Un 12 de juliol, a les nou de la nit, era el dia escollit per al segon concert del FeMAP d’aquest any, a la Seu d’Urgell. Seguint les passes de l’Escolania de Montserrat que ompliren la Catedral amb la seva música uns dies abans, el cor Lieder Càmera també dedicava el seu concert a Joan Cererols del qual, enguany, se’n celebren 400 anys del seu naixement.
L’hora no podia ser millor ja que els espectadors vàrem entrar a la sala quan encara hi havia sol i el concert es va acabar quan ja només s’intuïa per ponent la llum del dia.  Certament el moment  ideal per escoltar unes vespres, que no seria res més que l’oració que es porta a terme durant el capvespre.
El públic va poder gaudir per tant d’aquesta part del ofici diví durant la primera part del concert.   El funcionament d’aquesta oració és prou senzill. Desprès d’un versicle introductori, i els corresponents salms que interpretava només el cor, s’hi afegien la soprano i els tres instruments –una viola de gamba, un contrabaix i un orgue– per tal de respondre a aquella oració amb el que els musicòlegs anomenen una antífona – que si ho traduïm del grec no és res més que una veu que respon.
Tot plegat ajudava als músics a encetar una mena de joc, entre veus, que els intèrprets convertien en molt agradable. El públic impacient per agrair la interpretació no es va poder estar de aplaudir poc abans del magnífica que vindria a concloure aquesta peça i per tant l’oració. Potser primer de forma tímida, però s’augurava l’ovació que va rebre la formació en acabar aquesta primera part.
    La segona part, per contra, començava amb el cor dividit. Quatre dels músics es dirigien al que es coneix com a cor –curiosament– que es troba situat a la part oposada de l’altar i en una posició molt més elevada, per interpretar el Salve Regina. L’objectiu era aconseguir un dels efectes més celebrats de la nit, un reeixit efecte d’eco en el que la melodia principal cantada pel gruix de la formació, era resposta pels quatre músics, només amb els darrers mots de cada vers, talment com si es tractés d’un mur on es reflectissin les ones sonores. Tres obres molt més festives, composades per celebrar el final del l’Advent, el de la Quaresma i el de la Pasqua, aconseguiren que una part del públic s’aixequés per agrair el concert a la formació sabadellenca.  En sortir un dels assistents afirmava convençut: «És una llàstima que no es faci córrer la música de Cererols». Una constatació que demostra que festivals com el FeMAP i formacions com el Cor Lieder Càmera porten a terme una encomiable labor. Un fet certament remarcable ja que, com va passar dijous, ajuda a que  els capvespres no siguin tant melancòlics.