que els 250.000 euros per a l’any vinent es destinaran a «dur a terme els estudis d’idoneïtat d’emplaçament, elaboració del projecte constructiu i/o de la informació tècnica per la licitació de les obres de la infraestructura, així com altres assistències durant la fase constructiva de les obres». Pel que fa al calendari, la previsió establerta per l’execució dels treballs al projecte de pressupost és d’un 1% al 2019, un 45% al 2020 i un 54% al 2021. 

De tres a 12, 6 milions

En el projecte de declaració d’interès nacional de l’heliport datat a gener d’aquest any, el Govern estimava que el projecte tindria un cost de 10,7 milions d’euros, una xifra molt superior a la primerament esmentada que rondava els tres milions. L’increment va ser denunciat per la plataforma antiheliport quan l’Executiu els va facilitar la documentació. La mateixa informació indicava que el termini previst per dur a terme la instal·lació era de 36 mesos. Tots els càlculs es feien tenint en compte els terrenys a Tresoles. 

Els veïns de la zona, però, s’hi han oposat des del principi –com també ha passat amb la resta de terrenys proposats amb anterioritat com són Engolasters, la Comella i el Patapou– i han obtingut també el suport dels consellers de l’oposició dels comuns d’Encamp i d’Escaldes. Recentment, fins i tot la cònsol major escaldenca, Trini Marín, va demanar que s’aparqués al projecte, malgrat considerar que la infraestructura és necessària per al país. Amb tot, el ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, va insistir –responent a les paraules de Marín– que el projecte no s’atura i que la voluntat és seguir endavant, tot i que, com és evident, l’heliport ja no serà una realitat aquesta legislatura com inicialment s’havia indicat.